Dublín, l'animada capital de la República d'Irlanda

La independència d'Irlanda és un procés llarg que encara no està resolt del tot i que tingué com a punt culminant el dilluns de Pasqua de 1916 quan revolucionaris irlandesos ocuparen diversos edificis oficials del centre de Dublín. Aquest alçament fracassà i hi hagueren vàries morts però la independència arriba a quasi tota l'illa excepte la zona nord de l'Uster sis anys més tard.

Començarem una ruta al carrer més important de la ciutat, O'Connell street en l'oficina de correus, un dels edificis ocupats per aquells rebels. La construcció de la primera meitat del segle XIX és d'estil victorià i la façana està decorada amb tres escultures que representen a Mercuri, Hibèrnia i la fidelitat.

Davant està l'escultura més gran de tota la ciutat, l'spire o l'agulla en el lloc on estava la columna de Nelson, un monument al comandant anglés destruït per una bomba de l'IRA. L'agulla mesura 119 metres, és el lloc de trobada d'amics més popular de la ciutat i cal dir que té molts detractors.

A l'altra part de l'O'Donnell street i ha una agradable quadrícula de carrers per a vianants amb botigues i mercat a l'aire lliure que cal passejar si la pluja ho permet.

I just en aquesta zona està la pro catedral de Santa Maria, que va ser inaugurada amb una missa en l'any 1825, perque les dues històriques catedrals que té la capital no pertanyen a l'església catòlica i com que el papa designà catedral l'església de Christchurch al segle XII, Santa Maria serà pro catedral fins que algun altre papa revoque aquesta decisió de fa ja 800 anys.

I ara anem a creuar el riu Liffey pel pont Ha'penny bridge, un pont per als vianants fet en ferro forjat i pintat de color blanc de 1816, el més bonic de la ciutat.

Anirem a buscar la seu del banc d'Irlanda, que es va començar a construir en 1729 per a ser la seu del parlament, però hui en dia és la seu del banc i d'aquell parlament sols es conserva la cambra dels lords.

Just davant està el Trinity College, una universitat fundada per la reina Isabel I per a protestants que no va admetre estudiants catòlics fins a la dècada dels 70 del segle passat.

Ara ens dirigirem cap a l'oest per a conéixer el castell de Dublín, el lloc des d'on els governadors anglesos van governar l'illa fins al dia de la independència. Aquest edifici es va iniciar al segle XIII i ha sigut remodelat en diverses ocasions.

Al seu interior trobem nombroses sales profusament decorades però si cal destacar-ne alguna, jo triaria la de la torre de l'homenatge i el saló de tron que es va crear per la visita del rei George IV.

Del castell se n'anem a visitar la catedral anglicana de Christchurch, del segle XII i comunicada amb un pont amb l'edifici neogòtic seu de l'exposició Dublinia, que ens explica la història de la ciutat des dels vikings fins a l'actualitat.

I més cap a l'est està la catedral de Sant Patrici, patró d'Irlanda i església més gran del país. Està sobre el pou on el sant va batejar a molts irlandesos en l'any 450. El seu interior és d'estil gòtic amb un interessant pis colorit.

Però l'església més antiga de la ciutat és el temple medieval de Saint Audoen. Es va construir en el segle XII i té un bucòlic edifici ubicat al costat.

Ara tornarem a creuar el riu però abans ens detindrem a observar el bonic edifici de the Four Courts, de finals del segle XVIII i cremat durant la guerra civil.

I l'última visita de hui serà la històrica destil·leria de Whiskey Jameson fundada en 1780 i encara hui oberta a visitants.

I per a tastar la cervesa més popular d'Irlanda, la Guiness, el whisky Jameson o el que siga, la millor zona és la de temple bar amb molts locals on es pot gaudir de música en directe.