Alcobendas, el poble que ja és ciutat.

Alcobendas sempre havia sigut un poblet depenent de la villa de Madrid. Madrid va créixer i Alcobendas també hui en dia és els cascos urbans ja estan junts però és municipi independent amb una població que no para d'augmentar i ja supera els cent mil habitants. Existeix una casa regional d'Astúries que va nomenar filla predilecta a la que pot ser siga la més reconeguda científica del nostre país, Margarita Salas. Asturiana de naiximent va treballae amb Severo Ochoa i la seua tasca investigadora en el camp de la bioquímica dels àcids nucleics ha sigut impressionant. Hui descobrirem Alcobendas, la ciutat que molt en el seu cor conserva l'ànima del poble que va ser.

Arribarem a Alcobendas en metro passant per la Moraleja i baixant en Marques de Valdavia i allí mateix descobrirem el parc de Catalunya amb diferents elements que ens traslladen a les creacions modernistes de l'arquitecte català Gaudí.

Pel paseo de la Chopera en direcció sud arriben a una gran redona amb un xicotet montícul on s'aixeca l'espectacular escultura de la Menina. Aqueta obra en bronze de Manuel Valdés representa a la infanta Margalida, tal i com la va pintar Velázquez en el famós quadre Las Meninas.

I des d'aquesta redona per l'avinguda olímpica arribem al Parque Jardin de la Vega on està el Museu de la Fedració de Bàsquet, el Museu del Bonsai i una bonica pagoda d'estil oriental amb campna que es coneix com la Campana de la Pau. També està la Casa de las Asociaciones on té seu la casa regonal d'Astúries.

I des del Parque Jardin de la Vega entrarem de nou cap al centre d'Alcobendas per a descobrir la avantguardista construcció de Centro de Arte de Alcobendas. Es va inaugurar en l'any 2010 i els seus dèsset mil metres quadrats estan dedicats a la música, exposicions, literatura i tot el que siga cultura.

I de la ciutat d'Alcobendas anirem al poble d'Alcobendas, quatre carrers d'edificis no molts alts on encara batega l'ambient comercial de negocis de tota la vida que es resiteix a existir. Ens trobarem primer per l'esglèsia parroquial de Sant Pere Apostol un temple renaixentista fet de rajola i ubicat en una plaça prou lletja i destartalada.

Al seu interior podrem gaudir d'un espai ampli amb sostre de fusta que recorda els enteixinants mudéjars. L'altar major està presidit per la image de la Mare de Déu de la Pau, patrona d'Alcobendas que també té la seua ermita a uns quants quilòmetres de distància.

I des de la plaça Felipe Álvarez de Gadea ens enfilarem pel carrer Constitució, un espai dedicat exclusivament per a viannants ple de comerços algun d'ells de tota la vida i en el número catorze la històrica casa de la Gibaja, amb més de cent anys d'història i d'arquitectura rural castellana.

Miami Downtown, el centre financer del sud dels Estats Units

 En l'entrada de hui ens traslladem a la ciutat més famosa de l'estat de Florida, Miami, per que és en aquesta ciutat on va desenvolupar la seua tasca com a cièntifica Carolyne Van Vliet. Aquesta brillant dona d'origen holandés que dedica la seua carrera investigadora en el camp de la física cuàntica i la mecànica estadística.

Començarem la nostra passejada en el Pérez Art Museum Miami, fundat en l'any 1984 i inaugurat en aquest impressionant edifici en 2013. El disseny és obra de l'estudi d'arquitectes Herzog & de Meuron i es va inaugurar en el 2013. Aquest museu està especialitzat en art contemporani. 

El Pérez Art Museum forma part d'un projecte més ambiciós que consistia de remodelar la zona amb un park i la ubicació d'altre important musuu com és el Philllip and Patricia Frost Museum of Science. Aquest darrer museu centrat bàsicament en la difusió de la ciència i la natura té planetari i acuari i et permet viatjar en els seus vint-i-tres mil metres quadrats des del parc natural del riu Everglades fins a l'espai sideral més remot.

Una escultura de bronze obra de l'artista cubà Cundo Bermúdez es pot veure al parc del bicentenari. El nom de l'obra és Flora, la recollidora de somnis i va ser un obsequi del pintor a la ciutat de Miami per la bona acollida que li va brindar la ciutat després de deixar la seua Cuba natal i passar per Puerto Rico.

I tancant el parc del bicentenari pel sud està el majestuós Kaseya Center, un recinte esportiu d'avantguarda on l'exitós equip de bàsquet Miami Heat juga els seus partits a casa. Es va inaugurar amb concert de Gloria Estefan el 2 de gener del 2000.

I seguint cap al sud la línia de costa es troba el complex de compres i d'oci Bayside Marketplace que discorre uns centenars de metres paral·lel al passeig marítim de la Badia Bizcaina on sempre està ple de gent, és com el Drive Ocean de Miami Beach per al districte de Miami Dowtown.

Aquesta zona comercial plena de bars, restaurants i tendes té un arbre centenari, una estàtua de Cristòfol Colom i al costat el Hard Rock Café coronat per una enorme guitarra i  el Miami Skyviews, una noria gegant on gaudir d'espectaculars vistes del districte de gratacels de la ciutat.

El Bayside Marketplace a més de donar a la mar dóna al transita Biscayne boulevard on s'aixequen estàtues de Simon Bolívar el de la independència de les colònies americanes i Juan Ponce de León, el primer europeu en arribar a les costes de Florida.

I cal destacar la famosa la torxa de l'amistat aixecada en 1960, una flama eterna com a monument a l'amistad entre la ciutat de Miami i els païssos de l'Amèrica Llatina i el Carib. Feia poc de la revolució cubana i molts immigrants estaven arribant a Florida. En 1963, després de l'atemptat que matà a JF Kenedy, aquesta torxa també se li va dedicar a ell.

I finalitzarem el nostre viatge al Miami més urbà en el seu famós Bayfront park, una superfície verda de cent trenta mil metres quadrats de gespa i palmeres i un gran anfiteatre. En l'any 1933 durant un acte, l'alcade de Chicago Anton Cermak va morir tirotetjat mentre li donava la mà al president Roosevelt, sembla ser que l'objectiu era el president dels Estats Units.

Rue Saint-Denis de Paris, via romana, entrada de reis i lloc de bordells

 Hui onze de gener es celebra el dia de la dona i la xiqueta científica i per a celebrar-ho dedicarem tres entrades a dones, que en un món com la ciència dominat per hòmens, han sabut obrir-se camí arribant a ser referent en el seu camp d'investigació. Hui ens desplacem al carrer Sainr-Denis de Paris, la seua veina més il·lustre, Sophie Germain. Aquesta dona que en ocasions es va fer passar per home per a que tingueren en compte els seus descobriments, va contribuir a la teoria dels nombres i un tipus de nombres primers porten el seu nom. Visitarem el seu carrer de Paris arribant a la ciutat de la llum en tren des de la Gare du Nord un monumental edifici del segle XIX on arriben els eurostars que comuniquen Londres amb Àmsterdam.

Al costat mateix està la Gare de l'Est una construcció també del segle XIX catalogada de monument  d'on partia el bucòlic tren Orient Express cap a Instambul. La façana principal està coronada per una estàtua obra de Henri Lemaire que representa la ciutat d'Estrasburg, que des d'ací s'hi pot arribar en dues hores amb TGV.

Pels carrers del voltant viu una important població de l'Àfrica Subsahariana que fan molta vida a la porta dels diferents negocis que hi han, així que passejar per ací en estiu es com estar en una gran ciutat del Senegal. Un majestuós edifici gòtic ens retornarà de nou a Europa, es tracta de l'església de Sant Llorenç. Al segle V s'establiren en aquest lloc uns monjos que acollien als peregrins que es dirigien cap a la basílica de Saint- Denis en una ruta ja establerta al segle I pels romans. El que veiem hui és la remodelació que es va fer al segle XV.

I entrarem al Paris històric per la porta de Saint-Denis, o millor dit pel costat per que aquesta porta es troba hui en dia al mig del boulevard Saint-Denis. Aquesta es va aixecar al segle XVII en forma d'arc del triomf per ordre del rei Llis XIV, per a comemorar les seues victòries.

i

Ara ens endinsarem en el carrer Sanit-Denis, un dels carrers més antics de Paris, aixecat ja al segle I pels romans i utilitzat pels reis per a entrar triomfalment a la ciutat. Però també ha estat lloc de bordells de dones de procedència xinesa i sexshops. Hui en dia resulta un carrer agradable de passejar, no té massa trànsit per ser estret i arriba fins al Sena. En el nombre noranta-dos s'aixeca des del segle XIII l'església de SAint-Leu-Saint-Gilles donant al carrer un aspecte medieval.

 El carrer de Sant Dionís passava pel costat del cementeri medieval dels Inocents però al segle XIX i per evitar epidèmies els cementeris es desplaçaren fora de la ciutat i al seu lloc hui hi ha una bonica plaça amb luna font renaixentista que rep el nom de la font dels inocents.

I caminant un poc més cap al sud se'ns acaba el carrer i arriben a la voreta del riu Sena. Dos teatres s'aixequen ací, un a cada costat en la plaça du Châtelet que abans va ser un castell, le Grand Châtelet manat construir pel rei Lluis VI al segle XII i que Napoleó manà tombar al segle XIX. Al centre es troba la fontaine du Palmier que s'aixecà en aquest lloc per a donar aigua potable als ciutadans i de pas conmemorar les victòries de Napoleó.

I mirant cap a l'est podrem gaudir d'unes boniques vistes de la torre de Sant Jaume, es tracta d'una torre exempta d'estil gòtic flamiger que recorda les torres carrilló de la regió de Flandes. Aquesta construcció de la primera meitat del segle XVI és el que queda de l'església de Saint-Jacques de la Boucherie, lloc de reunió dels peregrins que iniciaven el camí de Sant Jaume. Cal remarcar que el físic  Blaise Pascal va demostrar que l'aire pesa en aquesta torre.

La catedral de Conca, arquitectura i història i patrimoni de tota la humanitat.

 Darrera entrada dedicada a les voltes que cobreixen les naus dels edificis històrics i hui viatgem a la ciutat de Conca, una de les meues ciutats preferides, que tant me va aportar en l'any que cada dilluns i dimarts anava a estudiar. Hui ens dedicarem a conéixer a fons la seua catedral i deixarem per a més avant el seu centre històric.

En la plaça major es troba la catedral dedicada a Sant Julià i Santa Maria. Veurem una façana inacabada d'estil neogòtic inspirat en la catedral de Reims que es va aixecar a principis del segle XX després de la caiguda d'una torre que intentava recuperar l'estil gòtic normand en la que es va fer aquesta catedral.

A l'interior descobrirem un amplíssim espai configurat per tres naus gòtiques de grans proporcions, la central es veu retallada per un espectacular cor de fusta de noguera obra de Manuel Gassó de l'any 1758.

Passat el cor s'arriba a la doble capella major del segle XIII reformada en el segle XV. Al segle XVIII es va col·locar un altar major d'estil neoclàssic. La capella es troba tancada per una treballa reixa considerada una de les millors obres de forja de tota Espanya.

Les naus de la catedral són de volta de creueria d'estil gòtic però una versió tardogòtica més ornamentada és la volta estrelada que trobaren a l'antesagristia, la sagristia major i la capella dels apostols.

La sala capitular té una porta d'accés plateresca que és una meravella i al seu interior trobem un interessant cadiratge de fusta on seien els canotges per a debatir sobre els assumptes de la cattedral. Però el que més bocabadats ens deixarà és el seu enteixinat de fusta d'estil renaixentista del segle XVI pintat al gust barroc al segle XVIII.

La capella del sagrari és una espectacular sala renaixentista amb planta de creu grega coberta de marbres fantástics on s'allotja la talla romànica de la Mare de Déu del Sagrari. Abans coneguda com la Mare de Déu de les Batalles que segons la tradició protava el rei Alfons VIII abans de conquerir la ciutat.

Un dels punts més devocionals de la catedral és el lloc on estaben les despulles del segon bisbe de Conca, Sant Julià. Es troben en la zona del transaltar coneguda com l'altar del transparent per la llum natural que la il·lumina, obra projectada per Ventura Rodríguez en 1752. Aquesta tècnica ja va ser utilitzada per Bernini en Sant Pere del Vaticà. Aquest punt el centre de l'espectacular doble girola que tanca la capçalera del temple.

I per a eixir al clauestre caldrà travesar el conegut com a arc de Jamete, obra mestre de  Estaban Jamete en la meitat del segle XVI en estil renaixentista ja de transició a l'estil plateresc però coronat encara per un rosetó d'estil gòtic. Aquest home va haver de patir la persecusió de la Inquisicció acusat d'amagar i protegir heretges.

Un claustre del segle XIII va ser renovat al segle XVI per Juan Herrera en un estil més auster on també varen intervindre altres arquitectes de la talla de Valdelvira. Al segle XVIII va ser retocat per José Martin de Aldehuela.

I del claustre accedim a un mirador per a gaudir de lespectacular gorja del riu Huécar, un impressionant canó escarvat per aquest afluent del Xúquer que encorsseta la ciutat per la vesant est i on també miren importants monuments de la ciutat com el convent de Sant Pau o las casa colgadas.

Però afortunadament aquesta catedral es pot visitar a uns quans metres sobre terra gràcies a la possibilitat d'accedir al trifori on podrem gaudir d'unes vistes inigualables de la nau central, de la plaça major  i del pas processional del sant sopar.

I no podem oblidar d'aquesta catedral els vitralls que es varen afegir el segle passat per a substituir els històrics que anaren desapareguent amb el pas del temps. D'antigues encara en queden, com les del rosetó de l'arc de Jamete però les noves són obra d'artistes de l'art abstracte, un art que ha fet famosa la ciutat.