Fira capital de Santorini, un lloc fascinant al mig de l'Egeu

Santorini és coneguda arreu del món per ser l'illa més fotogènica de Grècia però cal aclarir que Santorini és en realitat un conjunt de illes que provenen d'una illa major que es va fragmentar i en part afonar degut a un dels més terribles terratrèmols de la història farà més de 3600 anys.
La forma de l'illa és molt peculiar, és com un croissant reminiscència d'un gran volcà al mig del qual hi ha una gran llacuna marina on està creixent una nova illa anomenada Nea Kameni.

La història  de les civilitzacions que han passat per aquestes terres donaria per molts llibres, abans del terratrèmol una cultura pospera i avanzada poblava aquesta illa ja que s'han trobat interessantíssimes restes arqueològiques com extraordinàries pintures murals que s'exposen en un museu de Fira. Molts entesos en la matèria creuen que Santorini era la pròspera Atlàntida que s'afonà amb el terratrèmol que sembla que si que va provocar un sunami de tal magnitud que acabà amb la cultura minoica de la veina illa de Creta. Després vingueren més grecs, egipcis,romans, bizantics, venecians que rebatejaren l'illa amb el nom actual en honor a Santa Irene i turcs. Finalment acabà incorporant-se a la Grècia moderna en 1840.

Hui centraré l'entrada en la capital, Fira, ciutat blanca i blava que penja de penyassegats de 300 metres d'altura per a asomar-se a la grandiosa caldera de mar blava. A pesar de ser un formiguer de turistes que no paren d'entrar i eixir de les tendes de souvenirs, bars i resturants la ciutat sense grans monuments que visitar resulta preciosa en les primeres llums del dia i cap al crepuscle.

 Els edificis que més destaquen entre les casetes blanques i blaves que conformen la ciutat, són les dues catedrals una ortodoxa i altra catòlica construides després del terratrèmol de 1956 però amb l'encant de les construccions antigues típiques d'aquestes.

catedral ortodoxa

catedral catòlica

Si tinguera que triar entre una de les dues crec que me quedaria amb la catedral catòlica per que està ubicada més prop del penyasegat rodejada de carrers més pintorescos. A més l'interior decorat amb un estil més orientalitzant resulta molt evocador.
Però sembla que els habitants de la ciutat prrefereixen l'ortodoxa que sempre està més plena de fidels.









Però sens dubte el més atractiu de la ciutat és recorrer els seus estrets carrers i anar sortejant turistes, samarretes penjades en tendes de souvenirs, però pujant a la zona alta on està la catedral catòlica uns quants carrers pareixen al·liens a tot aquest bullici i el motiu és que ni hi han tendes ni restaurants.

 

Si vas recorda de tant en tant asomar-te  al penyassegat i la caldera d'aigua marina, que amb l'intens blau mediterrani no deixarà de sorprendre't. Abans me'n vaig anar de l'illa que en vaig cansar de mirar-los.

 

 Si vols disfrutar d'un moment de pau junt a la mar, baixa cap a la fi de la vesprada al port vell. El lloc resulta idílic quan els creueristes fan les compres per la ciutat i pots disfrutar d'algunes típiques tavernes gregues que ofereixen menjar molt mediterrani. Per a baixar pots fer-ho a peu, amb burro però jo recomane el funicular que t'estalviarà una gran pendent plena d'excrement d'ases.
El grans creuers atraquen en altra part perque ací ho tindrien realment difícil, així que sols alguns menuts vaixells amb excursions de turistes ho fan, per tant el lloc no acaba essent un lloc intransitable.