Bøur, el poble de les illes Fèroe amb les millors vistes a l'Atlàntic.

 Hui ens desplaçarem a  Bøur un poblet de setanta i pocs habitants situat en l'illa de Vágar molt prop de l'únic aeroport que hi ha a les illes Fèroe. El clima de segur que serà molt millor que a casa nostra per que no van a superar en cap moment els vinst graus mentre que ací ja estem pendents de l'arribada d'altra onada de calor.

Aquest poble és de parada obligatòria de camí d'anada o de tornada al poble de Gálasadur on es troba la cascada de Múlafossur que ja vàrem visita l'any passat. A primera vista Bøur no és diferent als pobles d'aquestes illes amb les típiques cases amb sostre a dues aigües cobertes amb gespa.

Un riu anomenat Stórá el travessa i el divideix en dues parts abans d desemboccar en l'oceà Atlàntic. Aquest riu d'aigües cristal·lines fa unes xicotetes cascades quasi a l'entrada del poble. El seu soroll és l'única cosa que trenca el silenci de Bøur, que sembla deshabitat.

L'edifici amb més interés històric és la seua església construïda en la segona meitat del segle XIX utilitzant la fusta com a material. Està pintada amb quitrà negre per a protegir-la de la humitat i per a que capte la poca llum solar que reben aquestes illes i així escalfar, encara que siga poc, el seu poc decorat interior.

https://mapcarta.com/es/17593104

La nostra següent parada serà ja en la platja, de sorra negra, com no podia ser d'altra manera ací en les Illes Fèroe, que són origen volcànic. Es calcula que varen emergir de la mar farà uns seixanta milions d'anys i per tant estan més erosionades i domesticades per la natura que l'illa d'Islàndia que és quaranta milions d'anys més jove.

I la platja és el millor mirador de l'Atlàntic i dos dels seus pobladors inertes. Tindhólmur és el més gran dels dos amb 0,65 quilòmetres quadrats i una altura màxima de dos-cent seixanta-dos metres destaca sobre l'oceà i està coronat amb cinc agulles. Segons la llegenda en la més alta un àguila va segrestar el fill menut d'una família que ací vivia, des de llavors la família va abandonar l'illot que roman encara deshabitat.

L'altre habitant inanimat prop de Tindhólmur és el faralló, o columna de pedra erosionada pel vent i la mar, anomenat Drangarnir. És un dels punts més fotografiats de la zona pel seu arc natural marí. Ací tampoc hi iuen persones, sols ovelles que de tant en tant porten els ramaders per a que pasturen.

Les salines d'Aigüesmortes, un passeig per la natura amb vistes a les medievals

 Seguint amb entrades dedicades a la natura per celebrar el dia mundial del medi ambient hui ens traslladem a la regió francesa d'Occitània per a conéixer un entorn natural de salines i canals que envolten una de les ciutats medievals millor conservades de França, Aigüesmortes.

La millor manera d'arribar és agafar un tren subvencionat per la regió d'Occitània que val 1 € que uneix la històrica ciutat de Nimes amb el poble coster Le Grau du Roi, una línea de tren coneguda com el tren de La Camarga i amb un trajecte que dura menys d'una hora. Nosaltres baixarem en la penúltima parada, la d'Aigüesmortes. L'estació és un senzill edifici d'estil molt mediterrani propi d'una línea de tren que ja té més de segle i mig.

Just davant de l'estació podem trobar una església. Es tracta d'un temple molt senzill amb sostre i cor en alt de fusta, sense grans ornamentacions puix ofereix servei religiós al grup de cristians coneguts com potestants au soleil. 

Nosaltres hui no visitarem la ciutat medieval, per tant no eentrarem a l'interior del recinte enmurallat, ens dirigirem cap als peus de la torre de Constanza a l'hora adequada a la que passe de nou el tren quan torne de Le Grau du Roi per veure con es posa en acció el pont giratori sobre les aigües del canal que uneix el Ròdan amb la ciutat de Seta o Sète en francés.

El canal del Ròdan a Seta és un canal navegable que forma part de la xarxa de canals del sud de França i que es va construir al segle XVIII. Hui en dia no té cap ús comercial però any rere any augmenta l'interés turístic per recòrrer aquesta part de França amb vaixell.

Ara farem una espectacular passejada, millor cap al vespre on la llum del crepuscle enlluerna millor les antigues muralles de la ciutat d'Aigüesmortes aixecades al segle XIII i que encara es conserven tots els seus trams.

És també a aquestes hores i més de cara a l'estiu quan les aigües de les llacunes salades que separen la ciutat d'Aigüesmortes de la mar, adquereixen aquesta tonalitat màgica tirant al fucsia que sembla donada per les mans d'un pintor.

I la màgia dels colors rosats que ens regala el crepuscle es veu més augmentada, per les muntanyes blanques de sal obra de la mà de l'home, una activitat que es porta a terme en aquest lloc des de fa segles i on sols intervenen dos elements l'aigua salada i la llum solar.

L'aigua i la sal són els elements sense vida protagonistes d'aquest bucòlic paisatge però aquest entorn natural té molta vida i els que més passió desperten, essent el símbol d'aquesta zona són els flamecs rosa que dancen sobre les calmades aigües de les salines de La Camarga.

I la millor forma de dir adéu a aquest bucòlic paisatge de l'Occitania és esperant que l'astre rei vaja amagant-se mentre poc a poc s'enfonça entre les aigües d'alguna llacuna salobre que forma part del parc natural, Le Salin d'Aigues-Mortes

De la vora dreta del Ròdan a l'esquerra en Ginebra, la zona més animada de la capital de la Suïssa francòfona.

 Hui tornarem a veure l'arc de Sant Martí com a fenomen natural i no com una representació pictòrica, encara que en aquest cas es crea gràcies a la mà de l'home. Així que prepara l'equipatge que se n'anem a Ginebra, la segona ciutat més important de Suïssa i la més gran de parla francesa.

agafarem un vaixell totalment gratuït que ens portarà des del moll de la barriada d'Eaux-Vives, en altre temps poble independent fins al moll de Mont-Blanc en l'animada barriada de Pâquis, on està la platja sobre el llac Leman.

Pâquis està a la vora dreta del riu Ròdan  just quan el riu s'eixampla formant el llac Leman, el més gran de tot el país. Des del moll de Mont-Blanc nirarem cap a Eaux-Vives i el seu famós jet-d'eau. L'aigua assoleix una alçada de cent-quaranta metres i amb la boira que crea es forma un preciós arc de Sant Martí.

I en Pâquis cal destacar dos monuments, el primer vora lla Leman és monument Brunswick, un mausoleu d'estil neogòtic en honor al duc Carles II de Brunswick. Aquest noble alemanys es va exiliar del seu ducat passant part de la seua vida en Paris on feu una gran fortuna que va acabar donant a Ginebra, on va morir. El magestuós mausoleu és el primer que es feia a la ciutat i és una rèplica d'un mausoleu gòtic de la ciutat de Verona, per desig del donant.

Molt prop es troba l'església de la Santíssima  Trinitat, construïda en l'any 1853 per a donar servei religiós a la comunitat protestant anglesa que s'exilià ací en el segle XVI quan fugia de les persecucions de la reina catòlica Maria Tudor, la bloody Mary.

I de la part dreta del riu passarem a l'illa de Rousseau pel pont des Bergues, un pont per a vianants. Els que van motoritzats i volen creuar a la part esquerra utilitzen el pont du Mont-Blanc, construït en l'any 1903 i decorat amb banderes de la ciutat i de Suïssa. De vegades les banderes es canvien per a conmemoracions i manifestacions.

L'illa de Rouseau es deia abans illa dels vaixells per que era ací on atracava la xicoteta flota durant el segle XVIII. Els habitants de l'illa són una gran varietat d'ànecs i ocells que passegen per ella i naden al seu voltant.

Una escultura de l'any 1853 està ubicada al mig d'un bonic jardí d'aquesta minúscula illa per honrar al filòsof i escriptor més famós de Ginebra Jean-Jacques Rousseau. Aquest senyor descriu irònicament la ciutat de Ginebra com a la més perfecta i ideal del món en la seua obra filosòfica "discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes" que en aquella època era la capital del puritanisme cristià.

Riu endins hi ha altre pont conegut amb el nom "pont de la màquina" que rep aquest nom per que en 1703 s'ubicà en aquest lloc un màquina de bombeig per a subministrar aigua a les fonts de la ciutat. Hui en dia podem veure un bonic edifici del segle XIX que té un ús cultural.

I ara ens trobem en la part esquerra del riu, la zona més comercial de la ciutat. Nosaltres farem una parada en la plaça de la fusteria per a gaudir del Temple de la Fusteria. Es tracta d'un edifici barroc construït a principis del segle XVIII, essent la primera església protestant de la ciutat aixecada des del principi i no aprofitant esglésies catòliques anteriors.

I de la plaça de la fusteria marxarem a la plaça du Molard, centre emblemàtic de la ciutat. Abans el llac arribava fins ací i el lloc era un bulliciós port fluvial. D'aquell passat encara està en peu la torre du Molard, del segle XIV, que formava part de la muralla que protegia el port.

I acabarem la ruta a la plaça Longemalle, més menuda i més exclusiva que la plaça du Molard. Al mig trobem la font Longemalle del segle XVIII amb obelisc i l'hotel del mateix nom en un elegant edifici de l'any 1905.

El port de Yokohama, el port més gran de Japó per a gaudir-lo a peu.

 L'entrada 501 ens porta a l'extrem orient per a conéixer la segona ciutat més gran del Japó, Yokohama. Ací es troba el port més gran del país i el segon, després del de Kobe, que es va obrir al comerç mundial en la mitjania del segle XIX essent zona de trebal per a una multitud de mariners i estibadors. Yokohama és per tant una gran ciutat cosmopolita i oberta al món i el seu port combina a la perfecció la seua activitat comercial amb ser zona d'ocir oci per a locals i visitants.

El port de Yokohama es troba ubicat en la desembocadura de dos rius, el Katabira més al nord i l'Ooka més al sud, però solament separats per uns centenar de metres. La ruta de hui ens portarà pel sud de la desembocadura de l'Ooka, deixant el nord fins a la desembocadura del Katabira per a altra ocasió. La nostra primer parada, en una illa envoltada pel riu i la mar de Japó, serà el parc d'atraccions de Cosmoworld, amb una impressionant roda de fira i diferents muntanyes russes.

I molt a prop i ha un curiós edifici cúbic que és la seu del Cup Nudels Museum. Efectivament es tracta d'un museu dedicat als fideus japonesos instantanis. Aquestos fideus es varen inventar en l'any 1958 inspirats en el ramen d'origen xinés que tant ha arrelat en el país nipó i per a la trepidant i intensa vida dels treballadors japoneos és un dels millors invents del segle.

Japó sorprén a cada petjada que fas i a mi en va sorprende i molt una redona de trànsit per a vianants i en altura, la circle walk, que paga la pena recórrer-la no sols per ser tan extranya com és, també per les vistes que ofereix del port i l'Skyline de Yokohama.

La nostra següent parada serà els coneguts com a Magatzems de rajola roja, dos edificis d'arquitectura industrial de principis del segle XX que s'aixecaren com a magatzems d'inspecció duanera i que ara són un interessant centre comercial.

Es pot eixir a una galeria exterior que a la fi s'han col3locat les campanes d'un vaixell en una estructura de vitralls. Es coneix amb el nom de la campana feliç i que els turistes que venen les fan sonar per a demanar un desig. Si no es compleix no passa res, les vistes al port i a la ciutat ja paquen la pena.

Ara toca deixar aquesta illeta on tant hem vist per a passar a l'illa de Honshu, la més gran del país, un quart de mil·lió de metres quadrats i cent milions d'habitants. És en aquessta illa on estan les ciutats principals, Tòquio, Osaka i clar que si Yokohama. Passarem un pont mòbil que deixa pas a vaixells que volen entrar més cap a dins del port.

I acabarem la ruta en un curiós edifici amb una gran torre coberta d'una cúpula verda. Es tracta de l'històric edifici de duanes del port de Yokohama al que es pot accedir sense pagar ni un yen i que té coses molt curioses.

A l'interior del museu a la planta baixa de l'edifici hi ha una exposició de coses que s'han confiscat per control duaner, trobem de tot , bolsos d'imitació i fins o tot drogues amagades en els llocs més insospitats.