La Valetta, la nova casa dels cavallers desnonats

Què va ser d'aquells cavallers de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem després de que els turcs ocuparen la seua casa en la ciutat de Rodes? Doncs l'emperador Carles I o V segons qui ho mire va cedir les illes de Malta, Gozo i Comino per a que s'hi instal·laren en l'any 1530 i en aquestes illes tingueren la casa fins a l'any 1798 quan Napoleó les invaeix.
Quan els cavallers s'establiren en Malta no es lliuraren del tot dels atacs otomans i durant l'any 1565 van sofrir un gran setge, per això el gran maestre Jean Parisot de la Valette manà construir una ciutat extremadament fortificada en una península rocosa que rebé el nom de La Valetta.

Hui en dia encara impressionen els forts, bastions i muralles construides al segle XVI. Recomanable és fer un "harbour cruise" per veure-ho tot des de dins la mar, la companyia Capitain Morgan Cruises n'ofereix (http://www.captainmorgan.com.mt). Jo no vaig tindre temps per fer-lo i per tant hauré de tornar.

fort de Sant Elm

fort de Sant Miquel

fort de Sant Angelo

Grand Harbour

Però el més sorprenent de tot és l'interior d'aquest recinte fortificat, La Valetta històrica, que en amb sols un quilòmetre quadrat exhibeix una combinació de carrers mediterranis, edificis barrocs i certes pincellades angleses herència del domini britànic durant els darrers dos segles. Poques ciutats del món ofereixen tant en tant poc espai.

Si accedeixes des d'Sliema, la zona d'hotels de sol i platja amb vaixell per un preu adsequible, el primer que et crida l'atenció del perfil de la ciutat és el campanar de la pro-catedral anglicana de Sant Pau i sobretot la cúpula de l'església del Carme per que recorda un poc a la catedral de Sant Pau de Londres.

Caldrà fer una mica d'esforç per pujar des del moll fins als monuments principals del centre històric però resulta molt interessant passejar pels costeruts i destartalats carrers que són la més pura essència mediterrànea.

 

En la zona monumental cal visitar el palau del gan maestre, un edifici barroc que era la residència del principal cavaller de l'ordre, amb una interessant col·lecció d'armes situada en l'armeria.El preu és un poc elevat i l'horari de visita és un poc anglés per que a ple sol d'estiu tanquen a les cinc.

 

Altre monument que destaca és la cocatedral de Sant Joan, que encara que la façana siga prou discreta, l'interior es una explossió de barroc amb pintures de Caravaggio que era d'ací. El preu i l'horari tenen el mateix problema que el del palau del gran maestre.

Però el que més em va sorprende d'aquesta catedral és el sòl cobert de pedres de marbre de colors que són les tombes de diversos cavallers. Aquesta moda es repeteix en altes esglésies importants de l'arxipièlag maltès.

 Altra església que molts turistes deixen de visitar per que està camuflada entre cases i en un carrer molt estret és l'església del naugragi de Sant Pau. Es creu que el vaixell on anava Sant Pau de camí a Roma per a ser jutjat va sofrir un naufragi prop d'aquesta illa en l'any 60 d.C. Per a recordar-ho es va construir aquesta menuda església al segle XVI amb un interior barroc que poc té que envejar al de la cocatedral de Sant Joan i amb importants relíquies del sant.



Altres monuments destacables són els albergs de les diferents llengües. L'ordre de Malta estava formada per cavallers que provenien de huit diferents nacionalitats per això el seu símbol és una creu amb huit puntes, dos en cada extrem de la creu. Cada nacionalitat tenia la seua casa o alberg a tipus embaixada i encara es poden trobar alguns per La Valetta. Pot ser el més interessant siga el de Castella per la seua espectacular façana

Vistos ja els principals monuments de la ciutat ara cal passejar i recorrer els seus carrers copats de gent en estiu durant el dia i dessertos i evocadors per la nit i anar descobrint racons i indrets que et teletransporten al passat o a llocs situats a milers de quilòmetres.