Hui viatgem a Kosovo per conéixer de primera mà com és la creu sèrbia, una creu rodejada de quatre lletres beta i que a banda d'identificar l'església ortodoxa de Sèrbia també apareix a la bandera i a l'escut del país.
En Kosovo es troben bona part dels monuments medievals serbis de Kosovo, hereus de l'arquitectura bizantina, que la UNESCO va declarar patrimoni de la humanitat. Bona part d'aquestos monuments han estat en risc de desaparéixer per culpa de la sagnant guerra entre serbis cristians i kosovars musulmans. Hui de fet visitarem Gračanica, un enclavament serbi dins de l'estat de Kosovo. La sensació quan s'arriba des de la capital kosovar, Pristina que està a cinc quilòmetres, més que de pau és de guerra continguda. I començaren la visita en el seu meravellós monestir, el monestir de Gračanica.
Aquest monestir es va fundar al segle XIV per manament del rei serbi Stefan Uros II Milutin, baix el regnat del qual Sèrbia es convertia en un dels estats més poderosos del sud d'Europa, conquerint territori bizantí en Albània i Macedònia.
El lloc va ser sempre un centre cultural i religiós, destí de pelegrins fins i tot en temps de dominació otomana i hui en dia és seu episcopal. El més destacable d'aquesta meravella d'art bizantí fusionat en certa manera amb el romànic occidental, és sense cap mena de dubte els frescos del seu interior. Quasi me'ls vaig perdre per què el dia que vaig arribar es celebrava una festa religiosa important, però la insistència del guia kosovar, que minuts abans tirava pestes dels serbis, va obrar el miracle.
Del monestir eixirem del poble serbi en territori kosovar per un agradable camí entre camps que en estiu estan entapissats de cereal a punt de ser segat. La intenció és arribar a les restes de la ciutat il·líria i posteriorment romana, d'Ulpiana.
Estem en zona de cereals i el gra del cereal necessita ser mòlt per a poder ser consumit pels humans en forma de pa. I en Ulpiana no podia faltar el molí per a moldre el gra que durant segles s'ha cultivat en aquesta zona.
Molta de la vida social dels romans es feia durant la higiene personal així que en qualsevol ciutat romana havia d'haver-hi termes i en les restes de la ciutat d'Ulpiana se n'han trobat com no podia ser d'altra manera.
L'Imperi Romà es va dividir en dues parts, a finals del segle IV i Ulpiana va caure en la part oriental, en temps de l'emperador Justinià es va construir una basílica cristiana i la ciutat s'anomenava Justiniana Secunda.
I no massa allunyat de la basílica cristiana un baptisteri que servia per a cristianar a tot aquell que encara no era cristià i tenia prohibida la seua entrada a tot temple cristià. Els seus ciments encara són visibles.
Moltes peces escultòriques han aparegut en les successives excavacions que s'han dut a terme en aquesta ciutat i s'exposen en museus, però encara és possible gaudir d'un monument tipus estela on pareix esculpit en pedra el bust d'una dona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada