Split, mausoleu de Dioclecià

En l'entrada anterior ens apropaven a la ciutat de naiximent del famós emperador Dioclecià, hui visitarem el lloc que va triar per a viure després de retirar-se voluntariament de la vida política i acabar plàcidament els seus dies. Va ser el primer emperador romà en jubilar-se voluntariament, els seus predecessors moriren essent-ho o havien sigut destituïts.
Dioclecià manà construir un fastuós palau junt a la mar en una idíl·lica badia del mar Adriàtic, prop de la important ciutat de Salona. El lloc rebé el nom d'Spalatum i va ser ocupat per l'emperador en l'any 305 a l'edat de 59 anys. Podem dir que Dioclecià va ser un dels pioners en el tema de la prejubilació. I va fer bé per que moriria en el 312 als seixanta-set anys.
Després de la seua mort i de ser enterrat en un enormeu maussoleu junt al peristil, lloc de creuament dels dos principals carrers, el palau va ser ocupat per una llista de governadors convertint-se en centre administratiu.
Però en l'any 615 tot canvià perque la veina ciutat de Salona havia estat completament arrassada pels àvars i els seus ciutadans s'instal·laren en el palau com uns ocupes més. Els més rics utilitzaren les cambres de l'emperador els més pobres es conformaren en les torres i portes d'entrada. Així havia nascut Split, de les cinc ciutats més boniques i impressionants que he estat i ho dic així per que no sabria dir un ordre de l'ú al cinc.
El centre històric d'Split és el palau romà de Dioclecià encara observable en molts racons, més les cases medievals que s'hi superposaren més l'esplendor de l'arquitectura renaixentista veneciana que ho impregna tot com a herència d'una època en la que els venecians dominaven l'Adriàtic.
En estiu la ciutat s'ompli de gent i més quan arriben els creuers que fan "les perles de l'Adriàtic" i és per això que el centre està massificat.
 Jo vaig descobrir la ciutat a les set del matí perque a l'hotel no es podia dormir. Entrava molta llum des de feia hores i no tenia aire acondicionat, encara que els preus són de quatre estreles.  Passejar pels seus solitaris carrers acabats de netejar va ser una de les experiències turístiques més grates de la meua vida. Carrerons medievals, restes romanes, palaus venecians tot en menys d'un quadrat de 400x400 metres.

 Cal visitar la seua catedral, que en realitat era el mausoleu de Dioclecià. Si l'emperador perseguidor de cristians alçara el cap es trobaria en una església menuda de planta octogonal amb columnes romanes i algun que altre afegit dels segles XIV i XV com és el púlpit.

Però el més destacable és el seu campanar romànic que junt al peristil és una de les més boniques estampes de la ciutat. Si vols veure-la per complet pots pujar al campanar i disfrutaràs de bones vistes al mar i a la muntanya.

Cal fer-se alguna foto en el peristil i imaginar-se que estàs en un palau romà de amb mil set-cents anys d'antiguitat.








 Passejant pels estrets i medievals carrers contigus et pots trobars llocs tan bucòlics com la porta de ferro amb la torre del rellotge i la torre de l'eglésia de la Mare de Déu del Campanar.

 

La plaça del Poble presidit per l'Ajuntament i la plaça de la República ocupada per hotels i terrasses i la plaça Brace Radica amb torre defensiva et traslladen a l´època veneciana.

plaça del Poble

plaça de la República

plaça Brace Radica

El temple de Júpiter es va convertir en el baptisteri consagrat a Sant Joan al segle VI.

Els soterranis del palau es poden visitar, hi ha un itinerari un poc enrevesat per sales fosques i humides que comença en la porta de llautó.

 Extamurs, junt a la porta d'or trobem la colosal escultura de Gregori de Nin, un famós bisbe croata al que la gent li toca el dit gros del peu supose que per a tenir sort. A mi aquest home em recorda al mag Albus Dumbledore de la saga de Harry Potter.

El dia pot acabar en una passejada junt al port sempre ple de gent i de cotxes.