Vigeland Park, un museu escultòric a l'aire lliure.

Per a tancar la trilogia dedicada als museus res millor que viatjar a la ciutat d'Oslo que té un bon grapat de museus i puc dir que després de visitar-ne molts arreu dels meus viatges, és ací a Oslo on he trobat alguns dels que més m'han impactat per la seua originalitat o per les peces que exposava.
http://ferranlerma.blogspot.com.es/2015/06/norsk-folkemuseum-el-millor-museu-doslo.html

Hui visitarem el parc Frogner, el més gran de la capital de Noruega on es troben ubicats tres museus, el Vigeland park, Bymuseet o museu de la ciutat d'Oslo i el Vigeland museum. Però he de dir que el que més interessa d'aquesta voràgine de museus és en realitat el Vigeland park que ostenta el títol de ser el parc escultòric més gran del món realitzat per un sol artista, Gustav Vigeland.

Però anem per parts, el parc Frogner abans de ser parc va ser una explotació agrícola on hi havia una granja del segle XVIII. Hui és el museu de la ciutat d'Oslo, Bymuseet, que està dedicat a la ciutat i els seus habitants després que l'ajuntament de Kristiania la comprara per a fer un parc i el cementeri nou. Christiania era el nom que tenia la ciutat d'Oslo i que ve del rei Christian IV que la va refundar després de l'incendi de 1624.

El Vigeland museet es troba ubicat en l'estudi que l'Ajuntament li va proporcionar a l'artista en l'any 1919 a canvi de que quedar-se totes les seues obres i esbossos que s'exposarien a la seua mort en el parc que ell aniria dissenyant. L'estudi de l'escultor, és a dir, el Vigeland museet, recull els esbossos i les escultures de fang realitzats des de 1919 fins a la seua mort en 1943. Podríem dir que és un museu més del que estem acostumats on es pot apreciar millor l'evolució creativa de l'artista.

I deixe per al final una de les passejades artístiques més gratificants de la meua existència, el Vigeland park, on vaig gaudir de les obres de l'escultor de la humanitat, per què esculpia principalment figures humanes, en un espai obert i ple d'exuberant vegetació.
La seua crativitat no va ser sempre molt apreciada pels seus coetanis, puix durant molts anys va malviure en altre estudi treballant en fusta fins que va ser descovert per l'escultor Brynjulf Bergslien que l'ajudà en realitzar estudis en les escoles d'art.

Entraren al parc per la seua porta principal i caminarem al llarg del pont de granit que travessa un estany. Aquest pont té 52 escultures de bronze realitzades entre 1926 i 1933 que representen les etapes de la vida.

La primera part està relacionada a la infantesa, la més tendra edat on poder gaudir de l'home balancejant a un xiquet xicotet.

Però no tot és tendresa i alegria en els xiquets, de tant en tant aquestos agafen les seues rebequeries i la millor escultura que representa aquest moment és la del xiquet enfadat. És sens dubte la més buscada pels turistes per a fer la foto.

Però si tots pensem quan eren petits de segur que ens ve a la memòria els grans moments gaudint de jocs infantils amb amics, i a mi l'obra dels xiquets corrents amb els braços alçats cap al cel em varen fer memòria.

En l'adolescència comença el culte al cos i voler manifestar-se bell i atractiu, les impressions que causem als demés importen i molt. La xica ballant i el xic dret són un reflex d'aquesta etapa de la vida.

Però el cicle de la vida continua i el nostre paper de fills es canvia quan som pares, una època que no sempre és fàcil, sinó que li ho pregunten a l'home perseguint quatre genis.

Creuat ja el pont arribem a la font, i cal anomenar-la així sense cap qualificatiu més. Aquesta font havia consagrat a Vigeland com el millor escultor del país recentment independitzat. S'havia d'ubicar davant del parlament, després davant del palau reial fins que 30 anys més tard acabà al parc, acompanyada de vint grups escultòrics d'arbres amb gent. Aquestes escultures ens recorden que estem al món de pas formant part d'un cicle de vides i morts.

I en el punt més alt de tot el parc es pot veure l'impressionant monòlit de granit de 14,6 metres d'alçada que consta de ni més ni menys 121 figures. Ací el que es vol representar no és el cicle de la vida, més baviat és l'anhel humà cap a l'espiritualitat i les coses divines que sempre associem amb el cel.

Acabem aquesta visita als museus gaudint de la roda de la vida, una escultura acabada en 1934 on un home, una dona i xiquets delimiten un cercle de l'eternitat, un viatge des de la vida a la mort a través de la felicitat, el dolor, l'esperança, la fantasia i els desitjos.