Bøur, el poble de les illes Fèroe amb les millors vistes a l'Atlàntic.

 Hui ens desplaçarem a  Bøur un poblet de setanta i pocs habitants situat en l'illa de Vágar molt prop de l'únic aeroport que hi ha a les illes Fèroe. El clima de segur que serà molt millor que a casa nostra per que no van a superar en cap moment els vinst graus mentre que ací ja estem pendents de l'arribada d'altra onada de calor.

Aquest poble és de parada obligatòria de camí d'anada o de tornada al poble de Gálasadur on es troba la cascada de Múlafossur que ja vàrem visita l'any passat. A primera vista Bøur no és diferent als pobles d'aquestes illes amb les típiques cases amb sostre a dues aigües cobertes amb gespa.

Un riu anomenat Stórá el travessa i el divideix en dues parts abans d desemboccar en l'oceà Atlàntic. Aquest riu d'aigües cristal·lines fa unes xicotetes cascades quasi a l'entrada del poble. El seu soroll és l'única cosa que trenca el silenci de Bøur, que sembla deshabitat.

L'edifici amb més interés històric és la seua església construïda en la segona meitat del segle XIX utilitzant la fusta com a material. Està pintada amb quitrà negre per a protegir-la de la humitat i per a que capte la poca llum solar que reben aquestes illes i així escalfar, encara que siga poc, el seu poc decorat interior.

https://mapcarta.com/es/17593104

La nostra següent parada serà ja en la platja, de sorra negra, com no podia ser d'altra manera ací en les Illes Fèroe, que són origen volcànic. Es calcula que varen emergir de la mar farà uns seixanta milions d'anys i per tant estan més erosionades i domesticades per la natura que l'illa d'Islàndia que és quaranta milions d'anys més jove.

I la platja és el millor mirador de l'Atlàntic i dos dels seus pobladors inertes. Tindhólmur és el més gran dels dos amb 0,65 quilòmetres quadrats i una altura màxima de dos-cent seixanta-dos metres destaca sobre l'oceà i està coronat amb cinc agulles. Segons la llegenda en la més alta un àguila va segrestar el fill menut d'una família que ací vivia, des de llavors la família va abandonar l'illot que roman encara deshabitat.

L'altre habitant inanimat prop de Tindhólmur és el faralló, o columna de pedra erosionada pel vent i la mar, anomenat Drangarnir. És un dels punts més fotografiats de la zona pel seu arc natural marí. Ací tampoc hi iuen persones, sols ovelles que de tant en tant porten els ramaders per a que pasturen.

El centre històric de Tórshavn, el lloc més animat de les Illes Fèroe

 Les Illes Fèroe encara que pertanyen a Dinamarca són un territori autònom de Dinamarca amb quasi totes les competències excepte defensa i relacions internacionals. No poden participar en els jocs olímpics amb bandera pròpia però si en mundials de futbòl, per tant hui visitarem la seua capital, Tórshavn, on està el parlament.

Abans de visitar el primitiu parlament de les Illes Feroe farem una passejada per un promontori vora mar on es troba la fortalesa d'Skansin. Es va construir en l'any 1580. Va ser destruit i renovat en diverses ocasions, Hui veiem sols quatre murs i peces d'artilleria que no tindran ni cent anys.

També està ubicat al mateix promontori que la fortalesa el Far internacional d'Skansin. Es va aixecar en l'any 1888 i marca el camí pel canal que separa les illes de Tórshavn de l'illa de Nólsoy. Paga la pena hi arribar i gaudir de les bones vistes del port de la capital de les Illes Fèroe.

El primitiu parlament viking, un dels més antics del món, el Tung que crearen els noruecs quan arribaren a les illes, es troba en un promontori peninsular anomenat Tungares, que significa el moll del parlament. Ja es té constància d'assembleees parlamentàries en l'any 825. Evidentment el que trobem hui no data daquella èpoc però si hi veurem cases amb segles d'història i l'edifici del parlament vell que encara s'utilitza per a fer reunions.

Eixint de la península cap a terra més ferma passejarem entre cases històriques de fusta pintada en color negre que varen se construïdes en el segle XIV i que encare es troben habitades. El seu estat de conservació és excel·lent.

I travesat el barri de Reyn arribaren a la discreta catedral de Tórshavn que es va aixecar en fusta en l'any 1788. és la segona església en peu més antiga de les Illes Fèroe per que una antiga catedral en pedra de fa més temps es troba en un poble anomenat Kirkjubourg.

Aquest temple cristià de conferssió luterana és la seu episcopal. Si entrem al seu interior descobrirem un espai que sembla un vaixell a l'inrevés. El sostre de la nau està pintat de blau amb estrelles daurades simulant el cel. Poques decoracions més hi podrem trobar.

Al costat de la catedral s'0bri una plaça on hi ha un frondós i verd jardí. Ací el clima ho permet i es difícil trobar u espai de terra no coberta de verd perque plou quasi sempre. Interessant és entrar a la històrica llibreria H. N. Jacobsens Bókahandil.

i no massa lluny està l'edifici del parlament que es traslladà ací des de la península de tungares en la segona meitat del segle XIX i consta de trenta-tres diputats. El nom oficial en llengua local, el feroés, és Føroya løgting.

I ja quasi eixint de la ciutat poden visitar l'església de Santa Maria, una construcció moderna amb interessants vidrieres que dona servei religió a l'escasa comunitat catòlica de les illes. El seu capellà parlava espanyol per que crec recordar que era d'Amèrica del Sud.

ARoS, en Aahrus, el museu més antic de la Dinamarca continental

 Hui en la nostra volta visitant musueus se n'anem al nord d'Europa per a visitar el museu més impressionant d'Aarhus, la segona ciutat de Dinamarca. El museu ARoS, és un referent mundial d'art modern encara que ja té més de segle i mig d'història. El seu nom vol recordar l'antiga ciutat vikinga que era Aarhus i que els escandinaus aomenaven Aros, i el joc de majúscules i miníscula és per a recordar que ací s'exposa art, ARS en llatí.

L'edifici actual on podem trobar la col·leció permanent amb boníssimes exposicions temporals és obra del grup d'arqitectes Schmidt Hammer Lassen inaugurat al 2004, que capta de seguida la mirada de qualsevol que passege per la zona per l'anomenat "Your rainbow panorama" un arc de Sant Martí obra d'Ólafur Eliasson.

L'edifici s'articula en 10 plantes i és tot un homenatge a la divina comèdia de Dante Aligiheri, la d baix fosca i la d dalt acolorida amb nou cercles que cal superar. Les plantes s'articulen amb una monumental rampa de color blanc que em va recordar el MOMA de Nova York.

Al soterrani, la planta fosca i tenebrosa és troba la més que curiosa exposició d'art d'instal·lació uns espais creats per artistes amb objectes, llums i so on el visitant interacciona directament amb l'obra. L'obra anomenada San San, insirada en la consulta d'un dentista de San Francisco o San Diego, és la que més recorde,

Alguna planta més amunt trobarem una singular escultura anomenada Boy. És obra de l'escultor australià Ron Mueck. Aquest artista que es va criar en el taller de titelles que tenien els seus pares va crear una de les icones del Museu ARoS, un xiquet de 4,5 metres i 500 quilògrams de pes.

Més antic però igual d'innovador en la seua època va ser l'obra d'Andy Warhol, el rei del pop Art va crear una grandíssima sèrie de pintures amb el rostre acolorit de Marilyn Monroe. Algunes peces icòniques d'aquesta producció estan exposades en aquest museu.

Altres artistes també molt coneguts del segle XX del nostre país tenen ací han igut obra seua exposada, La dona amb barret de Pablo Ruiz Picasso és una de les peces del pintor malagueny que odem gaudir en aquest museu.

I de la planta cinquena pujaem a la terrassa  per recòrrer arc de Sant Martí circular d'Ólafer Elliasson. El seu "Your Rainbow panorama" és  el milor passeig multicolor del món. La llum exterior t’ilumina d’un color o d’un altre depenent de la zona on estigues i la velocitat a la que te mous.

Però la ciutat que hi ha als teus peus també es veurà de diferents colors mescla del color de la zona de l’arc on estigues amb el color propi dels edifixis. Els núcols blancs no tindran més remei que adaptar-se al color del ount de l’arc on estàs ubicat.

El Nuuk de fora, la zona més animada de Groenlàndia

 El passat diumenge 14 de setembre, les esglésies cristianes catòlica i ortodoxa celebren la festivtat de l'exaltació de la santa Creu perque un 14 de setembre del 335 es consagrava l'església del Sant Sepulcre de Jerusalem, manada construir per l'emperador Constantí, fill de Santa Elena, la que diuen que uns ans abans havia trobat les restes de la creu on Jesucrist va ser martiritzat. També un 14 de setembre l'emperador bizantí Herali recuperava les relíquies d'aquesta creu, que anys abans havien sigut expoliades pels perses. Hui emprenem un viatge arreu del món per a veure creus i la primera parada serà la ciutat de Nuuk, capital de l'illa més gran del món Goenlàndia.

La passejada de hui deixa de banda el Nuuk més històric per a centrar-se en la zona més comercial de la ciutat. L'eixida serà en l'església parroquial de Crist Rei, que destaca per la seua gran creu de la façana. Es tracta de l'únic temple catòlic del país on la gran majoria d'habitants són protestant o ateus.

 

Molt prop està l'hotel Nordbo, el lloc on vaig estar allotjats. Les habitacions són grans i tenen una minicuina, cosa que s'agraeix molt en un lloc com Groelàndia de preus tan elevats. I l'única nit que no va estar núvol a Nuuk vaig poder gaudir d'un espectacle que la natura ofereix als païssos del nord, l'aurora boreal. Jo des de la finestra de l'habitació de l'hotel sols vaig percebre la màgia d'aquestes llums reflexada en una glacera.

I just davant de l'hotel podem trobar una curiosa construcció que sorprén, la presència d'un tori japonés amb el seu característic color taronja. Una manera molt original que ha tingut aquest gimnàs on es practiquen arts marcials de visivilitzar-se.

Al mateix carrer on està l'església catòlica, l'hotel Nordbo i el gimnàs es troba una de les atraccions turístiques de la ciutat, el "Nuuk Art Museum". En aquest boni edifici que va sr una església adventista s'exposen des del 2005 obres d'art d'artistes locals.

I just on s'acaba el carrer s'aixeca un bloc de vivendes ni bonic ni lleig que amb el mural de la dona amb l'ós polar s'ha convertit en una atracció més de Nuuk. És obra de l'artista islandés Stephan Óli Baldursson, que va haver de cmprar la pintura i pagar-se l'avió ell mateix i va cobrar amb productes locals.

Aquest mural es troba al bloc de vivendes 10 però al bloc de vivendes 5 hi ha un altre, obra d'un artista urbà australià molt conegur, Guido van Helten. Aquest mural està inspirat en ua fotografia de l'any 1906 d'un caçador de l'est de Groenlàndia.

https://streetartnews.net/2014/09/guido-van-helten-paints-pooojorteq-in.html

La nostra següent parada serà el Nuuk Katuaq-cultural Centre. Es tracta d'un modern edifici inaugurat en 1997 de façana amb corbes que preten evocar el moviment de les llums boreals. I que és seu de diverses associacions culturals de la ciutat.

L'edifici compta amb una cafeteria que s'ha especialitzat en servir una combinació de tapes que pretenen acostar als turistes un poc la cuina nacional amb un toc de modernitat. És per tant la manera més fàcil de fer un tast de la gastronomia de Groenlàndia per que restaurants de cuina local a Nuuk no en vaig saber trobar.

Al costat mateix el Nuuk Center, lwdifici més gran de l’illa de Groenlàndia amb un modest centre comercial amb unes quantes botigues, alguna d’elles de souvenirs, un supermercat on pots trobar productes locals i cafeteries.

 I  cap al sud, un carrer peatonal pefectament asfaltat i adequat, cosa rara en Nuuk on troben botigues elegNts i d’artesania, la milla de ori de l’illa. I ubicada sobre un xicotet pujol està l'església evangèlica de Hans Egede. Es va aixecar just quan feia dos-cents cinquanta anys que va arribar aquest misioner de Noruega que vingué a evangelitzar i refundà l'assentament que hui és Nuuk.

I als peus del pujol, cobert de gespa en estiu podem trobar un bucòlic cementeri anomenat en llengua local Aqqusinersuaq Kirkegard. Un lloc plagat de creus blanques de fusta sense inscripcions i pedres que si en tenen, lloc de soterrament des del segle XIX.

Gásaladur, el poble de les Illes Feroe de la fi del món

 Acabarem la nostra volta al món visitant llocs on els animals són protagonistes en un poblet de les Illes Feroe, Gálasadur. Fins que no es va obrir un túnel en l'any 2004, aquesta entitat poblacional de l'illa de Vágar,  estava molt aïllat. De l'Atlàntic ho està encara per que a pesar d'estar a la vora, es troba dalt d'una mesa de desenes de metres sobre el nivell de la mar.  Sempre ha sigut part del municipi de Bour fins el 2004 quan tots dos s'integraren a l'ajuntament de Sorvágur.

El poble està format per un grapat de cases d'arquitectura de les Illes Feroe amb sotre a dos aigües per deixar caure la neu i parets de fusta. Algun dels sostre tenen herba plantada per a aïllar-les milor de fred. Hi ha una xicoteta cafeteria, botiga de souvenirs, l'església i l'escola ja no donen servei.

https://www.iwanderlista.com/faroe-islands/gasadalur/

Al fons de la població es pot divisar una muntanya, la més alta de l'illa de Vágar anomenada Árnafjall, Té una altitud de set-cents vint-i-dos metres, el doble d'alta muntanya del mateix nom que es troba en l'illa veina de Mykines.

L'illa de Mykines de tan sols deu metres quadrats es pot divisar des del poblet de Gásadalut i és un paradís per als amants de les aus, la més fotografiada és sense cap mena de dubte el fraret de l'Atlàntic. A l'illa no hi ha cotxes i sols es pot accedir amb helicòpter o vaixells que atraquen en un xicotet moll.

Des d'un penya-segat pròxim a la població de Gásaladur nosaltres també podrem divisar el fraret atlàntic que fa niu entre les pedres d'aquesta costa. El seu aspecte mescla de gavina i de pingüí fa que siga la peça de cacera més apreciada de l'objectiu de la càmera d'un amant de les aus.

 

https://ebird.org/species/atlpuf?siteLanguage=es_CL

I per a acomiadar aquesta bucòlica visita a l'encantadors poble de Gásaladur i el seus entranyables habitants els frarets (fratercula arctica) farem atenció a una de les millos estampes de les Illes Feroe, la cascada de Múlafossur que des de la meseta on s'aixeca el poble es precipita sobre l'Atlàntic.