Dublín, l'animada capital de la República d'Irlanda

La independència d'Irlanda és un procés llarg que encara no està resolt del tot i que tingué com a punt culminant el dilluns de Pasqua de 1916 quan revolucionaris irlandesos ocuparen diversos edificis oficials del centre de Dublín. Aquest alçament fracassà i hi hagueren vàries morts però la independència arriba a quasi tota l'illa excepte la zona nord de l'Uster sis anys més tard.

Començarem una ruta al carrer més important de la ciutat, O'Connell street en l'oficina de correus, un dels edificis ocupats per aquells rebels. La construcció de la primera meitat del segle XIX és d'estil victorià i la façana està decorada amb tres escultures que representen a Mercuri, Hibèrnia i la fidelitat.

Davant està l'escultura més gran de tota la ciutat, l'spire o l'agulla en el lloc on estava la columna de Nelson, un monument al comandant anglés destruït per una bomba de l'IRA. L'agulla mesura 119 metres, és el lloc de trobada d'amics més popular de la ciutat i cal dir que té molts detractors.

A l'altra part de l'O'Donnell street i ha una agradable quadrícula de carrers per a vianants amb botigues i mercat a l'aire lliure que cal passejar si la pluja ho permet.

I just en aquesta zona està la pro catedral de Santa Maria, que va ser inaugurada amb una missa en l'any 1825, perque les dues històriques catedrals que té la capital no pertanyen a l'església catòlica i com que el papa designà catedral l'església de Christchurch al segle XII, Santa Maria serà pro catedral fins que algun altre papa revoque aquesta decisió de fa ja 800 anys.

I ara anem a creuar el riu Liffey pel pont Ha'penny bridge, un pont per als vianants fet en ferro forjat i pintat de color blanc de 1816, el més bonic de la ciutat.

Anirem a buscar la seu del banc d'Irlanda, que es va començar a construir en 1729 per a ser la seu del parlament, però hui en dia és la seu del banc i d'aquell parlament sols es conserva la cambra dels lords.

Just davant està el Trinity College, una universitat fundada per la reina Isabel I per a protestants que no va admetre estudiants catòlics fins a la dècada dels 70 del segle passat.

Ara ens dirigirem cap a l'oest per a conéixer el castell de Dublín, el lloc des d'on els governadors anglesos van governar l'illa fins al dia de la independència. Aquest edifici es va iniciar al segle XIII i ha sigut remodelat en diverses ocasions.

Al seu interior trobem nombroses sales profusament decorades però si cal destacar-ne alguna, jo triaria la de la torre de l'homenatge i el saló de tron que es va crear per la visita del rei George IV.

Del castell se n'anem a visitar la catedral anglicana de Christchurch, del segle XII i comunicada amb un pont amb l'edifici neogòtic seu de l'exposició Dublinia, que ens explica la història de la ciutat des dels vikings fins a l'actualitat.

I més cap a l'est està la catedral de Sant Patrici, patró d'Irlanda i església més gran del país. Està sobre el pou on el sant va batejar a molts irlandesos en l'any 450. El seu interior és d'estil gòtic amb un interessant pis colorit.

Però l'església més antiga de la ciutat és el temple medieval de Saint Audoen. Es va construir en el segle XII i té un bucòlic edifici ubicat al costat.

Ara tornarem a creuar el riu però abans ens detindrem a observar el bonic edifici de the Four Courts, de finals del segle XVIII i cremat durant la guerra civil.

I l'última visita de hui serà la històrica destil·leria de Whiskey Jameson fundada en 1780 i encara hui oberta a visitants.

I per a tastar la cervesa més popular d'Irlanda, la Guiness, el whisky Jameson o el que siga, la millor zona és la de temple bar amb molts locals on es pot gaudir de música en directe.

Oslo, la capital escandinava junt al fiord

En l'any 1905 va succeir un procés polític conegut com a la dissolució de la unió entre Suècia i Noruega, com a fruit de les aspiracions nacionalistes dels noruecs que durant quasi un segle reclamaven ser un poble independent. Així naixia un nou estat amb un nou rei.  El nou monarca adoptaria el nom de Haakon VII i acceptaria el seu càrrec després d'un plebiscit on un 76 % de la població triava monarquia versus república.

Arribarem a Oslo en tren i darrere de l'estació, en una bonica plaça, un enorme i dòcil tigre que sembla fugir atemorit de l'ambient urbanita, ens rebrà calorosament. Oslo té el sobrenom de la ciutat tigre després de la publicació del poema de Bjørnstjerne Bjørnsone  on es descriu la lluita entre un cavall que representa el tranquil camp i un tigre que representa la insegura ciutat.

Molt prop i al costat de la mar el modern i blanc edifici de l'òpera ens permet passejar-nos per una de les seues costerudes parets i gaudir de boniques vistes.

Cal fixar-se en l'illa-escultura de nom She Lies. És una interpretació tridimensional que l'artista Monica Bonvicini va fer del mar de gel, una pintura de Caspar David Friedrich.

De camí cap al castell de la ciutat ens aturarem en una zona anomenada Kvadraturen, la zona on el rei Christian IV va decidir construir de nou la ciutat després d'un devastador incendi de 1624. Alguns edificis dels segles XVII i XVIII encara estan en peu com l'antic ajuntament.

I després d'aquesta breu parada pujarem al castell, Akershus Festning, on gaudirem d'una fortalesa amb més de 700 anys d'història i seu de diversos museus i instal·lacions defensives.

Al seu interior gaudirem de diverses sales amb sabor medieval com és la sala d'Olav V i el pati renaixentista Borggarden.

Al costat del castell s'erigeix l'espectacular edifici de l'ajuntament on cada any es fa la cerimònia d'entrega del premi nobel de la pau i que ja visitarem fa quatre anys. http://ferranlerma.blogspot.com/2014/10/lajuntament-doslo-un-simbol-del-segle.html

Ara caminarem costera amunt per trobar-nos amb el palau reial, Slottet, manat construir pel rei suec Carles Joan en l'any 1818, quatre anys més tard del traspàs de Noruega de mans daneses a mans de Suècia. En 1848 va ser inaugurat pel rei Òscar I i fins a l'any 1905 no va ser la residència oficial permanent d'un rei noruec.

Caminarem a través dels bonics jardins que l'envolten a busca el teatre nacional construït  al segle XIX utilitzant rajola i imitant l'estil barroc.

I just en aquest lloc iniciarem el camí de descens cap a l'estació al llarg del carrer més animat i excitant de la capital de Noruega, el Karl Johans Gate.

Uns centenars de passes avall ens trobem amb el parlament del país, construït en la segona meitat del segle XIX, quan Noruega encara era vigent la seua unió amb Suècia.

I ja quasi arribant a l'estació entrarem a visitar la catedral d'Oslo, un edifici del segle XVII acabat al segle XVIII i decorat amb pintures modernes.

I per aa agafar forces res millor que beure una beguda calenta al café de la catedral, un bonic edifici que sembla un palau renaixentista.

Nitra, ciutat-llavor d'Eslovàquia

L'estat actual d'Eslovàquia, va nàixer l'u de gener de 1993, quan els dos estats membres de l'antiga Txecoslovàquia, la República Txeca i Eslovàquia decidiren separar-se de forma totalment pacífica. Durant la meua estada a Bratislava en cap moment vaig notar cap rancor ni menyspreu cap a l'estat vei, Txèquia, sols una espanyola canària,a dia de hui vint-i-set anys eslovaca, que en va comentar que els txecs s'havien quedat més coses fins i tot la bandera, cosa que estava fora de les lleis internacionals.

Hui farem una agradable passejada per la ciutat més antiga del país, Nitra, una de les més grans i capital d'una de les hui regions en què es divideix Eslovàquia.

De l'estació d'autobusos caminarem cap a la ciutat baixa i ens detindrem en un dels monuments més emblemàtics com és l'església parroquial de Sant Ladislau que formava part d'un monestir del segle XIII. Després d'un incendi l'església es va refer en estil barroc al final del segle XVIII.

L'altre monument emblemàtic és la sinagoga, que es va construir a principis del segle XX, és obra de l'arquitecte Baumhorn famós per les sinagogues que va aixecar al llarg de tota Hongria. L'edifici és una barreja d'estils, el morisc, el bizantí i l'art nouveau i hui en dia s'utilitza per a exposicions.

Seguirem la nostra ruta en ascens per a arribar a la ciutat alta i visitar l'església de Sant Pere i Sant Pau, església de l'antic convent franciscà va ser construïda al segle XVII i renovada al segle XVIII.

Estem molt prop de l'espectacular plaça de Pribina, Pribinovo naméstie, on es troba l'escultura d'un dels primers reis del món eslau, i el primer que es va convertir al cristianisme en el segle VIII, quan aquesta part era la capital del principat de Nitra.

La plaça està rodejada de bonics edificis barrocs i neoclàssics, un d'ells amb la façana de color rosa és un seminari que té una biblioteca amb llibres incunables.

En un dels extrems, en el palau de Kluch, es troba el símbol de la ciutat, Corgoň, un manyà tan fort que dels colps que pegava els turcs van eixir atemorits sense ocupar la ciutat. El seu nom és també el nom d'una cervesa local.

En aquesta part de la ciutat es passegen diversos fantasmes, per sort no hem vist al monjo sense cap que cada vegada que apareix,  al cap de  poc de temps ocorre una desgràcia. tampoc hem vist a l'home que demana almoina amb un barret i quan li tires monedes aquestes travessen el barret i cauen en terra com a càstig d'haver sigut tan àvar i tan poc caritatiu. Ara ens dirigim cap a la porta d'entrada del castell on es diu que fa guàrdia un gos negre amb ulls i cua grans que apareix a mitjanit i que és en realitat un turc que tallà massa colls i va ser castigat.

El castell, com també el castell de Praga respon més a una arquitectura palatial que militar defensiva i també té la catedral de la ciutat al seu interior.

És un dels castells més grans d'Eslovàquia i ja existia en temps del primer rei eslau, el príncep Samo en el segle VII i és en realitat un castell i no un palau on encara es poden trobar muralles i torres defensives.

Encara es pot veure una curiosa gàbia de ferro, on es tancaven als lladres i delinqüents comuns per a ser observats i rebre les burles del poble.

El museu diocesà està ubicat en un curiós edifici blanc que tracta d'imitar amb poc d'encert l'arquitectura d'un castell.

Bonics jardins envolten la catedral de Nitra, un lloc ideal per a passejar i gaudir si el temps ho permet. La columna de la pesta no podia faltar en aquesta ciutat que formà part de l'imperi austrohongarés.

I ara visitarem la catedral que està dedicada a Sant Emmerà de Ratisbona. És en realitat la fusió de tres esglésies, una romànica, una gòtica i altre del segle XVII que es van unir i remodelar en estil barroc al segle XVIII.

I des d'ací dalt gaudirem de l'espectacular entorn que envolta la ciutat i del meandre del riu Nitra que abraça el puig on s'assenta el castell.