Bøur, el poble de les illes Fèroe amb les millors vistes a l'Atlàntic.

 Hui ens desplaçarem a  Bøur un poblet de setanta i pocs habitants situat en l'illa de Vágar molt prop de l'únic aeroport que hi ha a les illes Fèroe. El clima de segur que serà molt millor que a casa nostra per que no van a superar en cap moment els vinst graus mentre que ací ja estem pendents de l'arribada d'altra onada de calor.

Aquest poble és de parada obligatòria de camí d'anada o de tornada al poble de Gálasadur on es troba la cascada de Múlafossur que ja vàrem visita l'any passat. A primera vista Bøur no és diferent als pobles d'aquestes illes amb les típiques cases amb sostre a dues aigües cobertes amb gespa.

Un riu anomenat Stórá el travessa i el divideix en dues parts abans d desemboccar en l'oceà Atlàntic. Aquest riu d'aigües cristal·lines fa unes xicotetes cascades quasi a l'entrada del poble. El seu soroll és l'única cosa que trenca el silenci de Bøur, que sembla deshabitat.

L'edifici amb més interés històric és la seua església construïda en la segona meitat del segle XIX utilitzant la fusta com a material. Està pintada amb quitrà negre per a protegir-la de la humitat i per a que capte la poca llum solar que reben aquestes illes i així escalfar, encara que siga poc, el seu poc decorat interior.

https://mapcarta.com/es/17593104

La nostra següent parada serà ja en la platja, de sorra negra, com no podia ser d'altra manera ací en les Illes Fèroe, que són origen volcànic. Es calcula que varen emergir de la mar farà uns seixanta milions d'anys i per tant estan més erosionades i domesticades per la natura que l'illa d'Islàndia que és quaranta milions d'anys més jove.

I la platja és el millor mirador de l'Atlàntic i dos dels seus pobladors inertes. Tindhólmur és el més gran dels dos amb 0,65 quilòmetres quadrats i una altura màxima de dos-cent seixanta-dos metres destaca sobre l'oceà i està coronat amb cinc agulles. Segons la llegenda en la més alta un àguila va segrestar el fill menut d'una família que ací vivia, des de llavors la família va abandonar l'illot que roman encara deshabitat.

L'altre habitant inanimat prop de Tindhólmur és el faralló, o columna de pedra erosionada pel vent i la mar, anomenat Drangarnir. És un dels punts més fotografiats de la zona pel seu arc natural marí. Ací tampoc hi iuen persones, sols ovelles que de tant en tant porten els ramaders per a que pasturen.

El centre històric de Tórshavn, el lloc més animat de les Illes Fèroe

 Les Illes Fèroe encara que pertanyen a Dinamarca són un territori autònom de Dinamarca amb quasi totes les competències excepte defensa i relacions internacionals. No poden participar en els jocs olímpics amb bandera pròpia però si en mundials de futbòl, per tant hui visitarem la seua capital, Tórshavn, on està el parlament.

Abans de visitar el primitiu parlament de les Illes Feroe farem una passejada per un promontori vora mar on es troba la fortalesa d'Skansin. Es va construir en l'any 1580. Va ser destruit i renovat en diverses ocasions, Hui veiem sols quatre murs i peces d'artilleria que no tindran ni cent anys.

També està ubicat al mateix promontori que la fortalesa el Far internacional d'Skansin. Es va aixecar en l'any 1888 i marca el camí pel canal que separa les illes de Tórshavn de l'illa de Nólsoy. Paga la pena hi arribar i gaudir de les bones vistes del port de la capital de les Illes Fèroe.

El primitiu parlament viking, un dels més antics del món, el Tung que crearen els noruecs quan arribaren a les illes, es troba en un promontori peninsular anomenat Tungares, que significa el moll del parlament. Ja es té constància d'assembleees parlamentàries en l'any 825. Evidentment el que trobem hui no data daquella èpoc però si hi veurem cases amb segles d'història i l'edifici del parlament vell que encara s'utilitza per a fer reunions.

Eixint de la península cap a terra més ferma passejarem entre cases històriques de fusta pintada en color negre que varen se construïdes en el segle XIV i que encare es troben habitades. El seu estat de conservació és excel·lent.

I travesat el barri de Reyn arribaren a la discreta catedral de Tórshavn que es va aixecar en fusta en l'any 1788. és la segona església en peu més antiga de les Illes Fèroe per que una antiga catedral en pedra de fa més temps es troba en un poble anomenat Kirkjubourg.

Aquest temple cristià de conferssió luterana és la seu episcopal. Si entrem al seu interior descobrirem un espai que sembla un vaixell a l'inrevés. El sostre de la nau està pintat de blau amb estrelles daurades simulant el cel. Poques decoracions més hi podrem trobar.

Al costat de la catedral s'0bri una plaça on hi ha un frondós i verd jardí. Ací el clima ho permet i es difícil trobar u espai de terra no coberta de verd perque plou quasi sempre. Interessant és entrar a la històrica llibreria H. N. Jacobsens Bókahandil.

i no massa lluny està l'edifici del parlament que es traslladà ací des de la península de tungares en la segona meitat del segle XIX i consta de trenta-tres diputats. El nom oficial en llengua local, el feroés, és Føroya løgting.

I ja quasi eixint de la ciutat poden visitar l'església de Santa Maria, una construcció moderna amb interessants vidrieres que dona servei religió a l'escasa comunitat catòlica de les illes. El seu capellà parlava espanyol per que crec recordar que era d'Amèrica del Sud.

Gásaladur, el poble de les Illes Feroe de la fi del món

 Acabarem la nostra volta al món visitant llocs on els animals són protagonistes en un poblet de les Illes Feroe, Gálasadur. Fins que no es va obrir un túnel en l'any 2004, aquesta entitat poblacional de l'illa de Vágar,  estava molt aïllat. De l'Atlàntic ho està encara per que a pesar d'estar a la vora, es troba dalt d'una mesa de desenes de metres sobre el nivell de la mar.  Sempre ha sigut part del municipi de Bour fins el 2004 quan tots dos s'integraren a l'ajuntament de Sorvágur.

El poble està format per un grapat de cases d'arquitectura de les Illes Feroe amb sotre a dos aigües per deixar caure la neu i parets de fusta. Algun dels sostre tenen herba plantada per a aïllar-les milor de fred. Hi ha una xicoteta cafeteria, botiga de souvenirs, l'església i l'escola ja no donen servei.

https://www.iwanderlista.com/faroe-islands/gasadalur/

Al fons de la població es pot divisar una muntanya, la més alta de l'illa de Vágar anomenada Árnafjall, Té una altitud de set-cents vint-i-dos metres, el doble d'alta muntanya del mateix nom que es troba en l'illa veina de Mykines.

L'illa de Mykines de tan sols deu metres quadrats es pot divisar des del poblet de Gásadalut i és un paradís per als amants de les aus, la més fotografiada és sense cap mena de dubte el fraret de l'Atlàntic. A l'illa no hi ha cotxes i sols es pot accedir amb helicòpter o vaixells que atraquen en un xicotet moll.

Des d'un penya-segat pròxim a la població de Gásaladur nosaltres també podrem divisar el fraret atlàntic que fa niu entre les pedres d'aquesta costa. El seu aspecte mescla de gavina i de pingüí fa que siga la peça de cacera més apreciada de l'objectiu de la càmera d'un amant de les aus.

 

https://ebird.org/species/atlpuf?siteLanguage=es_CL

I per a acomiadar aquesta bucòlica visita a l'encantadors poble de Gásaladur i el seus entranyables habitants els frarets (fratercula arctica) farem atenció a una de les millos estampes de les Illes Feroe, la cascada de Múlafossur que des de la meseta on s'aixeca el poble es precipita sobre l'Atlàntic.

Des de l'hotel Føroyar fins al port de Tórshavn, un agradable passeig entre totes les tonalitats del verd.

 Hui viatgem a les illes Feroe, un arxipèlag autònom del Regne de Dinamarca que en l'any 1940 va ser ocupat per la marina britànica en plena efervescència de la segona guerra mundial, coneguda com operació Valentine. Dinamarca, país al que formava part el comtat de les Feroe ja havia caigut sota el poder de les tropes nazis, així que els britànics s'afanyaren en ocupar les illes abans que els nazis i establir una base militar.

L'ocupació va ser acceptada de bona gana per part dels habitants de les Feroe, de fet molts matrimonis s'establiren entre mariner britànic i dona Feroesa. Cal dir que en alguna ocasió els avions nazis bombardejaren questes illes, però mai intentaren ocupar-les. Nosaltres pernoctarem en l'hotel Føroyar, un hotel de quatre estreles construït en l'any 1983 imitant l'estil de les cases illenques amb sostre amb sorra i herba una combinació que actua com aïllant del fred.

L'hotel Føroyar és un hotel nacional, amb instal·lacions magnífiques i vistes impressionants a la badia i al seu port. Totes les grans personalitats que visiten aquest territori autònom que sols depén de Dinamarca a nivell de defensa i de relacions internacionals, s'allotgen en l'hotel i la seua visita es recorda amb una xicoteta placa.

Tórshavn, capital de les illes Fèroe, està a pc més de dos quilòmetres de l'hotel. La baixada es pot fer a través d'un més que bonica i agradable senda que transcorre per dins d'un bosc on el verd és el protagonista, puix ací l'aigua mai és escasa.

Abans d'arribar a la vora de la mar s'arriba a una interessant i moderna església d'estil molt nòrdic, el seu nom en feroés, llengua molt emparentada amb l'islandés i menys al danés, és Vesturkirkjan. La traducció del nom és esglésua de l'oest, es va erigir en l'any 2006 i és l'edifici més alt del país amb poc més de quaranta metres.

I entorn a l'església s'articula un agradable parc on trobarem un obra de l'escultor Hans Paul Olisen, d'origen feroés i afincat en Copnehaguen. L'escultura representa a Sigmundur Brestisson el cap viking feroés que va introduir el cristianisme en les illes a la fi del segle X.

Un xicotet rierol que porta aigua fins i tot en estiu travesa el jardí i desemboca en el mateix port de Tórshavn. Els cursos d'aigua i xicotetes cascades es compten per centenars en aquestes illes, per que la pluja i la boira mai falten i les temperatures màximes d'estiu rara vegada arriben als vint graus.

I per fi arribem al port de Tórshavn, ocupat pels britànics des de l'any 1940 fins a la fi de la guerra en maig de 1945. Tórshavn significa el port de Thor, el deu del raig de la mitologia escandinava. La seua activitat més important és la pesca i l'exportació de peix, sobretot abadejo i en estiu algun creuer atraca ací.

En el port trobarem una escultura de Gianfranco Nonni col·locada al port en 2010. Representa una dona netejant peix i vol rendre homenatge a la primera activitat industrial de les illes, el secat d'abadejo que després s'exportava a l'Europa Occidental.

I bordejant el port s'arriva a una zona un poc símbol de la ciutat de Tórshavn, un conjunt d'edificis acolorits d'estil nòrdic i darrere d'ells es veu la catedral de la ciutat. Un lloc ideal per fer-se una foto i seure a prendre un café.

Una bonica escultura de dos ocells volant, està dins la mar quasi tocant la vora. És obra de Hans Pauli Olsen i vol honrar la memòria de Nólsoyar Páll una glòria nacional que va potenciar el comerç de les illes amb el continent europeu a més de ser poeta.

Sandavágur, bonic poble capital de l'illa feroesa de Vágar

 Hui ens desplacem cap al mig de l'oceà Atlàntic per conéixer un dels pobles més importants de les illes Feroe, Sandavágur que encara que no supera els mil habitants té més de mil anys d'història i és la capital de l'illa de Vágar.

El lloc va ser molt important per que durant més de tres segles ací tenia la vivenda un líder polític del parlament feroés anomenat el langman, una espècie de lector de les lleis figura molt arrelada en els païssos nòrdics.

La xicoteta població està protegida dels vents polars per uns xicotets pujols recoberts totalment d'herba des d'on baixa una bucòlica cascada d'aigua. Una més dels centenars que es poden veure en aquestes illes.

El nom de Sandavágur significa badia de sorra i és exactament on es troba ubicat el poble, a la voreta d'una badia i diuen els d'ací que el clima d'aquest poble és més agradable i temperat que a la resta de les illes Feroe i per això el nombre de feroesos que hi venen a viure va augmentant. Encara que per a ser exactes jo diria que el clima de Sandavágur és menys extrem i gelat que a la resta de les illes. 

El monument més destacable de Sabdavágur és la seua església, que data de 1910, i destaca per les seues parets blanques i el seu sostre de fusta roig. Ocupa el solar d'esglésies anteriors per que cal recodar que els vikings fundaren el poble. Una làpida escrita que es conserva dins l'església ens ho recorda.

Adjacent a l'església es toba el xicotet cementeri cobert completament d'herba verda i sense grans mausoleus i imatges religioses. Les illes Feroe acceptaren de seguida la reforma protestant que per a res promou els excesos decoratius així que sols veurem unes discretes creus blanques i senzilles làpides.

Una moderna escultura recorda a un personatge de llegenda, el pastor de Sondun, que va trobar sobre una roca un vestit amb perles que brillaven al sol. El vestit era d'una geganta que el volia recuperar i va perseguir al pastor que es va amagar en l'església, un lloc sagrat on no podien entrar els gegants.

Tjørnuvík, poble tranquil de les illes Feroe on fer surf i senderisme.

 Hui viatgem al poble més al nord de les illes Feroe per a gaudir d'una espectacular platja situada en una badia entre mununtanyes verdes amb caigudes d'aigua. Tot un paradis amb un gran inconvenient, la temperatura que difílciment superarà els vint graus i la de la mar els dotze.

Les illes Feroe són una entitat autònoma depenent de Dinamarca únicament a nivell de defensa i de relacions internacional. Aquest arxipièlag situat entre Escòcia, Noruega i Islàndia té poc més de cinquanta mil habitants que parlen feroés, una llengua més emparentada amb l'islandés que al danés.

El poble que visitem hui est`en l'extrem nord de l'illa d'Streymoy, la més gran i poblada i sols té uns setant-un habitants que viuen en les típiques cases de fusta i sostre que permet creixer l'herba que aïlla tèrmicament molt bé.

Ens deixarem perdre pel xicotet laberint de cases per a descobrir l'activitat agrícola i pesquera que encara ocupa als seus habitants. Les ovelles són les protagonistes i el peix sec abasteix de proteïna durant els hiverns polars.

El principal edifici de la població és la seua església, blanca, senzilla i de fusta sense grans ornamentacions que es va construir en l'any 1937. Els habitants de les illes Feroe majoritàriament són cristians protestants practicants i el cristianisme encara influeix arcaicament en la societat d'aquest país fortament desenvolupat.

El poble s'ha convertit en un lloc ideal per a fer surf des de la seua agradable platja de sorra negra que està vigilada des de la mar per doscurioses roques, el gegant i la bruixa que tenen una llegenda que ja no recorde.

I aquell que trobe la mar massa gelada pot dedicar-se a recorrer les muntanyes que envolten el poble on el blanc de les caigudes d'aigua, el verd de l'herba i el gris del sol del terreny són els protagonistes de la passejada.