La República de Macedònia del Nord, ha seguit un tortuós camí per a ser plenament reconeguda en l'àmbit internacional. Formà part de l'antiga Iugoslàvia i hagué de patir una guerra per a separar-se de Sèrbia. Una llengua i un passat medieval que la connecta amb Bulgària, però amb la que no vol unir-se. Un nom, Maedònia, al que va haver d'afegir "del Nord" per a que els grecs l'acceptaren com a país, perque aquest territori no es correspon amb la Macedònia pàtria d'Aleixandre el Gran. Un trenta per cent de població albanesa i kosovar de religió musulmana, no ortodoxa i llengua albanesa no búlgara. I per a més inri la Unió Europea eternitza la seua estada en la llista de països aspirants a formar part del projecte europeu. Tot aquest cap de fruita, o millor dit macedònia, fa d'aquest país un dels més interessants per a visitar en la regió dels Balcans.
Macedònia del Nord és un poc més gran que el País Valencià i des de l'any 1991, un poble de poc més dos mil habitants es va declarar república independent, per a atreure el turisme, però amb un cert fonament històric. Aquest poble sempre ha sigut famós per les seues fonts d'aigua clara i cristal·lina que les autoritats iugoslaves volien desviar cap a la turística ciutat d'Struga. El poble se'n va rebel·lar i va reclamar democràcia i llibertat en la Iugoslàvia encara comunista.
Hui visitarem aquest poble ubicat en un paradís natural per que està rodejat de muntanyes i boscos, llacs glaciars i travessat per diversos rierols d'aigua clara. Un arc on està escrit el nom del poble i la bandera de la república independent de Vevčani rep a tot visitant.
Ja dins del nucli urbà de la població anirem a la seua plaça principal on es troba un curiós mercat del qual sols està cobert per un sostre que poc farà per a parar del fred de l'hivern a venedors i compradors. També està el principal bar del poble.
L'aigua és el principal recurs turístic de la població que està travesseda per xicotets rierols procedents de manantials de la muntanya. Caminar pels carrers no massa transitats de Vevčani i sentir el so de les aigües és molt gratificant.
El poble conserva moltíssimes construccions típiques de l'arquitectura rural dels Balcans, sols s'ha de pegar una volteta pels seus carrers de façanes un poc descuidades i en el millor dels casos encara pots trobar relíquies del passat iugoslau.
El monument més interessant del poble és l'església de Sant Nicolau, construïda al segle XIX, en període encarà otomà. Durant la dominació dels turcs les esglésies ortodoxes s'havien de construir parcialment sota terra per a que no assoliren una alçada superior a les mesquites. En el cas de Sant Nicolau aquesta llei no es va respectar.
L'església a més es troba sobre un pujol d'on s'obtenen magnífiques vistes del llac d'Ohrid que ja visitàrem fa temps i del mateix poble de Vevčani. I al voltant de l'església el rector té un colomer amb exòtics coloms.
Però el que realment fa tot turista quan ve a Vevčani és visitar els seus naiximents d'aigua fresca i clara entre frondosos boscos i diverses coves, tot un paradís per als amants del senderisme. També és famós el seu carnestoltes que es celebra des de fa mil quatre-cents anys.
I com a lloc turístic no podien faltar els seus souvenirs, en la República Independent de Vevčani pots comprar-te un passaport que no et valdrà per a entrar en cap país ni tan sols en Vevčani i també diners en moneda local el ličnik, amb el que no sé si es pot comprar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada