dissabte, 24 de setembre del 2022

Vevčani, república independent dins de Macedònia del Nord

 La República de Macedònia del Nord, ha seguit un tortuós camí per a ser plenament reconeguda en l'àmbit internacional. Formà part de l'antiga Iugoslàvia i hagué de patir una guerra per a separar-se de Sèrbia. Una llengua i un passat medieval que la connecta amb Bulgària, però amb la que no vol unir-se. Un nom, Maedònia, al que va haver d'afegir "del Nord" per a que els grecs l'acceptaren com a país, perque aquest territori no es correspon amb la Macedònia pàtria d'Aleixandre el Gran. Un trenta per cent de població albanesa i kosovar de religió musulmana, no ortodoxa i llengua albanesa no búlgara. I per a més inri la Unió Europea eternitza la seua estada en la llista de països aspirants a formar part del projecte europeu. Tot aquest cap de fruita, o millor dit macedònia, fa d'aquest país un dels més interessants per a visitar en la regió dels Balcans.


Macedònia del Nord és un poc més gran que el País Valencià i des de l'any 1991, un poble de poc més dos mil habitants es va declarar república independent, per a atreure el turisme, però amb un cert fonament històric. Aquest poble sempre ha sigut famós per les seues fonts d'aigua clara i cristal·lina que les autoritats iugoslaves volien desviar cap a la turística ciutat d'Struga. El poble se'n va rebel·lar i va reclamar democràcia i llibertat en la Iugoslàvia encara comunista.

Hui visitarem aquest poble ubicat en un paradís natural per que està rodejat de muntanyes i boscos, llacs glaciars i travessat per diversos rierols d'aigua clara. Un arc on està escrit el nom del poble i la bandera de la república independent de Vevčani rep a tot visitant.



Ja dins del nucli urbà de la població anirem a la seua plaça principal on es troba un curiós mercat del qual sols està cobert per un sostre que poc farà per a parar del fred de l'hivern a venedors i compradors. També està el principal bar del poble.



L'aigua és el principal recurs turístic de la població que està travesseda per xicotets rierols procedents de manantials de la muntanya. Caminar pels carrers no massa transitats de Vevčani i sentir el so de les aigües és molt gratificant.




El poble conserva moltíssimes construccions típiques de l'arquitectura rural dels Balcans, sols s'ha de pegar una volteta pels seus carrers de façanes un poc descuidades i en el millor dels casos encara pots trobar relíquies del passat iugoslau.



El monument més interessant del poble és l'església de Sant Nicolau, construïda al segle XIX, en període encarà otomà. Durant la dominació dels turcs les esglésies ortodoxes s'havien de construir parcialment sota terra per a que no assoliren una alçada superior a les mesquites. En el cas de Sant Nicolau aquesta llei no es va respectar.




L'església a més es troba sobre un pujol d'on s'obtenen magnífiques vistes del llac d'Ohrid que ja visitàrem fa temps i del mateix poble de Vevčani. I al voltant de l'església el rector té un colomer amb exòtics coloms.





Però el que realment fa tot turista quan ve a Vevčani és visitar els seus naiximents d'aigua fresca i clara entre frondosos boscos i diverses coves, tot un paradís per als amants del senderisme. També és famós el seu carnestoltes que es celebra des de fa mil quatre-cents anys.




I com a lloc turístic no podien faltar els seus souvenirs, en la República Independent de Vevčani pots comprar-te un passaport que no et valdrà per a entrar en cap país ni tan sols en Vevčani i també diners en moneda local el ličnik, amb el que no sé si es pot comprar.




diumenge, 18 de setembre del 2022

Christiania, un país alternatiu dins de Copenhague

 El segon barri autodeclarat república independent que anem a visitar es troba en la ciutat de Copenhaguen. Tot va començar en l'any 1971, uns terrenys d'us militar havien sigut abandonats per l'exèrcit per exigències de la guerra freda, llavors un grup de pares, de l'època més esplendorosa del moviment hippie els varen ocupar per a que els seus fills pogueren jugar. No tardà gens en convertir-se un experiemt social en marxa del tipus comuna autogestionada amb temporades de disputes legals amn el govern danés i temporades de pau absoluta.



La ciutat lliure de Christiania té poques lleis, com la de no córrer, no entrar en cotxe, no a les drogues dures, la marihuana si està permesa i de fet se'n ven en alguns llocs i per preservar la intimitat de venedors i consumidors, la fotografia no està permesa. Visitar Christiania és passejar per una acolorida i bucòlica comuna hippie i al mateix temps pels suburbis més depriments d'una gran ciutat. Per a arribar des del centre de la ciutat caminarem cap a l'est creuant algun canal.




 Ja en el barri d'Slotsholmen ens  trobarem en l'imponent palau de Christianborg, palau reial des de fa vuit-cents anys que hui en dia s'utilitza per a events oficials, banquets de gala i audiències públiques de la reina.


L'altra meravella arquitectònica del barri és l'edifici conegut com Borsen. Va ser la seu de la Borsa de Copenhaguen des de la seua construcció en  la primera meitat del segle XVII fins a l'any 1974.. Va ser decisió del rei Christian IV per a donar suport als comerciants que anaven establint-se a l'altra part del canal, en el barri de Christianhavn.


La cosa més singular de l'edifici  és sense cap mena de dubte el capitel que corona la torre. Quatre drags enrollen la seua cua formant una espiral que assoleix una alçada des de terra de cinquanta-sis metres.



I creuant un altre canal s'arriba al barri de Christianhavn on es troba l'església del Salvador, en danés vovor Fresels Kirke, una església barroca de la fi del segle XVII que destaca pel seu capitel en espiral mig segle posterior. Es pot muntar fins a dalt com ja feren els protagonistes de la novel·la de Juli Verne, Viatge al centre de la Terra.



Encara que siga una església barroca, es tracta d'un temple de confesió luterana, per tant no cal esperar una interior profusament decorat, sols alguns elements com l'altar major, l'orgue i el baptisteri si que ho estan.




I davant de l'església del Salvador es troba l'entrada principal a Christiania, un lloc on amb cafeteries a l'aire lliure amb café i pastissos 100 % orgànics.

dissabte, 10 de setembre del 2022

Užupis, la república independent de Vilnius en Lituània.

 La setmana passada es complien cinquanta-cinc anys de la declaració de nació sobirana d'una plataforma marítima en el mar del Nord, per part d'un ciutadà britànic de nom Paddy Roy Bates i que cap país reconeix i que cap jutge del món revoca per no estar en les aigües territorials de cap nació. Així que hui encetarem una trilogia d'entrades a repúbliques independents declarades per un grup de veïns que cap estat reconeix la seua sobirania.


El nostre primer destí de la trilogia serà el barri d'Užupis, situat a l'altra part del riu Vilna que divideix el centre històric de Vilnius, la capital de Lituània. El centre històric està declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO i  Užupis era el lloc d'assentament dels jueus, però durant la Segona Guerra Mundial molts moriren i altres s'escaparen. Les cases abandonades a poc a poc anaren essent repoblades per gent marginal i artistes que han convertit aquest escàs mig quilòmetre quadrat en el barri més bohemi dels països bàltics.




A la vora del riu Vilna i al costat del pont d'Užupis i abans de creuar el pont que ens durà a la república independent ens anem a detindre en la catedral ortodoxa de Santa Maria, un dels temples més antics de la ciutat. Va ser construïda al segle XIV per arquitectes del Rus de Kíev. 


Aquesta catedral ha patit incendis, atacs, destroses durant la Segona Guerra Mundial, i ha estat destinada a molts usos com per exemple biblioteca i aula estudi d'anatomia, però hui dóna servei a la comunitat ortodoxa russa i bielorussa, com quan es va construir. L'iconoclast de l'interior és una meravella.



I creuant el pont d' Užupis ens deixarem perdre pels carrers del barri república, alguns ben conservats, altres no tant, però tots ells molt bucòlics i amb l'atmosfera bohèmia que caracteritza aquest lloc conegut com el Montmartre de Lituània.




Com a república independent té un exèrcit propi de dotze persones i constitució pròpia amb uns quaranta-un articles que estan exposats en diversos idiomes, perquè tothom els puga entendre, en uns panells d'un carrer de la zona sud.




El centre neuràlgic de la república independent d' Užupis potser siga una plaça triangular on podem trobar una columna coronada pel famós àngel d' Užupis. Aquest ser celestial alat tocant la trompeta és el símbol de barri des que va ser emplaçat al centre de la plaça en l'any 2002, quatre anys després de la declaració d'independència.



El monument més destacat d'Užupis és la xicoteta església dedicada a sant Bertomeu i aixecada a principis del segle XIX. Hui en dia dona serveis de misses catòliques a la comunitat de polonesos i de bielorussos.


I abandonarem el barri república independent pel pont de Sant Bernardí, el riu Vilna, que els lituans anomenen Neris i el seu bosc de ribera ens donarà bones vistes i el soroll de l'aigua ens donarà pau i tranquil·litat.



A l'altra part del riu ens esperem un conjunt monumental format per dues esglésies, l'església Bernardina del monestir franciscà i sobretot l'església de Santa Anna d'estil gòtic lituà feta amb rajola. Diuen que Napoleó volia emportar-se aquesta joia d'església de Santa Anna a París.