Darrera entrada dedicada a les voltes que cobreixen les naus dels edificis històrics i hui viatgem a la ciutat de Conca, una de les meues ciutats preferides, que tant me va aportar en l'any que cada dilluns i dimarts anava a estudiar. Hui ens dedicarem a conéixer a fons la seua catedral i deixarem per a més avant el seu centre històric.
En la plaça major es troba la catedral dedicada a Sant Julià i Santa Maria. Veurem una façana inacabada d'estil neogòtic inspirat en la catedral de Reims que es va aixecar a principis del segle XX després de la caiguda d'una torre que intentava recuperar l'estil gòtic normand en la que es va fer aquesta catedral.
A l'interior descobrirem un amplíssim espai configurat per tres naus gòtiques de grans proporcions, la central es veu retallada per un espectacular cor de fusta de noguera obra de Manuel Gassó de l'any 1758.
Passat el cor s'arriba a la doble capella major del segle XIII reformada en el segle XV. Al segle XVIII es va col·locar un altar major d'estil neoclàssic. La capella es troba tancada per una treballa reixa considerada una de les millors obres de forja de tota Espanya.
Les naus de la catedral són de volta de creueria d'estil gòtic però una versió tardogòtica més ornamentada és la volta estrelada que trobaren a l'antesagristia, la sagristia major i la capella dels apostols.
La sala capitular té una porta d'accés plateresca que és una meravella i al seu interior trobem un interessant cadiratge de fusta on seien els canotges per a debatir sobre els assumptes de la cattedral. Però el que més bocabadats ens deixarà és el seu enteixinat de fusta d'estil renaixentista del segle XVI pintat al gust barroc al segle XVIII.
La capella del sagrari és una espectacular sala renaixentista amb planta de creu grega coberta de marbres fantástics on s'allotja la talla romànica de la Mare de Déu del Sagrari. Abans coneguda com la Mare de Déu de les Batalles que segons la tradició protava el rei Alfons VIII abans de conquerir la ciutat.
Un dels punts més devocionals de la catedral és el lloc on estaben les despulles del segon bisbe de Conca, Sant Julià. Es troben en la zona del transaltar coneguda com l'altar del transparent per la llum natural que la il·lumina, obra projectada per Ventura Rodríguez en 1752. Aquesta tècnica ja va ser utilitzada per Bernini en Sant Pere del Vaticà. Aquest punt el centre de l'espectacular doble girola que tanca la capçalera del temple.
I per a eixir al clauestre caldrà travesar el conegut com a arc de Jamete, obra mestre de Estaban Jamete en la meitat del segle XVI en estil renaixentista ja de transició a l'estil plateresc però coronat encara per un rosetó d'estil gòtic. Aquest home va haver de patir la persecusió de la Inquisicció acusat d'amagar i protegir heretges.
Un claustre del segle XIII va ser renovat al segle XVI per Juan Herrera en un estil més auster on també varen intervindre altres arquitectes de la talla de Valdelvira. Al segle XVIII va ser retocat per José Martin de Aldehuela.
Però afortunadament aquesta catedral es pot visitar a uns quans metres sobre terra gràcies a la possibilitat d'accedir al trifori on podrem gaudir d'unes vistes inigualables de la nau central, de la plaça major i del pas processional del sant sopar.
I no podem oblidar d'aquesta catedral els vitralls que es varen afegir el segle passat per a substituir els històrics que anaren desapareguent amb el pas del temps. D'antigues encara en queden, com les del rosetó de l'arc de Jamete però les noves són obra d'artistes de l'art abstracte, un art que ha fet famosa la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada