diumenge, 28 de febrer del 2021

El Monestir de Jvari, bressol d'un dels primers estats cristians.

 Hui visitarem el monestir de Jvari que significa monestir de la creu, un patrimoni de la humanitat ubicat en Geòrgia, exrepública soviètica situada a l'est del mar negre on es troben les muntanyes més altes d'Europa, les muntanyes del Caucas. Encara que aquest país ha estat quasi dos-cents anys sense sobirania pròpia, primer sotmés a l'imperi rus i després a l'URSS, ha sabut conservar la seua identitat i els georgians es troben molt orgullosos del seu propi alfabet mil·lenari i de ser els segons del món en declarar el cristianisme religió oficial, després dels armenis.


L'evangelització va ocórrer de la mà d'una jove de la Capadòcia anomenada Santa Nino i es diu que era neboda de Sant Jordi, sant que dóna nom al país. Com va sanar als reis del Regne d'Ibèria, el mateix monarca Mirian II declarà oficial el cristianisme, la religió que predicava la jove sanadora Nino.



En el monestir que anem a visitar, hi havia un temple pagà on la Santa va erigir una gran creu de fusta a la qual se li varen atribuir molts miracles. Però si hem de parlar de creus, la creu de Santa Nino és la que millor representa els cristians ortodoxos de Geòrgia. Té els braços horitzontals un poc caiguts, perque la santa va utilitzar per a fer-la dos trossos de sarment i un d'ells estaria un poc tort.



El monestir de Jvari es troba ubicat al cim d'una rocosa muntanya, però abans d'arribar-hi, a un centenar de metres just al costat del pàrquing habilitat podem fer unes quantes bucòliques fotos del llac de Jvari, un llac alpí que els locals anomenen llac de les llàgrimes.



Es trobem ja a una altura considerable i les muntanyes més altes d'Europa, les del Caucas, estan a un tir de pedra. Alguna d'elles supera els cinc mil metres d'altitud per tant no és d'estranyar trobar-les cobertes de neu.



Després anirem avançant en cerca del monestir construït al segle VI i és una de les construccions més antigues del país. Va ser lloc de pelegrinatge durant segles i durant l'era soviètica es va convertir en monument nacional que era molt dificil de visitar per que molt a prop hi havia una base militar.



El monestir es va protegir amb una muralla de la qual queden sols alguns trams. La pluja, el vent i sobretot un mal manteniment estan danyant seriosament i de fet Jvari està en la llista de patrimonis de la humanitat en perill.


L'església és un dels primers exemples o el primer, d'església de quatre absis, que va marcar les posteriors construccions en les esglésies de Geòrgia i Armènia. Tant armenis com georgians busquen desesperadament documentació per que una de les seues esglésies siga la primera en aquest estil arquitectònic.

Accedirem al temple per la façana sud i en el timpà de l'entrada quedarem esbalaïts per la bellesa i el bon estat de conservació d'un relleu superinteressant de l'exaltació de la creu d'influència grega i sassànida.


En la mateixa façana sud hi ha un altre bonic relleu de quasi mil·lenni i mig és on es representa l'ascenció de Crist, aquest relleu no es troba en tan bones condicions per que ha estat més erosionat per la pluja i el vent.


Un xicotet edifici i una galeria que mira al fons del penya-segat és el poc que queda de totes les construccions monàstiques que ací s'anaren aixecant des del segle VI per a donar sostre a monjos i pelegrins.


Cal aguaitar al fons del precipici per veure com dos rius el Kura i l'Aragvi conflueixen, el riu Kura continuarà el seu camí per Geòrgia, Turquia i Azerbadjan per a donar les seues aigües al més famós dels mars interiors, el mar Caspi.



En aquest meravellós lloc està la ciutat de Mtskheta, capital de l'antic regne d'Ibèria i actual capital de l'església ortodoxa de Geòrgia on es troba la catedral més important, la seu del patriarca, és com dir el papa dels ortodoxos georgians.





diumenge, 21 de febrer del 2021

Pyrgos, poble de Santorini enblanquinat i plagat d'esglésies.

 Hui viatjarem fins al bonic poble de Pyrgos Kastellis, en l'illa de Santorí que va ser la capital insular fins al segle XVIII. Carrers medievals, multitud d'esglésies i un dels millors llocs per a gaudir de vistes de tota l'illa al trobar-se en el punt més alt a més de cinc-cents metres.


En aquest poble descobrirem la creu grega, que es diferencia de la creu llatina per que els seus quatre braços són de la mateixa llargària. Les esglésies bizantines tenen planta de creu grega així que solen ser igual d'amples que de llargues.



El millor que es pot fer si es disposa de temps és entrar al centre històric i deixar-se perdre's per laberíntics carrers medievals de cases blanques emblanquinades i anant descobrint algunes de les desenes d'esglésies i capelles que hi ha al poble.






Anirem pujant pels costeruts carrers i ens detindrem en l'església de Sant Nicolau. Es va crear en l'any 1660 per ordre d'un bisbe i hui és una de les cinc parròquies que té el  municipi. Es troba prop de l'entrada al castell.



En el punt més alt del poble es troben les restes del seu castell venecià construït en el segle XVI i que va administrar tota l'illa fins al segle XVIII quan la capital es va traslladar a Fira, que tothom coneix com Santorí. Del castell poc veurem. però al recinte que ocupava hi ha ni més ni menys que cinc esglésies.
Les vistes des del Kastelli són impressionants, es pot veure quasi tota l'illa des d'ací, cosa que aprofitaren els venecians per a construir el seu castell des d'on es vigilava i es protegien dels atacs dels pirates turcs.


L'església més espectacular i una de les més grans de l'illa és la Santa Teodòsia que va ser construïda en la primera meitat del segle XVII i renovada a finals del segle XIX. L'actual església té poc més de cinquanta anys per que el terratrémol de 1959 la va destruir.



dijous, 11 de febrer del 2021

Svätý Jur, un típic poble eslovac entre bancals de vinyes


 La constitució de 1931 va prohibir qualsevol tipus de crucifix en les escoles així que un 6 de febrer de 1932 diversos sectors catòlics protagonitzaren al nostre país unes sonades protestes. Hui encetaré una sèrie d'entrades que aniran dedicades a diferents tipus de creus cristianes que ja vos dic que poden ser molt diverses.



La més coneguda per tothom és la creu llatina, un encreuament perpendicular de dos segments, el vertical és més llarg que l'horitzontal i de crucifix que segueix aquest model, el més curiós que mai he vist, es troba en un poble a pocs quilòmetres de Bratislava que es diu Svätý Jur. Es tracta d'un Crist crucificat amb un peculiar paraigua per a no banyar-se.


El nom d'Svätý Jur es podria traduir per Sant Jordi. En els darrers anys de comunisme al país el lloc s'anomenava com a Jur pro Bratislave. Si es disposa de temps és un lloc agradable per a visitar per que el seu centre conserva encara les cases típiques de planta baixa i única.


Quasi a l'entrada del poble ens trobem amb l'esvelta i elegant església de la Santíssima Trinitat. Un temple construït al segle XVII que durant els primers anys va ser per a la comunitat evangèlica, descendents d'alemanys que s'instal·laren per multitud de pobles d'Eslovàquia i Txèquia. Així que no és gens estrany trobar en aquestos països, dos imponents esglésies en un mateix poble. Una companya em deia que a Eslovàquia juguen al cristianisme a dues bandes. Però es quedà curta, en la zona oriental és prou popular una tercera variant, la grecocatòlica eslovaca, d'arrels ortodoxes i obediència al Papa de Roma.



Uns quaranta anys després de la seua construcció, l'església de la Trinitat passà a mans dels catòlics que la varen barroquitzar després de l'atac de les tropes del turques en l'any 1704 i aprofitant que les cases del voltant havien sigut devastades, els escolapis aprofitaren per a fer un monestir.



Si continuen pel carrer principal pujant la costera arribarem a la casa-palau dels Pálffy des del segle XVII. En el segle XVIII i XIX va ser llogada i a principis del XX va ser hospital de xiquets. Hui en dia és la seu d'una institució educativa.



Altres cases senyorials es poden trobar en el poble, com són una casa renaixentista dels Armbruster que es va construir aprofitant les muralles i la també renaixentista mansió dels Zichy on es troba hui l'ajuntament.




Però el monument més important d'Sväty Jur és la seua gòtica església que com no podia ser d'altra manera està dedicada a Sant Jordi que li dóna el nom. Es va aixecar al segle XIII sota altre temple romànic més antic.



Al seu interior gaudirem de diversos elements artístics dels segles XIV al XVI i unes vidrieres de fa setanta anys. Però el més destacable és l'altar de Sant Jordi, fet en gres blanc pel taller d'Stephan Pilgram en l'any 1527.


Si haguera de triar altre element que em va quedar per a sempre gravat en la retina d'aquest poble a banda del Crist del paraigua és sense cap mena de dubte el campanar de l'església de Sant Jordi. Es tracta d'una construcció en fusta del segle XVII, de després de la invasió otomana amb una històrica campana de l'any 1400 que una llegenda diu que va ser soterrada abans de la invasió i trobada després per un porc.



Tant l'església com el campanar es troben sota un pujol en la zona més alta del poble. I ja que hem arribat fins ací dalt no podem començar el descens sense abans gaudir un temps de les vistes del poble de Sant Jordi.