Rue Saint-Denis de Paris, via romana, entrada de reis i lloc de bordells

 Hui onze de gener es celebra el dia de la dona i la xiqueta científica i per a celebrar-ho dedicarem tres entrades a dones, que en un món com la ciència dominat per hòmens, han sabut obrir-se camí arribant a ser referent en el seu camp d'investigació. Hui ens desplacem al carrer Sainr-Denis de Paris, la seua veina més il·lustre, Sophie Germain. Aquesta dona que en ocasions es va fer passar per home per a que tingueren en compte els seus descobriments, va contribuir a la teoria dels nombres i un tipus de nombres primers porten el seu nom. Visitarem el seu carrer de Paris arribant a la ciutat de la llum en tren des de la Gare du Nord un monumental edifici del segle XIX on arriben els eurostars que comuniquen Londres amb Àmsterdam.

Al costat mateix està la Gare de l'Est una construcció també del segle XIX catalogada de monument  d'on partia el bucòlic tren Orient Express cap a Instambul. La façana principal està coronada per una estàtua obra de Henri Lemaire que representa la ciutat d'Estrasburg, que des d'ací s'hi pot arribar en dues hores amb TGV.

Pels carrers del voltant viu una important població de l'Àfrica Subsahariana que fan molta vida a la porta dels diferents negocis que hi han, així que passejar per ací en estiu es com estar en una gran ciutat del Senegal. Un majestuós edifici gòtic ens retornarà de nou a Europa, es tracta de l'església de Sant Llorenç. Al segle V s'establiren en aquest lloc uns monjos que acollien als peregrins que es dirigien cap a la basílica de Saint- Denis en una ruta ja establerta al segle I pels romans. El que veiem hui és la remodelació que es va fer al segle XV.

I entrarem al Paris històric per la porta de Saint-Denis, o millor dit pel costat per que aquesta porta es troba hui en dia al mig del boulevard Saint-Denis. Aquesta es va aixecar al segle XVII en forma d'arc del triomf per ordre del rei Llis XIV, per a comemorar les seues victòries.

i

Ara ens endinsarem en el carrer Sanit-Denis, un dels carrers més antics de Paris, aixecat ja al segle I pels romans i utilitzat pels reis per a entrar triomfalment a la ciutat. Però també ha estat lloc de bordells de dones de procedència xinesa i sexshops. Hui en dia resulta un carrer agradable de passejar, no té massa trànsit per ser estret i arriba fins al Sena. En el nombre noranta-dos s'aixeca des del segle XIII l'església de SAint-Leu-Saint-Gilles donant al carrer un aspecte medieval.

 El carrer de Sant Dionís passava pel costat del cementeri medieval dels Inocents però al segle XIX i per evitar epidèmies els cementeris es desplaçaren fora de la ciutat i al seu lloc hui hi ha una bonica plaça amb luna font renaixentista que rep el nom de la font dels inocents.

I caminant un poc més cap al sud se'ns acaba el carrer i arriben a la voreta del riu Sena. Dos teatres s'aixequen ací, un a cada costat en la plaça du Châtelet que abans va ser un castell, le Grand Châtelet manat construir pel rei Lluis VI al segle XII i que Napoleó manà tombar al segle XIX. Al centre es troba la fontaine du Palmier que s'aixecà en aquest lloc per a donar aigua potable als ciutadans i de pas conmemorar les victòries de Napoleó.

I mirant cap a l'est podrem gaudir d'unes boniques vistes de la torre de Sant Jaume, es tracta d'una torre exempta d'estil gòtic flamiger que recorda les torres carrilló de la regió de Flandes. Aquesta construcció de la primera meitat del segle XVI és el que queda de l'església de Saint-Jacques de la Boucherie, lloc de reunió dels peregrins que iniciaven el camí de Sant Jaume. Cal remarcar que el físic  Blaise Pascal va demostrar que l'aire pesa en aquesta torre.