Ohrid, la ciutat més bizantina de Macedònia del Nord

 Hui ens traslladem a la República de Macedònia del Nord per a conéixer la seua joia més preciada que és la ciutat d'Ohrid, fundada pels il·liris, formà part del regne de Macedònia en temps de Filip II, pare d'Aleixandre el Gran. Va ser ciutat romana i bizantina i capital del Primer Imperi Búlgar. Passà a mans de Sèrbia fins que va ser conquerida pels otomans. Ja en el segle XX s'integrà en Iugoslàvia i hui en dia és la segona ciutat més poblada i més turística de la república de Macedònia del Nord.

Hui visitarem el seu centre històric, però m'agradaria remarcar que la ciutat d'Ohrid està a la vora del llac del mateix nom, les aigües cristal·lines d'aquest atrauen a milers d'estiuejants cada anys. Per tant aquesta ciutat és el centre turístic d'aquesta zona dels Balcans i el carrer comercial de Sant Climent, que està ubicat en l'antic basar otomà és un formigueig de gent cada vesprada d'estiu.

El que ens espera ara té ni menys ni més que nou-cents anys i no es tracta de cap construcció, és en realitat un plàtan comú que segons la llegenda va plantar Sant Climent un dels autors més antics en escriure en eslau i un dels apòstols de l'església ortodoxa búlgara.

No massa lluny es troba la mesquita d'Alí Pasha un edifici del segle XVI construït per Sulejman Pasha. Al segle XIX una remodelació obra d'Alí Pasha va ser la que donaria el nom amb el que es coneix actualment la mesquita.

Posterior, del segle XVII és l'altra mesquita que està prop i que porta el nom de Zyenel Abedin-Pasha que a més té escola corànica i el mausoleu de Haji Muhammat Hayati, un avantpassat persa del primer governador musulmà d'Ohrid.

Ohrid en l'era medieval estava perfectament fortifica, amb el castell de Samuel en la part més alta que visitarem en altra ocasió i una muralla que rodejava la ciutat, que encara conserva dues portes, a nosaltres ens pilla més porp la porta de baix, i deixarem el barri musulmà i accediren al centre històric a través d'ella.

I de seguida trobarem un conjunt de cases blanques típicament otomanes amb els seus majestuosos balcons. Ens deixarem perdre per aquest laberint d'estrets carrerons on de tant en tant apareixeran esglésies bizantines i búlgares de totees les mides.

Si tenim sort i està oberta visitarem l'església de Bogorodica Chelnica. Aquesta església es recolza en l'antiga muralla i era la més propera a la desapareguda porta principal de la muralla. Els seus frescos del segle XIV són una meravella.

La següent església que visitarem és la de Santa Bodogorica Perybleptos, que després de l'ocupació otomana de la ciutat es va converetir en catedral, per que la catedral de Santa Sofia passà a ser mesquita. i va rebre les relíquies de Sant Climent. Els seus frescos són realment impressionants.

I a constinuació toca gaudir del monument més antic de la ciutat el seu antic teatre grec aixecat en l'any dos-cents abans de Crist. Sols es conserva la part baixa de la graderia i per tant no es pot saber quina capacitat tenia.

I molt prop està la porta alta de la muralla de la ciutat d'Ohrid i adosat a d'aquesta el llenç de muralla més llarg que es conserva. Cal eixir una estona del recinte emmurallat per veure aquest llenç col cal i després tornar a entrar.

I acabarem la ruta de hui en la catedral de Santa Sofia, construïda al segle XI sobre una basílica. De l'any 1400 fins al 1913 va ser mesquita otomana. Els seus meravellosos frescos bizantits varen estar ocults per una capa de calç durant aquest temps i finalment varen ser recuperats i hui llueixen d'una manera espectacular.

I per a recuperar forces dinarem en un dels restaurants que hi ha per davant de la catedral on es pot gaudir de la bona cuina dels balcans una bona combinació de verdures carns i peixos locals acompanyats de formatges i iogur.