Saint-Denis, Paris però amb ambient de poble

Si vos demanara que enumerareu les ciutats més grans d'Europa segur que dirieu Paris. Però la ciutat amb poc més de dos mil·lions d'habitants és superada en habitants per ciutats com Londres, Madrid o Berlín però cal tenir present que l'àrea metropolitana supera els once mil·lions d'ànimes.

És en l'àrea metroplitana i 9,5 quilòmetres de la capital francesa, on està Saint-Denis  que amb més de cent mil habitants, una forta immigració africana i  estar literalment pegada a Paris va ser on vaig descobrir un ambient de poble inexistent en la resta de llocs que havia visitat de la ciutat de la llum.

Jo vaig arribar ací un diumenge de matí amb la línea 13 de metro i la primera cosa que em va sorprendre  va ser que quan ja quedaven tres parades per a arribar a l'estació Basilique de Saint-Denis-Hôtel de Ville tota la gent que havia al vagó era d'origen africà. Només baixar també en va ressultar extrany que al carrer hi haguera més gent i ambient comercial que feia uns minuts abans a la zona del Louvre.
El meu objectiu era visitar la basílica de Sant Donís d'estil gòtic i amb una llarga història . Cal dir que ja ací hi havia un cementeri romà, també es diu que fou en aquest lloc on el bisbe Sant Donís, continua lluitant decapitat i amb el cap a les mans per això al segle V quan es va construir el primer temple.
Per visitar l'església vaig haver d'esperar a que acabara la missa que per cert no era massa multitudinària. Aprofitant el moment en que la gent eixia vaig entrar i fer una bona ullada al temple que s'inicià al segle XII acabant-se al XIV i és espectcular per les seues dimensions, les vidrieres i pels impressionants sepulcres de quasi tots els reis francesos que han sigut enterrats en aquest lloc.

Els sepulcres i mausoleus reials formen part d'un museu i en realitat no guarden els cossos dels reis francessos per que van ser assaltats durant la revolució. Napoleó va ser qui manà restaurar-los i posar-ho tot en ordre i així sense haver-se inventat els anàlisis d'ADN els ossos acabaren en una fossa comuna.
La torre nord de l'església va haver de ser derruïda a meitat del segle XIX pels importants clavills que presentava i com a conseqüència d'aquest fet es va plantejar incloure en la formació d'arquitectes de l'escola de Belles Arts els coneiximents necessaris per a la restauració d'edificis.

Com que havia fet una bona ullada de l'església vaig pensar que no era necessari perdre temps i diners per visitar el museu dels mausoleus i vaig anar al bistro d'enfront amb la gent que havia eixit de missa i vestida de diumenge prenia l'aperitiu en una terrassa coberta mentre els xiquets jugaven a la plaça. Em va semblar un moment molt bucòlic.
Ja de tornada em vaig trobar amb l'Hôtel de ville o ajuntament que recorda el de Paris i de segur que el de moltes ciutats franceses.