Ohrid, la ciutat més bizantina de Macedònia del Nord

 Hui ens traslladem a la República de Macedònia del Nord per a conéixer la seua joia més preciada que és la ciutat d'Ohrid, fundada pels il·liris, formà part del regne de Macedònia en temps de Filip II, pare d'Aleixandre el Gran. Va ser ciutat romana i bizantina i capital del Primer Imperi Búlgar. Passà a mans de Sèrbia fins que va ser conquerida pels otomans. Ja en el segle XX s'integrà en Iugoslàvia i hui en dia és la segona ciutat més poblada i més turística de la república de Macedònia del Nord.

Hui visitarem el seu centre històric, però m'agradaria remarcar que la ciutat d'Ohrid està a la vora del llac del mateix nom, les aigües cristal·lines d'aquest atrauen a milers d'estiuejants cada anys. Per tant aquesta ciutat és el centre turístic d'aquesta zona dels Balcans i el carrer comercial de Sant Climent, que està ubicat en l'antic basar otomà és un formigueig de gent cada vesprada d'estiu.

El que ens espera ara té ni menys ni més que nou-cents anys i no es tracta de cap construcció, és en realitat un plàtan comú que segons la llegenda va plantar Sant Climent un dels autors més antics en escriure en eslau i un dels apòstols de l'església ortodoxa búlgara.

No massa lluny es troba la mesquita d'Alí Pasha un edifici del segle XVI construït per Sulejman Pasha. Al segle XIX una remodelació obra d'Alí Pasha va ser la que donaria el nom amb el que es coneix actualment la mesquita.

Posterior, del segle XVII és l'altra mesquita que està prop i que porta el nom de Zyenel Abedin-Pasha que a més té escola corànica i el mausoleu de Haji Muhammat Hayati, un avantpassat persa del primer governador musulmà d'Ohrid.

Ohrid en l'era medieval estava perfectament fortifica, amb el castell de Samuel en la part més alta que visitarem en altra ocasió i una muralla que rodejava la ciutat, que encara conserva dues portes, a nosaltres ens pilla més porp la porta de baix, i deixarem el barri musulmà i accediren al centre històric a través d'ella.

I de seguida trobarem un conjunt de cases blanques típicament otomanes amb els seus majestuosos balcons. Ens deixarem perdre per aquest laberint d'estrets carrerons on de tant en tant apareixeran esglésies bizantines i búlgares de totees les mides.

Si tenim sort i està oberta visitarem l'església de Bogorodica Chelnica. Aquesta església es recolza en l'antiga muralla i era la més propera a la desapareguda porta principal de la muralla. Els seus frescos del segle XIV són una meravella.

La següent església que visitarem és la de Santa Bodogorica Perybleptos, que després de l'ocupació otomana de la ciutat es va converetir en catedral, per que la catedral de Santa Sofia passà a ser mesquita. i va rebre les relíquies de Sant Climent. Els seus frescos són realment impressionants.

I a constinuació toca gaudir del monument més antic de la ciutat el seu antic teatre grec aixecat en l'any dos-cents abans de Crist. Sols es conserva la part baixa de la graderia i per tant no es pot saber quina capacitat tenia.

I molt prop està la porta alta de la muralla de la ciutat d'Ohrid i adosat a d'aquesta el llenç de muralla més llarg que es conserva. Cal eixir una estona del recinte emmurallat per veure aquest llenç col cal i després tornar a entrar.

I acabarem la ruta de hui en la catedral de Santa Sofia, construïda al segle XI sobre una basílica. De l'any 1400 fins al 1913 va ser mesquita otomana. Els seus meravellosos frescos bizantits varen estar ocults per una capa de calç durant aquest temps i finalment varen ser recuperats i hui llueixen d'una manera espectacular.

I per a recuperar forces dinarem en un dels restaurants que hi ha per davant de la catedral on es pot gaudir de la bona cuina dels balcans una bona combinació de verdures carns i peixos locals acompanyats de formatges i iogur.

Vevčani, república independent dins de Macedònia del Nord

 La República de Macedònia del Nord, ha seguit un tortuós camí per a ser plenament reconeguda en l'àmbit internacional. Formà part de l'antiga Iugoslàvia i hagué de patir una guerra per a separar-se de Sèrbia. Una llengua i un passat medieval que la connecta amb Bulgària, però amb la que no vol unir-se. Un nom, Maedònia, al que va haver d'afegir "del Nord" per a que els grecs l'acceptaren com a país, perque aquest territori no es correspon amb la Macedònia pàtria d'Aleixandre el Gran. Un trenta per cent de població albanesa i kosovar de religió musulmana, no ortodoxa i llengua albanesa no búlgara. I per a més inri la Unió Europea eternitza la seua estada en la llista de països aspirants a formar part del projecte europeu. Tot aquest cap de fruita, o millor dit macedònia, fa d'aquest país un dels més interessants per a visitar en la regió dels Balcans.

Macedònia del Nord és un poc més gran que el País Valencià i des de l'any 1991, un poble de poc més dos mil habitants es va declarar república independent, per a atreure el turisme, però amb un cert fonament històric. Aquest poble sempre ha sigut famós per les seues fonts d'aigua clara i cristal·lina que les autoritats iugoslaves volien desviar cap a la turística ciutat d'Struga. El poble se'n va rebel·lar i va reclamar democràcia i llibertat en la Iugoslàvia encara comunista.

Hui visitarem aquest poble ubicat en un paradís natural per que està rodejat de muntanyes i boscos, llacs glaciars i travessat per diversos rierols d'aigua clara. Un arc on està escrit el nom del poble i la bandera de la república independent de Vevčani rep a tot visitant.

Ja dins del nucli urbà de la població anirem a la seua plaça principal on es troba un curiós mercat del qual sols està cobert per un sostre que poc farà per a parar del fred de l'hivern a venedors i compradors. També està el principal bar del poble.

L'aigua és el principal recurs turístic de la població que està travesseda per xicotets rierols procedents de manantials de la muntanya. Caminar pels carrers no massa transitats de Vevčani i sentir el so de les aigües és molt gratificant.

El poble conserva moltíssimes construccions típiques de l'arquitectura rural dels Balcans, sols s'ha de pegar una volteta pels seus carrers de façanes un poc descuidades i en el millor dels casos encara pots trobar relíquies del passat iugoslau.

El monument més interessant del poble és l'església de Sant Nicolau, construïda al segle XIX, en període encarà otomà. Durant la dominació dels turcs les esglésies ortodoxes s'havien de construir parcialment sota terra per a que no assoliren una alçada superior a les mesquites. En el cas de Sant Nicolau aquesta llei no es va respectar.

L'església a més es troba sobre un pujol d'on s'obtenen magnífiques vistes del llac d'Ohrid que ja visitàrem fa temps i del mateix poble de Vevčani. I al voltant de l'església el rector té un colomer amb exòtics coloms.

Però el que realment fa tot turista quan ve a Vevčani és visitar els seus naiximents d'aigua fresca i clara entre frondosos boscos i diverses coves, tot un paradís per als amants del senderisme. També és famós el seu carnestoltes que es celebra des de fa mil quatre-cents anys.

I com a lloc turístic no podien faltar els seus souvenirs, en la República Independent de Vevčani pots comprar-te un passaport que no et valdrà per a entrar en cap país ni tan sols en Vevčani i també diners en moneda local el ličnik, amb el que no sé si es pot comprar.

Monestir de Sant Naum en Macedònia del Nord, un paradís i bressol de la cultura búlgara.

 Seguim viatjant en sentit contrari a com ho fa el Sol i hui ens aturem una mica més cap a orient per conèixer el tercer monestir de la ruta de sis monestirs que acabarem a final d'any. La tercera parada la fem en Macedònia, un jove país resultat de la desmembració Iugoslava que des de fa poc té com a nom oficial Macedònia del Nord, per a distingir-la de la històrica regió de la Grècia clàssica bressol d'Alexandre el Gran de Macedònia.

Des de la ciutat més turística del país, Ohrid, conduirem una vintena de quilòmetres vorejant el llac d'Ohrid fins a arribar a la zona d'estacionament del monestir de Sant Naum. I el primer que ens trobarem és una bonica platja lacustre d'aigües massa gelades per al meu gust.

Estem dins del parc nacional de Sant Naum, just en les fonts d'aigües cristal·lines que aporten aigua a aquest llac que pertany a Albània i a Macedònia del Nord. Es pot aprofitar la visita per fer una passejada en plena natura siga a peu o en vaixell.

I situat en un xicotet pujol es troba el monestir de Sant Naum, un dels primers sants de l'església ortodoxa búlgara que va fundar aquest cenobi al segle X en temps del Gran Imperi de Bulgària. Aquest sant va ser un dels primers escriptors i promotor del primer alfabet adaptat a la llengua eslava.

El monument més singular del complex monàstic és la seua església dedicada als sants Arcàngels i d'estil bizantí que respon  a les reconstruccions dels segles XVI al XVIII després de les destrosses dels otomans. En una xicoteta sala està soterrat el sant.

Al voltant de l'església hi ha un bonic jardí en el qual hi podem trobar paons blaus que passegen en llibertat per aquest indret i que no sempre es manifesten de forma amigable de cara als milers de turistes i pelegrins que visiten el monestir.

Skopje des de les altures, una forma diferent de visitar-lo

Hui viatgem a la República del Macedònia del Nord, un país aspirant a formar part de la Unió Europea després de ser preguntat al poble en un poc participatiu referèndum i de la retirada del veto del govern grec a l'adhesió.

El perquè aquest país estava vetat per Grècia per a entrar en la unió era qüestió de nom. Abans del referèndum s'anomenava Macedònia a seques i el poble grec no podia tolerar aquest nom, perquè aquesta terra no es correspon al lloc on va nàixer un dels personatges més importants de la Grècia clàssica, Aleixandre el Gran. Amb el canvi de nom a Macedònia del Nord, sembla que s'ha solventat el problema.

Aquest país va formar part de l'Imperi Bizantí i després va ser poblat i controlat pels eslaus de Bulgària que li donaren la llengua, fins que va ser ocupat per l'imperi otomà. Després de la primera guerra mundial acabà baix la sobirania de Sèrbia, formant part de Iugoslàvia i més tard Tito tingué la brillant idea convertir-la en república autònoma com eren Croàcia, Bòsnia-Hercegovina o Montenegro entre altres i així evitar un possible renàixer de sentiments pro búlgars. No sé com estan els ànims per a l'annexió a Bulgària en aquest país, però un búlgar em va dir que amb compte amb anar amb una samarreta d'aquest país en hores de trobar búlgars alcoholitzats perquè podrien ser violents.

Començarem la nostra visita muntant en funicular a la creu del mil·lenni, aixecada per a commemorar el 2000 aniversari de Crist sota el cim del Vodno a més de mil metres d'alçada. La creu a la que encara no es podia pujar durant la meua estada, mesura 66 metres i és la més gran del món. Cal dir que les vistes són molt impressionants.

I a 5 Km per una bonica carretera de muntanya s'arriba al poble de Grozno Nerezi que té una església bizantina del segle XII dedicada al sant metge Sant Pantaleó de Nicomèdia que va ser proposada pel poble macedoni per a ser patrimoni de la humanitat.

Les pintures murals del seu interior són una autèntica joia i varen ser restaurades després d'un fort terratrémol i posteriors pintures per damunt. Es tracta d'un estil de pintures bizantines molt poc freqüents similars a les del Monestir de Latomou de Tessalònica.

I per a l'esbarjo dels visitants s'ha construït un poble imitant l'arquitectura típica de Macedonia heretada dels turcs on hi ha botigues i restaurants.