Lower Manhattan, el bressol de Nova York

Va ser un 2 de febrer de 1653 quan un xicotet assentament de nom Nova Amsterdam i poblada de gent vinguda dels Països Baixos que vivia al sud de l'illa de Manhattan, adquiria el títol de ciutat. Per tant hui començaren un recorregut per ciutats arreu del món, algunes d'elles són verdaderes metròpolis, altres ostenten el títol encara que són pobles amb molt d'encant.

Nova Amsterdam es va fundar en l'any 1625 a la desembocadura del riu Hudson per a tractar i condicionar les pells de castor que venien de l'interior del continent americà. Diu la història que la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals va comprar tota l'illa de Manhattan per una quantitat que hui serien uns vuit-cents a euros a una tribu d'indis que no eren els amos i que es trobaven a l'illa participant en una cacera.



A la fi el negoci no va resultar tan rendible i els holandesos van haver de vendre l'illa als anglesos que canviaren el nom de Nova Amsterdam a Nova York. D'aquell passat holandés queda ben poc a la ciutat dels gratacels sols alguna resta de vaixells, ceràmica  i diversos objectes exposats en el museu de la ciutat. Alguns topònims com Harlem o Brooklyn provenen de l'holandés i la zona coneguda com a Lower Manhattan, on s'ubicava Nova Amsterdam, és un entramat de carrers irregulars, cosa que no passa a la resta de l'illa.

L'edifici més històric del sud de l'illa de Manhattan és el Castell de Clinton, construït en 1825 com a fort d'artilleria. Encara que té vint-i-huit canons, aquestos mai han sigut utilitzats. Prompte el fort va ser convertit en teatres, més tard en centre d'immigració, posteriorment aquari fins al que és hui, estació marítima  on s'agafen els vaixells cap a l'estàtua de la llibertat.

Del castell creuarem el Battery Park fins a arribar al National Museum of American Indian amb quasi un milió d'objectes i fotografies relacionades amb els primers pobladors del continent americà. L'edifici conegut com a Alexander Hamilton U.S. Custom House és dels primers anys del segle XX i un dels millors exemples d'arquitectura beaux arts de la ciutat. Es va construir com a seu de recaptacions de les operacions del port de Nova York.

El primer parc de la ciutat, el Bowling Green, està al costat amb la seua peculiar forma triangular i sempre ple de turistes que venen a fer-se la foto amb el Charging Bull, la mascota no oficial de Wall Street, obra de l'escultor di Modica.

Més al nord, pel carrer Broadway s'arriba a l'església episcopal de la Trinitat, construïda al segle XIX en estil neogòtic amb un campanar en forma d'agulla que fou l'edifici més alt de la ciutat fins a l'any 1860. Davant té un bucòlic cementeri i l'interior és digne de visitar per la seua espaiosa nau i acolorides vidrieres.

Un dels edificis més coneguts arreu del món de la ciutat, està en direcció est, és el New York Stock Exchange. De 25 dòlars que costava tindre un lloc ací per a fer transaccions econòmiques en 1817, als anys noranta del segle passat costa quatre milions i des de 2006 és una empresa pública.

Molt prop està el Federal Hall on George Washington jurà el seu càrrec en 1789 en la ciutat que seria capital dels Estats Units fins a l'any 1790, després la capitalitat del país va passar a Filadèlfia fins al'any 1799 quan acabaren les obres de  Waashington D.C.

http://ferranlerma.blogspot.com/2015/04/philadelphia-la-segona-capital-dels.html
https://ferranlerma.blogspot.com/2017/06/el-nacional-mall-de-washington-el-foro.html

Per Wall Street caminarem en direcció est per a arribar a l'East River i gaudir d'una de les més boniques estampes de la ciutat, el pont de Brooklyn. Construït entre 1870 i 1883 era el pont penjat més gran del món fins al 1889.

Just on arranca aquest pont hi ha un bonic parc on està l'històric edifici del City Hall un edifici neoclàssic de 1812 construït per a ser l'ajuntament de la ciutat.

I davant un enorme i elegant gratacel de nom Woolworth Building, obra de l'arquitecte Cass Gilbert, el mateix que va aixecar l'Alexander Hamilton U.S. Custom House. L'edifici porta el nom del ric comerciant que a partir d'una botiga on es podia comprar tot per cinc cèntims i es podia tocar, una espècie de tot a cent, va fer un gran imperi.

Altres històrics gratacels que es troben al costat del parc són el Palau de Justícia, l'última obra de Cass Gillbert de 1933 i l'Edifici Municipal de 1914 i coronat per una escultura daurada.

I la ruta de hui acabarà en la part oest del Lower Manhattan, la zona que va haver de reinventar-se després dels atemptats de l'onze de setembre. Les torres bessones van desaparéixer i en el seu lloc està hui en dia la zona zero, amb un parc que honra les víctimes i el One Wold Trade Center inaugurat en 2014 i el sisé edifici més alt del món.