dimecres, 17 de setembre del 2025

El Nuuk de fora, la zona més animada de Groenlàndia

 El passat diumenge 14 de setembre, les esglésies cristianes catòlica i ortodoxa celebren la festivtat de l'exaltació de la santa Creu perque un 14 de setembre del 335 es consagrava l'església del Sant Sepulcre de Jerusalem, manada construir per l'emperador Constantí, fill de Santa Elena, la que diuen que uns ans abans havia trobat les restes de la creu on Jesucrist va ser martiritzat. També un 14 de setembre l'emperador bizantí Herali recuperava les relíquies d'aquesta creu, que anys abans havien sigut expoliades pels perses. Hui emprenem un viatge arreu del món per a veure creus i la primera parada serà la ciutat de Nuuk, capital de l'illa més gran del món Goenlàndia.



La passejada de hui deixa de banda el Nuuk més històric per a centrar-se en la zona més comercial de la ciutat. L'eixida serà en l'església parroquial de Crist Rei, que destaca per la seua gran creu de la façana. Es tracta de l'únic temple catòlic del país on la gran majoria d'habitants són protestant o ateus.

 


Molt prop està l'hotel Nordbo, el lloc on vaig estar allotjats. Les habitacions són grans i tenen una minicuina, cosa que s'agraeix molt en un lloc com Groelàndia de preus tan elevats. I l'única nit que no va estar núvol a Nuuk vaig poder gaudir d'un espectacle que la natura ofereix als païssos del nord, l'aurora boreal. Jo des de la finestra de l'habitació de l'hotel sols vaig percebre la màgia d'aquestes llums reflexada en una glacera.




I just davant de l'hotel podem trobar una curiosa construcció que sorprén, la presència d'un tori japonés amb el seu característic color taronja. Una manera molt original que ha tingut aquest gimnàs on es practiquen arts marcials de visivilitzar-se.


Al mateix carrer on està l'església catòlica, l'hotel Nordbo i el gimnàs es troba una de les atraccions turístiques de la ciutat, el "Nuuk Art Museum". En aquest boni edifici que va sr una església adventista s'exposen des del 2005 obres d'art d'artistes locals.



I just on s'acaba el carrer s'aixeca un bloc de vivendes ni bonic ni lleig que amb el mural de la dona amb l'ós polar s'ha convertit en una atracció més de Nuuk. És obra de l'artista islandés Stephan Óli Baldursson, que va haver de cmprar la pintura i pagar-se l'avió ell mateix i va cobrar amb productes locals.


Aquest mural es troba al bloc de vivendes 10 però al bloc de vivendes 5 hi ha un altre, obra d'un artista urbà australià molt conegur, Guido van Helten. Aquest mural està inspirat en ua fotografia de l'any 1906 d'un caçador de l'est de Groenlàndia.

https://streetartnews.net/2014/09/guido-van-helten-paints-pooojorteq-in.html

La nostra següent parada serà el Nuuk Katuaq-cultural Centre. Es tracta d'un modern edifici inaugurat en 1997 de façana amb corbes que preten evocar el moviment de les llums boreals. I que és seu de diverses associacions culturals de la ciutat.


L'edifici compta amb una cafeteria que s'ha especialitzat en servir una combinació de tapes que pretenen acostar als turistes un poc la cuina nacional amb un toc de modernitat. És per tant la manera més fàcil de fer un tast de la gastronomia de Groenlàndia per que restaurants de cuina local a Nuuk no en vaig saber trobar.



Al costat mateix el Nuuk Center, lwdifici més gran de l’illa de Groenlàndia amb un modest centre comercial amb unes quantes botigues, alguna d’elles de souvenirs, un supermercat on pots trobar productes locals i cafeteries.


 I  cap al sud, un carrer peatonal pefectament asfaltat i adequat, cosa rara en Nuuk on troben botigues elegNts i d’artesania, la milla de ori de l’illa. I ubicada sobre un xicotet pujol està l'església evangèlica de Hans Egede. Es va aixecar just quan feia dos-cents cinquanta anys que va arribar aquest misioner de Noruega que vingué a evangelitzar i refundà l'assentament que hui és Nuuk.


I als peus del pujol, cobert de gespa en estiu podem trobar un bucòlic cementeri anomenat en llengua local Aqqusinersuaq Kirkegard. Un lloc plagat de creus blanques de fusta sense inscripcions i pedres que si en tenen, lloc de soterrament des del segle XIX.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada