Kotor, la ciutat més bonica de Montenegro

Es té constància de la ciutat de Kotor des de l'any 168 aC quan pertanyia a l'Imperi Romà. Al segle VI passà a mans bizantines després de ser expulsats els bàrbars. Però va viure la seua època daurada sota el domini de la República de Venècia essent un port comercial important fins que va arribar Napoleó. Al Congrés de Viena es va decidir que passara a mans de l'Imperi Austrohongarés i romangué austríaca cent anys, fins després de la primera guerra muondial, quan es va crear l'artificial Regne dels Serbis, croates i eslovens, que acabaria convertint-se en Iugoslàvia. En la dècada del noranta del segle passat, amb la caiguda del comunisme, la zona es va conventir en un polvorí i Iugoslàvia es va desmembrar en nombrosos països, Kotor quedà dins de Sèrbia però el 2006 Montenegro s'independitza de Sèrbia.

Hui Kotor és la ciutat més bonica del desé país més menut d'Europa i la ciutat va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO pel seu casc històric venecià ben conservat, ubicat al mig d'una accidentada però boniquíssima badia amb moltes boques i muntanyes que quasi toquen la mar. De vegades es diu que és el fiord més meridional d'Europa amb 107 quilòmetres de costa.

L'entrada més bucòlica a la ciutat és la porta del sud o Vrata od Grudica en l'idioma local, un estret passadís entre la imponent muntanya i el mar de color esmeradda ens permet travessar les muralles que protegien el vessant marinera de la ciutat al llarg de més de quatre quilòmetres.

Dins del medieval casc antic, un dels millors conservats del Mediterrani cal deixar-se perdre pels estrets carrerons i  observar les seues cases de pedra i finestres amb persianes de fusta acolorides que ens traslladen a Venècia, Mallorca a qualsevol poble mariner del Mare Nostrum, qui diria que estem en un país eslau?

Una duríssima pujada ens portaria al cim on està ubicat el castell se Sant Joan fent una parada en l'església de la mare de Déu de la Salut per a agafar forces. L'estat de conservació del castell no és massa bo i l'església no té un destacat interés arquitectònic però les vistes del fiord són espectaculars. Jo al ser un calourós dia d'estiu vaig preferir quedar-me baix.

Continuant pel que és el centre històric el primer monument qu apareix després d'haver creuat la porta sud és el ruïnós monestir de Sant Francesc amb el seu encara lluïdor campanar.

Però el monument més destacable de la ciutat és la catedral de Sant Trifó, de ritus catòlic en un país ortodox, va ser construïda al segle XII en estil romànic sobre una església anterior.

Al seu interior es pot visitar el tresor i una interessant col·lecció d'art sacre, com també les restes de pintura murals d'estil bizantí.

De monument civil cal destacar la torre del rellotge, del segle XVI, ubicat a la plaça d'armes, un lloc ideal per a descansar en una terrassa per a prendre forces.

De la plaça d'armes podem accedir a la zona portuària a través de la porta del Mar, la principal i la més elegant de les tres portes de muralla que es conserven.

Al port ens adonarem de la principal activitat econòmica de la ciutat, el turisme, especialment per ser escala de creuers que atraquen en les perles de l'Adriàtic com són les ciutats de Kotor, Dubrovnik, Split, ( http://ferranlerma.blogspot.com.es/2013/06/split-mausoleu-de-dioclecia.html )Venècia (http://ferranlerma.blogspot.com.es/2016/04/la-placa-de-sant-marc-de-venecia-la.html) i altres més.

En la ciutat podem trobar altres monuments com la catedral de ritus ortodox. És de principis del segle XX i té un interessant iconoclast.

Just al costat una església molt més menuda, la de Sant Lluc, construïda al segle XII, és de les més antigues de la ciutat conservant trets romànics i bizantins.

Molt prop es troba la majestuosa església de Santa Maria del Riu, d'estil romànic es va alçar al segle XIII. La façana i l'interior són senzills però les restes dels frescos són  impressionants.