El segon barri autodeclarat república independent que anem a visitar es troba en la ciutat de Copenhaguen. Tot va començar en l'any 1971, uns terrenys d'us militar havien sigut abandonats per l'exèrcit per exigències de la guerra freda, llavors un grup de pares, de l'època més esplendorosa del moviment hippie els varen ocupar per a que els seus fills pogueren jugar. No tardà gens en convertir-se un experiemt social en marxa del tipus comuna autogestionada amb temporades de disputes legals amn el govern danés i temporades de pau absoluta.
La ciutat lliure de Christiania té poques lleis, com la de no córrer, no entrar en cotxe, no a les drogues dures, la marihuana si està permesa i de fet se'n ven en alguns llocs i per preservar la intimitat de venedors i consumidors, la fotografia no està permesa. Visitar Christiania és passejar per una acolorida i bucòlica comuna hippie i al mateix temps pels suburbis més depriments d'una gran ciutat. Per a arribar des del centre de la ciutat caminarem cap a l'est creuant algun canal.
Ja en el barri d'Slotsholmen ens trobarem en l'imponent palau de Christianborg, palau reial des de fa vuit-cents anys que hui en dia s'utilitza per a events oficials, banquets de gala i audiències públiques de la reina.
L'altra meravella arquitectònica del barri és l'edifici conegut com Borsen. Va ser la seu de la Borsa de Copenhaguen des de la seua construcció en la primera meitat del segle XVII fins a l'any 1974.. Va ser decisió del rei Christian IV per a donar suport als comerciants que anaven establint-se a l'altra part del canal, en el barri de Christianhavn.
La cosa més singular de l'edifici és sense cap mena de dubte el capitel que corona la torre. Quatre drags enrollen la seua cua formant una espiral que assoleix una alçada des de terra de cinquanta-sis metres.
I creuant un altre canal s'arriba al barri de Christianhavn on es troba l'església del Salvador, en danés vovor Fresels Kirke, una església barroca de la fi del segle XVII que destaca pel seu capitel en espiral mig segle posterior. Es pot muntar fins a dalt com ja feren els protagonistes de la novel·la de Juli Verne, Viatge al centre de la Terra.
Encara que siga una església barroca, es tracta d'un temple de confesió luterana, per tant no cal esperar una interior profusament decorat, sols alguns elements com l'altar major, l'orgue i el baptisteri si que ho estan.
I davant de l'església del Salvador es troba l'entrada principal a Christiania, un lloc on amb cafeteries a l'aire lliure amb café i pastissos 100 % orgànics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada