Hui farem una agradable passejada per la ciutat més antiga del país, Nitra, una de les més grans i capital d'una de les hui regions en què es divideix Eslovàquia.
De l'estació d'autobusos caminarem cap a la ciutat baixa i ens detindrem en un dels monuments més emblemàtics com és l'església parroquial de Sant Ladislau que formava part d'un monestir del segle XIII. Després d'un incendi l'església es va refer en estil barroc al final del segle XVIII.
L'altre monument emblemàtic és la sinagoga, que es va construir a principis del segle XX, és obra de l'arquitecte Baumhorn famós per les sinagogues que va aixecar al llarg de tota Hongria. L'edifici és una barreja d'estils, el morisc, el bizantí i l'art nouveau i hui en dia s'utilitza per a exposicions.
Seguirem la nostra ruta en ascens per a arribar a la ciutat alta i visitar l'església de Sant Pere i Sant Pau, església de l'antic convent franciscà va ser construïda al segle XVII i renovada al segle XVIII.
Estem molt prop de l'espectacular plaça de Pribina, Pribinovo naméstie, on es troba l'escultura d'un dels primers reis del món eslau, i el primer que es va convertir al cristianisme en el segle VIII, quan aquesta part era la capital del principat de Nitra.
La plaça està rodejada de bonics edificis barrocs i neoclàssics, un d'ells amb la façana de color rosa és un seminari que té una biblioteca amb llibres incunables.
En un dels extrems, en el palau de Kluch, es troba el símbol de la ciutat, Corgoň, un manyà tan fort que dels colps que pegava els turcs van eixir atemorits sense ocupar la ciutat. El seu nom és també el nom d'una cervesa local.
En aquesta part de la ciutat es passegen diversos fantasmes, per sort no hem vist al monjo sense cap que cada vegada que apareix, al cap de poc de temps ocorre una desgràcia. tampoc hem vist a l'home que demana almoina amb un barret i quan li tires monedes aquestes travessen el barret i cauen en terra com a càstig d'haver sigut tan àvar i tan poc caritatiu. Ara ens dirigim cap a la porta d'entrada del castell on es diu que fa guàrdia un gos negre amb ulls i cua grans que apareix a mitjanit i que és en realitat un turc que tallà massa colls i va ser castigat.
El castell, com també el castell de Praga respon més a una arquitectura palatial que militar defensiva i també té la catedral de la ciutat al seu interior.
És un dels castells més grans d'Eslovàquia i ja existia en temps del primer rei eslau, el príncep Samo en el segle VII i és en realitat un castell i no un palau on encara es poden trobar muralles i torres defensives.
Encara es pot veure una curiosa gàbia de ferro, on es tancaven als lladres i delinqüents comuns per a ser observats i rebre les burles del poble.
El museu diocesà està ubicat en un curiós edifici blanc que tracta d'imitar amb poc d'encert l'arquitectura d'un castell.
Bonics jardins envolten la catedral de Nitra, un lloc ideal per a passejar i gaudir si el temps ho permet. La columna de la pesta no podia faltar en aquesta ciutat que formà part de l'imperi austrohongarés.
I ara visitarem la catedral que està dedicada a Sant Emmerà de Ratisbona. És en realitat la fusió de tres esglésies, una romànica, una gòtica i altre del segle XVII que es van unir i remodelar en estil barroc al segle XVIII.
I des d'ací dalt gaudirem de l'espectacular entorn que envolta la ciutat i del meandre del riu Nitra que abraça el puig on s'assenta el castell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada