Kotor, la ciutat més bonica de Montenegro

Es té constància de la ciutat de Kotor des de l'any 168 aC quan pertanyia a l'Imperi Romà. Al segle VI passà a mans bizantines després de ser expulsats els bàrbars. Però va viure la seua època daurada sota el domini de la República de Venècia essent un port comercial important fins que va arribar Napoleó. Al Congrés de Viena es va decidir que passara a mans de l'Imperi Austrohongarés i romangué austríaca cent anys, fins després de la primera guerra muondial, quan es va crear l'artificial Regne dels Serbis, croates i eslovens, que acabaria convertint-se en Iugoslàvia. En la dècada del noranta del segle passat, amb la caiguda del comunisme, la zona es va conventir en un polvorí i Iugoslàvia es va desmembrar en nombrosos països, Kotor quedà dins de Sèrbia però el 2006 Montenegro s'independitza de Sèrbia.

Hui Kotor és la ciutat més bonica del desé país més menut d'Europa i la ciutat va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO pel seu casc històric venecià ben conservat, ubicat al mig d'una accidentada però boniquíssima badia amb moltes boques i muntanyes que quasi toquen la mar. De vegades es diu que és el fiord més meridional d'Europa amb 107 quilòmetres de costa.

L'entrada més bucòlica a la ciutat és la porta del sud o Vrata od Grudica en l'idioma local, un estret passadís entre la imponent muntanya i el mar de color esmeradda ens permet travessar les muralles que protegien el vessant marinera de la ciutat al llarg de més de quatre quilòmetres.

Dins del medieval casc antic, un dels millors conservats del Mediterrani cal deixar-se perdre pels estrets carrerons i  observar les seues cases de pedra i finestres amb persianes de fusta acolorides que ens traslladen a Venècia, Mallorca a qualsevol poble mariner del Mare Nostrum, qui diria que estem en un país eslau?

Una duríssima pujada ens portaria al cim on està ubicat el castell se Sant Joan fent una parada en l'església de la mare de Déu de la Salut per a agafar forces. L'estat de conservació del castell no és massa bo i l'església no té un destacat interés arquitectònic però les vistes del fiord són espectaculars. Jo al ser un calourós dia d'estiu vaig preferir quedar-me baix.

Continuant pel que és el centre històric el primer monument qu apareix després d'haver creuat la porta sud és el ruïnós monestir de Sant Francesc amb el seu encara lluïdor campanar.

Però el monument més destacable de la ciutat és la catedral de Sant Trifó, de ritus catòlic en un país ortodox, va ser construïda al segle XII en estil romànic sobre una església anterior.

Al seu interior es pot visitar el tresor i una interessant col·lecció d'art sacre, com també les restes de pintura murals d'estil bizantí.

De monument civil cal destacar la torre del rellotge, del segle XVI, ubicat a la plaça d'armes, un lloc ideal per a descansar en una terrassa per a prendre forces.

De la plaça d'armes podem accedir a la zona portuària a través de la porta del Mar, la principal i la més elegant de les tres portes de muralla que es conserven.

Al port ens adonarem de la principal activitat econòmica de la ciutat, el turisme, especialment per ser escala de creuers que atraquen en les perles de l'Adriàtic com són les ciutats de Kotor, Dubrovnik, Split, ( http://ferranlerma.blogspot.com.es/2013/06/split-mausoleu-de-dioclecia.html )Venècia (http://ferranlerma.blogspot.com.es/2016/04/la-placa-de-sant-marc-de-venecia-la.html) i altres més.

En la ciutat podem trobar altres monuments com la catedral de ritus ortodox. És de principis del segle XX i té un interessant iconoclast.

Just al costat una església molt més menuda, la de Sant Lluc, construïda al segle XII, és de les més antigues de la ciutat conservant trets romànics i bizantins.

Molt prop es troba la majestuosa església de Santa Maria del Riu, d'estil romànic es va alçar al segle XIII. La façana i l'interior són senzills però les restes dels frescos són  impressionants.

Taormina, un tresor en Sicília

Farà al voltant de dos-cents, anys estava celebrant-se el Congrés de Viena on les noves grans potències d'Europa, és a dir Regne Unit, Rússia, Prússia i l'imperi Austrohongarès tractaven de redefinir les noves fronteres després de la ressaca expansiva de Napoleó. D'aquell congrés va nàixer un nou país. el Regne de les dues Sicílies, integrat per Nàpols i l'illa de Sicília, que la veritat que no duraria fins a la reunificació italiana de Garibaldi, és a dir menys d'un segle.
Hui viatgem a Taormina, una ciutat d'aquell històric regne ubicada a l'illa de Sicília en la costa que mira a Nàpols.
El seu patrimoni monumental, la seua ubicació en una bonica costa i prop de l'Etna l'han convertit en un dels llocs més turístics de l'illa. Deixar-se perdre pels seus costeruts carrerons i anant gaudint de les millors vistes a la Mediterrània és una experiència inoblidable.

Abans d'agafar la serpentejant carretera que ens puja al Mont Tauro, on s'ubica, cal aturar-se a gaudir i fotografiar l'isola bella que depenent del dia pot arribar a ser una península.

El monument més interessant de la ciutat és el seu Teatro Antico, d'origen grec que va ser aprofitat més tard pels romans. Les vistes que dóna de l'Etna i per descomptat que el teatre en si és tot meravellós.

Després cal entrar per la porta Messina i passejar pel Corso Umberto per a descobrir l'essència medieval i renaixentista de la ciutat. A mà dreta un bonic edifici gòtic sicilià ens espera, és el palau Corvaja que s'anà construint aprofitant una torre de l'època de la dominació islàmica i sobre el que era l'antic fòrum romà.

Continuem el nostre camí pel Corso Umbeto per a anar descobrint estrets carrers que es pengen de la muntanya com si volgueren arribar a la mar, és tot un espectacle al més pur estil mediterrani.

Llavors arribem a plaça del 9 d'abril, un mirador de la mar i de l'Etna on es troba l'església de Sant Josep i la torre dell'Olorgio.

Però el Corso Umberto continua travessant estrets carrerons de l'època islàmica i un d'ells més ample amb una elegant escalinata que ens condueix fins al palau Ciampoli un edifici del gòtic català construït en 1412.

Més endavant està la plaça del Duomo, amb el palau comunal, una bonica font i la catedral de Sant Nicolau que va ser construïda al segle XIII.

Tancarem la visita a la ciutat de Taormina per la porta de Catània, coronada per un escut aragonés de 1440 i flanquejada per una sòlida torrassa.

Lieja, la capital de la Bèlgica francòfona

Per a acabar aquest viatge a través de les ciutats que ens han donat grans inventors ens dirigim hui cap a la ciutat de Lieja, la més gran de Valònia, la zona de Bèlgica on ens parla francés i capital de la província on va nàixer Zénobe Gramme. Aquest inventor belga va perfeccionar les anteriors dinamos per a fer-ne una, la dinamo de Gramme, que ja es podia utilitzar a nivell industrial. Per tant és sense dubte un dels responsables de la societat electrificada en la qual vivim.
Arribar a Lieja  en tren és una de les millors opcions, la ciutat està a hora i vint minuts en tren i l'estació de Liège- Guillemins és una obra moderna i faraònica de Santiago Calatrava.

De camí cap al centre històric ens trobrem amb l'església de Sant Jaume, de proporcions catedralícies i pot ser la més interessant de la ciutat. Està ubicada al costat de l'històric camí que porta a Compostel·la i que conserva un tros de braç del sant dins d'una urna-reliquiari.

Continuarem avançant per endinsar-nos en el cor medieval de la ciutat i ens aturarem en la catedral de Sant Pau, abans col·legiata i convertida en seu perque la primitiva catedral de Sant Lambert havia estat destruïda en 1795.

Al seu interior trobarem una imponent nau gòtica amb acolorides pintures murals, un claustre, boniques vidrieres i pagant una entrada podrem visitar el tresor que es situa al absis.

No es pot abandonar el temple sense veure una estàtua del dimoni Llucifer ubicada en l'espectacular cor.

Ara ens dirigim cap a la plaça de Sant Lambert però abans fem una parada en la Col·legial de Sant Donís per contemplar la seua torre romànica.

 I per fi estem al centre neuràlgic de la ciutat, la plaça de Sant Lambert. Ací estava la catedral i on els prínceps arquebisbes tenien el seu palau. De tot aquell conjunt medieval queda ben poc, ja que el temple es va perdre i el palau va ser renovat en estil renaixentista però la seua immensa façana impressiona. Està proposat per a ser patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Ara caminarem cap a la dreta per a arribar a la plaça del mercat on està l'ajuntament i el popular "Le perron" una elegant font de pedra.

Continarem per la rue Hors-Château per trobar l'escala de 374 graons que puja la muntanya de Bueren, on es pot gaudir de bones vistes de la ciutat i del riu Mosa.

Per als que no estiguen en condicions de fer l'escalada poden continuar el seu passeig pel carrer Hors-châuteau i visitar l'església barroca de la concepció o la imponent colegiata de Sant Bertomeu, d'estil preromànic otònic