Hui visitarem el monestir de Jvari que significa monestir de la creu, un patrimoni de la humanitat ubicat en Geòrgia, exrepública soviètica situada a l'est del mar negre on es troben les muntanyes més altes d'Europa, les muntanyes del Caucas. Encara que aquest país ha estat quasi dos-cents anys sense sobirania pròpia, primer sotmés a l'imperi rus i després a l'URSS, ha sabut conservar la seua identitat i els georgians es troben molt orgullosos del seu propi alfabet mil·lenari i de ser els segons del món en declarar el cristianisme religió oficial, després dels armenis.
L'evangelització va ocórrer de la mà d'una jove de la Capadòcia anomenada Santa Nino i es diu que era neboda de Sant Jordi, sant que dóna nom al país. Com va sanar als reis del Regne d'Ibèria, el mateix monarca Mirian II declarà oficial el cristianisme, la religió que predicava la jove sanadora Nino.
En el monestir que anem a visitar, hi havia un temple pagà on la Santa va erigir una gran creu de fusta a la qual se li varen atribuir molts miracles. Però si hem de parlar de creus, la creu de Santa Nino és la que millor representa els cristians ortodoxos de Geòrgia. Té els braços horitzontals un poc caiguts, perque la santa va utilitzar per a fer-la dos trossos de sarment i un d'ells estaria un poc tort.
El monestir de Jvari es troba ubicat al cim d'una rocosa muntanya, però abans d'arribar-hi, a un centenar de metres just al costat del pàrquing habilitat podem fer unes quantes bucòliques fotos del llac de Jvari, un llac alpí que els locals anomenen llac de les llàgrimes.
Després anirem avançant en cerca del monestir construït al segle VI i és una de les construccions més antigues del país. Va ser lloc de pelegrinatge durant segles i durant l'era soviètica es va convertir en monument nacional que era molt dificil de visitar per que molt a prop hi havia una base militar.
El monestir es va protegir amb una muralla de la qual queden sols alguns trams. La pluja, el vent i sobretot un mal manteniment estan danyant seriosament i de fet Jvari està en la llista de patrimonis de la humanitat en perill.
L'església és un dels primers exemples o el primer, d'església de quatre absis, que va marcar les posteriors construccions en les esglésies de Geòrgia i Armènia. Tant armenis com georgians busquen desesperadament documentació per que una de les seues esglésies siga la primera en aquest estil arquitectònic.
Accedirem al temple per la façana sud i en el timpà de l'entrada quedarem esbalaïts per la bellesa i el bon estat de conservació d'un relleu superinteressant de l'exaltació de la creu d'influència grega i sassànida.
En la mateixa façana sud hi ha un altre bonic relleu de quasi mil·lenni i mig és on es representa l'ascenció de Crist, aquest relleu no es troba en tan bones condicions per que ha estat més erosionat per la pluja i el vent.
Un xicotet edifici i una galeria que mira al fons del penya-segat és el poc que queda de totes les construccions monàstiques que ací s'anaren aixecant des del segle VI per a donar sostre a monjos i pelegrins.
Cal aguaitar al fons del precipici per veure com dos rius el Kura i l'Aragvi conflueixen, el riu Kura continuarà el seu camí per Geòrgia, Turquia i Azerbadjan per a donar les seues aigües al més famós dels mars interiors, el mar Caspi.
En aquest meravellós lloc està la ciutat de Mtskheta, capital de l'antic regne d'Ibèria i actual capital de l'església ortodoxa de Geòrgia on es troba la catedral més important, la seu del patriarca, és com dir el papa dels ortodoxos georgians.