Bardejov, medieval i patrimoni de la humanitat

La ciutat de Bardejov és una ciutat eslovaca d'uns trenta mil habitants que es trova molt prop de la frontera amb Polònia i Ucraïna. El seu centre històric va ser declarat per la Unesco patrimoni de la humanitat en l'any 2000 per ser un dels conjunts medieval-renaixentistes més interessants d'Europa Oriental.

Tan si arribes en tren com si ho fas amb autobús trobar el casc antic resulta fàcil perquè la ciutat no és molt gran i conserva quasi amb la seua totalitat el traçat de les muralles. Així que quan poses el primer peu en terra ves directe cap a elles i abans d'adintrarte al recinte emmurallat fes una foto d'elles des de l'exterior.

















                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              

El que més destaca del centre històric és el campanar de la gòtica basílica de Sant Gil. La seua visita és obligatòria no solament per l'interior que conserva multitud d'altars gòtics, sino també per les vistes que obtindràs si puges a la terrassa de la torre.







Segurament que et quedaràs en la boca oberta quan observes la plaça del mercat. Està delimitada tres costats de cases, en total unes quaranta, que són d'origen medieval i que es troben perfectament restaurades. Alguna d'elles conserva encara pintures murals en la façana.

 Al centre de la plaça es troba una casa més, exempta, es tracta de l'ajuntament convertit en museu conegut com a Šarišské múzeum. Šariš és la regió on es troba Bardejov que també dóna nom a la cervesa que més es consumeix per ací. Se m'oblidava comentar que el museu  és una mica museu d'art,etnològic i de ciències naturals.

 Ara hauries de deixar-te perdre't pels carrers del centre i pot ser que arribes al barri jueu i et trobes amb la sinagoga Bikur Cholim de 1929 que junt amb la sinagoga vella deixen constància de la important comunita jueva que va viure ací des del segle XVII fins a la segona guerra mondial. Després de l'alliberament per part dels soviètics set jueus eixiren del seu amagatall en un celler d'una casa de la plaça, altres tornaren dels boscos polonesos. La ciutat va esdevindre un centre per a refugiats i per a la immigració cap al nou territori otorgat per l'ONU i en 1949 hi havia una comunitat de 200 jueus. Hui en dia ja no resideix cap jueu en la ciutat. 







Encara queja no hi haja presència jueva, Bardejov a l'igual que tota Eslovàquia, és una mena de petita Jerusalem per que es donen tres formes d'interpretar el cristianisme encara que la major part de la població, un 65 % profesa la fe catòlica. Un 8% són evangèlics de l'església de la confessió d'Augsburg, cal recordar que en l'època del Sacre Imperi Germànic molts alemanys emigraren cap a l'est arribant fins a Romania. Però un important 17 % es declara ser de l'església greco-catòlica eslovaca que encara segueix el ritus bizantí imatges basades en icones. L'església greco-catòlica era en el seu origen ortodoxa però en el segle XVII es passaren al bàndol catòlic presidit pel papa de Roma però conservant els seus costums i calendari litúrgic.

L'església de Sant Pere i Sant Pau és l'església principal greco-catòlica que trobem a Bardejov. Destaquen les seus dues torres rematades per dues cúpules de ceba tan típiques de l'Europa Central i Oriental.





















PD:  Si vols coneixer un poc més als nostres companys eslovacs en el projecte de l'Unió Europea res millor que escoltar un dels majors èxits de la seua música allà pels 80.

www.youtube.com/watch?v=KgmZpJEOPRE

La Valetta, la nova casa dels cavallers desnonats

Què va ser d'aquells cavallers de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem després de que els turcs ocuparen la seua casa en la ciutat de Rodes? Doncs l'emperador Carles I o V segons qui ho mire va cedir les illes de Malta, Gozo i Comino per a que s'hi instal·laren en l'any 1530 i en aquestes illes tingueren la casa fins a l'any 1798 quan Napoleó les invaeix.
Quan els cavallers s'establiren en Malta no es lliuraren del tot dels atacs otomans i durant l'any 1565 van sofrir un gran setge, per això el gran maestre Jean Parisot de la Valette manà construir una ciutat extremadament fortificada en una península rocosa que rebé el nom de La Valetta.

Hui en dia encara impressionen els forts, bastions i muralles construides al segle XVI. Recomanable és fer un "harbour cruise" per veure-ho tot des de dins la mar, la companyia Capitain Morgan Cruises n'ofereix (http://www.captainmorgan.com.mt). Jo no vaig tindre temps per fer-lo i per tant hauré de tornar.

fort de Sant Elm

fort de Sant Miquel

fort de Sant Angelo

Grand Harbour

Però el més sorprenent de tot és l'interior d'aquest recinte fortificat, La Valetta històrica, que en amb sols un quilòmetre quadrat exhibeix una combinació de carrers mediterranis, edificis barrocs i certes pincellades angleses herència del domini britànic durant els darrers dos segles. Poques ciutats del món ofereixen tant en tant poc espai.

Si accedeixes des d'Sliema, la zona d'hotels de sol i platja amb vaixell per un preu adsequible, el primer que et crida l'atenció del perfil de la ciutat és el campanar de la pro-catedral anglicana de Sant Pau i sobretot la cúpula de l'església del Carme per que recorda un poc a la catedral de Sant Pau de Londres.

Caldrà fer una mica d'esforç per pujar des del moll fins als monuments principals del centre històric però resulta molt interessant passejar pels costeruts i destartalats carrers que són la més pura essència mediterrànea.

 

En la zona monumental cal visitar el palau del gan maestre, un edifici barroc que era la residència del principal cavaller de l'ordre, amb una interessant col·lecció d'armes situada en l'armeria.El preu és un poc elevat i l'horari de visita és un poc anglés per que a ple sol d'estiu tanquen a les cinc.

 

Altre monument que destaca és la cocatedral de Sant Joan, que encara que la façana siga prou discreta, l'interior es una explossió de barroc amb pintures de Caravaggio que era d'ací. El preu i l'horari tenen el mateix problema que el del palau del gran maestre.

Però el que més em va sorprende d'aquesta catedral és el sòl cobert de pedres de marbre de colors que són les tombes de diversos cavallers. Aquesta moda es repeteix en altes esglésies importants de l'arxipièlag maltès.

 Altra església que molts turistes deixen de visitar per que està camuflada entre cases i en un carrer molt estret és l'església del naugragi de Sant Pau. Es creu que el vaixell on anava Sant Pau de camí a Roma per a ser jutjat va sofrir un naufragi prop d'aquesta illa en l'any 60 d.C. Per a recordar-ho es va construir aquesta menuda església al segle XVI amb un interior barroc que poc té que envejar al de la cocatedral de Sant Joan i amb importants relíquies del sant.



Altres monuments destacables són els albergs de les diferents llengües. L'ordre de Malta estava formada per cavallers que provenien de huit diferents nacionalitats per això el seu símbol és una creu amb huit puntes, dos en cada extrem de la creu. Cada nacionalitat tenia la seua casa o alberg a tipus embaixada i encara es poden trobar alguns per La Valetta. Pot ser el més interessant siga el de Castella per la seua espectacular façana

Vistos ja els principals monuments de la ciutat ara cal passejar i recorrer els seus carrers copats de gent en estiu durant el dia i dessertos i evocadors per la nit i anar descobrint racons i indrets que et teletransporten al passat o a llocs situats a milers de quilòmetres.

Rodes, la ciutat dels cavallers

Rodes és la capital de l'illa del mateix nom i efectivament va ser el centre de les possessions que tenia l'ordre militar dels cavallers de Sant Joan de Jerusalem des de l'any 1309 fins al 1522, any en el que els turcs aconseguiren entrar la ciutat que amb les muralles més inexpugnables del món se'ls havia resistit durant molts anys. Recordeu que Constantinoble feia 74 anys que havia caigut en mans otomanes.


 

Per a entrar al centre històric cal travessar les muralles que en alguns trams són tan altes i semblen penya-segats per no parlar de la seua amplitud. Hi ha un agradble passeig al voltant d'aquestes on encara es conserven restes de de l'assetjament turc com són uns projectils de pedra esfèrics.

El primer monument que apareix només accedir a l'interior de les muralles és el palau dels grans maestres on residia la màxima autoritat de l'ordre militar i que al estar fortificat era lloc de refugi de la població en cas de perill extrem. L'edifici medieval està articulat entorn a un gran pati central i les seues cambres estan decorades amb mosaics grecs de la veina illa de Cos, escultures clàssiques, ceràmica xinesa i gran etcetera.


 

 

Però l'ornament que pot ser cride més l'atenció per l'expressivitat i el seu moviment és la còpia d'una escultura feta ací a Rodes al segle I i que ara es troba al Vaticà. Representa el desgraciat final que tingueren Laocoont i els seus fills. Al següent enllaç podreu tobar més informació: http://dalcasser.wordpress.com/2013/01/14/la-desgracia-de-laocoont/

En eixir del palau cal enfilar-se pel carrer dels cavallers (Odos Ippoton) on estaven les posades de les diferents nacionalitats perque cal recordar que l'ordre militar estava formada per cavallers procedents de gran part de l'Europa cristiana. El carrer format bàsicament per cases del segle XV està pràcticament igual que fa cinc cents anys.

A la fi del carrer s'alça imponent l'hospital dels cavallers, un edifici gòtic convertit en museu arqueològic i que val la pena visitar tant per l'edifici en sí com per les peces que exposa.

pati central de l'hospital dels cavallers

 

casa otomana del segle XIX en el museu

   

Entre les seues peces més conegudes està una afrodita del segle I recomanada i comentada en tota guia de Rodes. Les boles de pedra que llançaven els cannons des de les muralles per evitar l'inevitable ocupació turca resulten d'allò més interessant.

Rodes no sols va ser ciutat de cavallers molt abans havia sigut una important ciutat grega que va posseir una de les set meravelles del món, el Colós, una enorme figura humana de bronze. Cada peu es recolçava en una escollera del port de la ciutat i tots els vaixells havien de passar per davall de les seues cames fins que un terratrèmol en el 282 a.C. la va destruir a l'altura dels genolls i no es va reconstruir mai. El bronze va estar venut i hui en dia sols dues columnes indiquen on estaven els peus d'aquesta magnífica obra. Supose que aquesta escultura haria impedit l'entrada dels enormes vaixells de creuer que omplin i animen la ciutat durant l'estiu i que hui atraquen en un altre port més gran i modern.

Les restes del temple d'Afrodita encara que escases també et traslladen a l'època helenística.

Després de formar part de l'imperi romà, la ciutat passà a formar part de l'imperi bizantí i per això encara es possible observar alguna que altra esgléssia de l'època com la de la Santíssima Trinitat (Agia Triada)





 

La ciutat ja en mans dels cavallers hospitalaris va sofrir una important transformació donant-li el traçat que hui encara conserva i que la UNESCO ha declarat patrimoni de la humanitat. Molta gent la considera la ciutat medieval millor conservada del món i jo la considere una de les cinc ciutats més interessants de les que he visitat.


 
 


















Però cal recordar que Rodes va se turca més de quatre-cents anys i per això construccions de l'època com la mesquita de Soliman i la torre del rellotge que no pot faltar en cap ciutat otomana, dominen el centre històric.

Els voltants de la mesquita de Soliman semblen un auntèntic basar.

Es pot muntar a la torre i disfrutar d'unes espectaculars vistes. Cal pagar una entrada per a accedir a una espècie de pub-terrassa d'estiu on tens dret a una consumició i pujar i baixar per la torre tot les vegades que ho dessitges.












I per acabar aquesta entrada de Rodes, de la que m'emborratxat parlant, i en la que he tingut serioses dificultats per a seleccionar fotos de les més de tres-centes precioses que tinc, vos aconselle visitar la zona nova. Per la nit els voltants de la Nea Àgora que és un mercat d'estil persa cobra molta vida perque està a tope de restaurants i terrasses.

    

Split, mausoleu de Dioclecià

En l'entrada anterior ens apropaven a la ciutat de naiximent del famós emperador Dioclecià, hui visitarem el lloc que va triar per a viure després de retirar-se voluntariament de la vida política i acabar plàcidament els seus dies. Va ser el primer emperador romà en jubilar-se voluntariament, els seus predecessors moriren essent-ho o havien sigut destituïts.
Dioclecià manà construir un fastuós palau junt a la mar en una idíl·lica badia del mar Adriàtic, prop de la important ciutat de Salona. El lloc rebé el nom d'Spalatum i va ser ocupat per l'emperador en l'any 305 a l'edat de 59 anys. Podem dir que Dioclecià va ser un dels pioners en el tema de la prejubilació. I va fer bé per que moriria en el 312 als seixanta-set anys.
Després de la seua mort i de ser enterrat en un enormeu maussoleu junt al peristil, lloc de creuament dels dos principals carrers, el palau va ser ocupat per una llista de governadors convertint-se en centre administratiu.
Però en l'any 615 tot canvià perque la veina ciutat de Salona havia estat completament arrassada pels àvars i els seus ciutadans s'instal·laren en el palau com uns ocupes més. Els més rics utilitzaren les cambres de l'emperador els més pobres es conformaren en les torres i portes d'entrada. Així havia nascut Split, de les cinc ciutats més boniques i impressionants que he estat i ho dic així per que no sabria dir un ordre de l'ú al cinc.
El centre històric d'Split és el palau romà de Dioclecià encara observable en molts racons, més les cases medievals que s'hi superposaren més l'esplendor de l'arquitectura renaixentista veneciana que ho impregna tot com a herència d'una època en la que els venecians dominaven l'Adriàtic.
En estiu la ciutat s'ompli de gent i més quan arriben els creuers que fan "les perles de l'Adriàtic" i és per això que el centre està massificat.
 Jo vaig descobrir la ciutat a les set del matí perque a l'hotel no es podia dormir. Entrava molta llum des de feia hores i no tenia aire acondicionat, encara que els preus són de quatre estreles.  Passejar pels seus solitaris carrers acabats de netejar va ser una de les experiències turístiques més grates de la meua vida. Carrerons medievals, restes romanes, palaus venecians tot en menys d'un quadrat de 400x400 metres.

 Cal visitar la seua catedral, que en realitat era el mausoleu de Dioclecià. Si l'emperador perseguidor de cristians alçara el cap es trobaria en una església menuda de planta octogonal amb columnes romanes i algun que altre afegit dels segles XIV i XV com és el púlpit.

Però el més destacable és el seu campanar romànic que junt al peristil és una de les més boniques estampes de la ciutat. Si vols veure-la per complet pots pujar al campanar i disfrutaràs de bones vistes al mar i a la muntanya.

Cal fer-se alguna foto en el peristil i imaginar-se que estàs en un palau romà de amb mil set-cents anys d'antiguitat.








 Passejant pels estrets i medievals carrers contigus et pots trobars llocs tan bucòlics com la porta de ferro amb la torre del rellotge i la torre de l'eglésia de la Mare de Déu del Campanar.

 

La plaça del Poble presidit per l'Ajuntament i la plaça de la República ocupada per hotels i terrasses i la plaça Brace Radica amb torre defensiva et traslladen a l´època veneciana.

plaça del Poble

plaça de la República

plaça Brace Radica

El temple de Júpiter es va convertir en el baptisteri consagrat a Sant Joan al segle VI.

Els soterranis del palau es poden visitar, hi ha un itinerari un poc enrevesat per sales fosques i humides que comença en la porta de llautó.

 Extamurs, junt a la porta d'or trobem la colosal escultura de Gregori de Nin, un famós bisbe croata al que la gent li toca el dit gros del peu supose que per a tenir sort. A mi aquest home em recorda al mag Albus Dumbledore de la saga de Harry Potter.

El dia pot acabar en una passejada junt al port sempre ple de gent i de cotxes.