Budva, la bucòlica ciutat veneciana de la costa de Montenegro

El 3 de juny de 2006 Montenegro declarava la seua independència d'aquell país que s'anomenava Sèrbia i Montenegro i que quasi vint anys abans era part de Iugoslàvia. Així que començarem d'est a oest una ruta d'entrades al llarg de països europeus que decidiren separar-se i proclamar-se independent.
La separació de Sèrbia i Montenegro va ser l'única pacífica ocorreguda als Balcans, després de la celebració a Montenegro d'un referèndum d'autodeterminació però així i tot van haver certes coses estranyes en el procés. La cosa estava molt renyida, els serbis van intentar enviar autobusos de votants a Montenegro, aquestos tancaren fronteres i a la fi i per un ajustat marge, els montenegrins esdevingueren independents.

L'illa d'Sveti Stephan es troba a sis quilòmetres del centre històric de Budva i és un dels llocs més exclusius del Mediterrani. Era poble de pescadors des del segle XV i en els anys cinquanta els poquets pobladors que hi havia foren expulsats i el lloc es va convertir en hotel, no per a tots. Sofia Loren i Marilyn Monroe han passat moltes nits ací.

El centre històric de la ciutat presenta una arquitectura típicament veneciana i està rodejat de muralles. No és estrany tenint en compte els tres-cents anys que els venecians estigueren ací tres-cents anys.

Només entrar ens trobarem amb una enorme campana que mai ha sonat i és fruit d'un rodatge cinematogràfic.

La zona fortificada de la ciutat es recorre en molt poc de temps a través de bonics carrers amb cases de pedra on en tot moment s'és conscient d'estar tocant  l'Adriàtic.

Tres són les esglésies que poden trobar en aquest espai tan reduït de centre històric, la més antiga potser siga la de Sant Ivan, construïda al segle VIII i renovada en estil gòtic al segle XV. A finals del XIX s'hi va afegir el campanar.

L'església de la Santíssima Trinitat és de culte ortodox i al seu interior es poden trobar unes pintures murals i iconoclast fascinants.

La darrera església que ens queda per veure és la de Santa Maria de la Punta i a pesar de ser molt menuda es troba en un lloc privilegiat sobre unes roques besant la mar.

I per a acabar aquesta bucòlica ruta sols ens queda pujar a la ciutadella, una fortalesa situada en la zona més alta del centre històric de la que ja es tenia notícies al segle XV però que sembla ser de temps dels  grecs.

Les vistes a la mar, a la platja i al centre històric de Budva des de dalt de la ciutadella són realment espectaculars i cal gaudir-les amb calma i tranquil·litat.

L'illa de Sant Nicolau està a un quilòmetre de la costa continental i és un lloc d'excursió, sobretot en estiu  per a gaudir de la seua platja.

Kotor, la ciutat més bonica de Montenegro

Es té constància de la ciutat de Kotor des de l'any 168 aC quan pertanyia a l'Imperi Romà. Al segle VI passà a mans bizantines després de ser expulsats els bàrbars. Però va viure la seua època daurada sota el domini de la República de Venècia essent un port comercial important fins que va arribar Napoleó. Al Congrés de Viena es va decidir que passara a mans de l'Imperi Austrohongarés i romangué austríaca cent anys, fins després de la primera guerra muondial, quan es va crear l'artificial Regne dels Serbis, croates i eslovens, que acabaria convertint-se en Iugoslàvia. En la dècada del noranta del segle passat, amb la caiguda del comunisme, la zona es va conventir en un polvorí i Iugoslàvia es va desmembrar en nombrosos països, Kotor quedà dins de Sèrbia però el 2006 Montenegro s'independitza de Sèrbia.

Hui Kotor és la ciutat més bonica del desé país més menut d'Europa i la ciutat va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO pel seu casc històric venecià ben conservat, ubicat al mig d'una accidentada però boniquíssima badia amb moltes boques i muntanyes que quasi toquen la mar. De vegades es diu que és el fiord més meridional d'Europa amb 107 quilòmetres de costa.

L'entrada més bucòlica a la ciutat és la porta del sud o Vrata od Grudica en l'idioma local, un estret passadís entre la imponent muntanya i el mar de color esmeradda ens permet travessar les muralles que protegien el vessant marinera de la ciutat al llarg de més de quatre quilòmetres.

Dins del medieval casc antic, un dels millors conservats del Mediterrani cal deixar-se perdre pels estrets carrerons i  observar les seues cases de pedra i finestres amb persianes de fusta acolorides que ens traslladen a Venècia, Mallorca a qualsevol poble mariner del Mare Nostrum, qui diria que estem en un país eslau?

Una duríssima pujada ens portaria al cim on està ubicat el castell se Sant Joan fent una parada en l'església de la mare de Déu de la Salut per a agafar forces. L'estat de conservació del castell no és massa bo i l'església no té un destacat interés arquitectònic però les vistes del fiord són espectaculars. Jo al ser un calourós dia d'estiu vaig preferir quedar-me baix.

Continuant pel que és el centre històric el primer monument qu apareix després d'haver creuat la porta sud és el ruïnós monestir de Sant Francesc amb el seu encara lluïdor campanar.

Però el monument més destacable de la ciutat és la catedral de Sant Trifó, de ritus catòlic en un país ortodox, va ser construïda al segle XII en estil romànic sobre una església anterior.

Al seu interior es pot visitar el tresor i una interessant col·lecció d'art sacre, com també les restes de pintura murals d'estil bizantí.

De monument civil cal destacar la torre del rellotge, del segle XVI, ubicat a la plaça d'armes, un lloc ideal per a descansar en una terrassa per a prendre forces.

De la plaça d'armes podem accedir a la zona portuària a través de la porta del Mar, la principal i la més elegant de les tres portes de muralla que es conserven.

Al port ens adonarem de la principal activitat econòmica de la ciutat, el turisme, especialment per ser escala de creuers que atraquen en les perles de l'Adriàtic com són les ciutats de Kotor, Dubrovnik, Split, ( http://ferranlerma.blogspot.com.es/2013/06/split-mausoleu-de-dioclecia.html )Venècia (http://ferranlerma.blogspot.com.es/2016/04/la-placa-de-sant-marc-de-venecia-la.html) i altres més.

En la ciutat podem trobar altres monuments com la catedral de ritus ortodox. És de principis del segle XX i té un interessant iconoclast.

Just al costat una església molt més menuda, la de Sant Lluc, construïda al segle XII, és de les més antigues de la ciutat conservant trets romànics i bizantins.

Molt prop es troba la majestuosa església de Santa Maria del Riu, d'estil romànic es va alçar al segle XIII. La façana i l'interior són senzills però les restes dels frescos són  impressionants.

Perast,poble de Montenegro barroc, venecià i mariner

Perast amb poc més de tres-cents habitants és una població menuda però el seu encant és immens perque es troba en les boques de Kotor, un dels paisatges més impressionants de l'Adriàtic i pel seu patrimoni arquitectònic sobretot del barroc. Però anem per parts.
Les boques de Kotor és una espectacular conjunt d'entrades de mar angostes delimitades per altes muntanyes que molta gent les considera com el fiord més al sud de l'hemisfèric nord. La badia està bordejada per una carretera inacabable, per això existeixen molts llocs on es pot embarcar i creuar-les en poc més d'un quart d'hora, però fer algun tram en bus o cotxe és més que recomanable per les impressionants vistes.
Si vens en autobús des de Kotor, que és la capital turística del país has de saber que depenent de l'hora i la companyia, l'autobús et pot deixar a la carretera en un lloc on no hi ha ni parada d'autobús. Però el campanar de l'església de Sant Nicolau t'indicarà la direcció.

Arribat ja als peus del campanar, pots començar la visita de l'interessant patrimoni arquitectònic amb varies esglésies i palaus de l'època en que aquest poble, on estaven els mariners més experimentats del món, pertanyia la república de Venècia i l'activitat comercial donava prosperitat al poble. Perast va ser venecià durant més de tres-cents anys i va ser el darrer en caure de les possessions balcàniques de la poderosa República.

L'església de Sant Nicolau amb el seu campanar de 55 metres es pot visitar, el seu interior sembla inacabat però és interessant. Va ser construida a principis del segle XVII reemplaçant una construcció anterior.





Són més els monuments que es troben diseminats per aquest estret poble de cases de pedra que s'estira junt a la costa, però el motiu principal del turista que ve ací és visitar altres monuments que estan fora del poble, tant que sols es pot accedir en barca per que estan ubicats en dos menuts illots, el de Sant Jordi i el de la Mare de Deu de les Roques.

Al moll trobaràs uns quants simpàtics barquers que per uns pocs euros, et portaran a l'illa de la Mare de Deu de les Roques i t'arreplegaran mitja hora més tard.

Durant la navegació passaràs prop de l'illa de Sant Jordi que té un monasteri benedictí del segle XII però per desgràcia no es pot visitar així que t'hauràs de conformar en fer fotos. Els xipresos formen part del cementeri on s'enterrava a la gent noble del poble.






Finalment arribaràs al segon illot, el de la Mare de Deu de les Roques. Aquest illot és artificial i va ser creat pels pescadors per a construir un santuari marià. L'illot creix cada any perque el 22 de juliol la gent commemora la construcció de l'illot llançant pedres a la mar.

L'església és de l'any 1632 i forma part del patrimoni mundial de l'UNESCO junt a la badia de Kotor i la pròpia ciutat de Kotor.

A l'interior de l'església destaquen la quantitat de pintures que cobreixen els seus murs i l'altar que conté el llenç de la Verge. A la part de la sagristia hi ha un xicotet museu amb objectes religiosos i de la història de la devoció cap a la Mare de Deu.

Tens mitja hora per a inspeccionar-ho tot. Si t'aburreixes pot eixir i disfrutar de les aigües cristalines de l'Adriàtic. Et faran dessitjar dues coses, tenir més temps i un tratge de bany per a disfrutar d'aquestes aigües.