El complex monàstic de Curchi, el més interessant de tota Moldàvia.

 Hui viatjarem a Moldàvia, l'antiga república soviètica enclavada entre Ucraïna i Romania, considerat el país que menys turistes rep de tot el continent europeu. I la veritat que és una pena perquè té moltes coses a mostrar com és el seu complex monàstic de Curchi el millor exemple d'arquitectura ortodoxa i a l'hora barroca d'aquest jove estat.

Ací coneixeren de primera mà, com és la creu ortodoxa, que corona cadascuna de les cúpules de la cateedral i l'església nova de Sant Nicolau. La creu ortodoxa té dos travesseres horitzontals més que la creu llatina, són més menudes que la que correspon a la posició dels braços de Crist. Una està per damunt d'aquesta i correspon al cartell INRI (abreviatura de Jesús de Natzaret rei dels jueus) i l'altra està per baix. Aquesta correspon al lloc on van clavar els peus de Crist, que segons la tradició ortodoxa, s'utilitzaren dos claus i no un. Mirant de front aquesta darrera travessera està inclinada, la part esquerra està més alta assenyalant el cel on anà Dimes, el lladre bo i la part dreta mira l'infern on anà a parar el lladre roín. De vegades aquesta travessera inferior es substiteix per una mitja lluna, com ocorre en aquest monestir.

 Abans d'entrar al monestir cal aturar-se i gaudir de la imatge que ens ofereix la seua església principal dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu situada darrere d'un bucòlic llac rodejat d'arbres. és el moment de fer una foto.

Moltes llegendes corren i expliquen l'origen d'aquest lloc sagrat, però la que més m'ha agradat a mi és la que conta que va ser fundat per dos germans lladres que en arribar a aquestos boscos mataren a una parella d'ancians que en realitat eren els seus pares. Tal va ser el seu penediment que feren el monestir i es convertiren en monjos.

I per acccedir al monestir cal travessar la porta de la muralla sobre la qual se situa el campanar, que en les esglésies ortodoxes està separat del que és realment el temple. Aquest complex monàstic es va construir al segle XVIII i prompte arribà a ser el més important de tota la regió.

Una vegada dins anirem directament a visitar la catedral de Santa Maria de la Nativitat, o església d'estiu i es va aixecar entre 1866 i 1872 i és d'estil barroc. Les males llengües dieun que va ser el mateix arquitecte italià Rastrelli qui feu el disseny inspirat en l'església de Sant Andreu de Kiev.

Al seu interior gaudirem d'un espai ample sense bancs i amb una col·lecció de frescos sobre un fons daurat i unes icones ortodoxes que ens deixaran en la boca oberta. L'iconoclast o altar major és realment una meravella.

Però si hi ha alguna cosa a destacar sobre totes les coses que es poden veure en aquesta catedral és sense cap mena de dubte el Crist Salvador que decora la cúpula major que s'aixeca fins al seixanta metres d'alçada des de terra.

 No massa lluny es troba l'església de Sant Nicolau, la més jove de les construccions del recinte monàstic. Les obres varen començar després del col·lapse de l'URSS i es va consagrar en l'octubre de 2005.

Com no podia ser d'altra manera a l'interior ens trobarem un espai amb murs i sostres decorats amb pintures murals que no deixen cap espai en blanc. Encara que el sostre i la cúpula no són tan alts com els de la catedral l'espai interior també és ample i carregat de misticisme.

Diverses construccions monàstiques es troben descampades pel recinte emmurallat del monestir, desprésque deixara de ser un psiquiàtric el lloc torna a estar habitat per monjos, hui en seran uns trenta i tenen la seua església per a les seues celebracions litúrgiques.

I la més curiosa de les construccions per a la vida dels monjos és el seu refectori, amb un porxe d'accés d'arcs orientalitzants. La llàstima és que es troba en unes  pèssimes condicions i reclama a crits una restauració.  

I no podem abandonar el monestir sense anar a la font i beure de l'aigua que segons els habitants d'aquesta zona asseguren que és miraculosa amb poders curatius. Veritat o no, no està de més pegar un glopet.