La visita a 'Edimburg s'hauria de planificar en dues parts, el centre històric, més medieval, que es troba sobre un massís d'origen volcànic i més al nord la part moderna amb construccions més victorianes i romàntiques. Hui recorrerem l'Edimburg més històrica al llarg de la seua artèria principal, la milla reial. Deixeren al darrere el castell, que visitarem en altra ocasió i caminarem cap a l'est per Castlehill.
De seguida ens topetarem amb l'agulla més alta de la ciutat, el campanar d'una antiga església del segle XIX hui coneguda com the Hub, seu del festival internacional d'Edimburg, té bar, restaurant i sala de concerts.
Més endavant cal aturar-se a visitar la catedral de Sant Gil, un temple del segle XIV que hui en dia no és catedral perque el presbiterianisme que impera a Escòcia no permet aquest títol a cap mena d'església.
Al seu interior gaudirem de quatre naus gòtiques, una d'elles amb la volta pintada de blau simulant el cel i de diversa decoració que resulta un poc estrany encontrar-la en un temple protestant com és aquest.
De 1911 data l'espectacular capella Thisle, coneguda popularment com a capella del card, per que s'utilitza la flor d'aquesta planta en la decoració, ja que era el símbol de la Molt Noble Ordre del Card. Aquesta orde de cavalleria es va fundar al segle XVII pel rei Jaume VII d'Escòcia i II d'Anglaterra.
I darrere de la catedral es va aixecar en 1630 el parlament d'Escòcia que després de la unió parlamentària de 1707 es va transformar en el Tribunal suprem i Tribunal Superior de Justícia d'Escòcia.
I just davant de la catedral està l'ajuntament de la ciutat, the City Chambers, dissenyades per John Adam en 1750 per a ser un centre del comerç de la ciutat, la idea no va funcionar i finalment l'ajuntament va anar comprant a poc a poc els edificis i els va convertir en la seua pròpia seu.
I ara cal recórrer High street i Canongate per gaudir de l'arquitectura uniforme i elegant de les seues edificacions i amb diversos museus ubicats en ells com per exemple el de la infantesa o el museu d'Edimburg.
La següent aturada que farem serà davant una església del segle XVII d'estil holandés. Es coneix amb el nom de Tron Kirk i hui en dia ja no funciona com a temple presbiterià, és més un xicotet mercat per a turistes.
I arribant a la fi de la milla reial podrem admirar uns curiosos edificis com són la Toolboth Tavern amb el seu curiós rellotge i l'església de Canongate on si vas de boda i eres home cal anar amb el kilt posat.
I la visita de la monumental Edimburg l'acabarem en un palau reial, el Palace of Holyroodhouse, construït en 1529 i reformat cent cinquanta anys més tard per ordre del rei Carles II.
Abans ací hi havia una antiga abadia manada construir pel rei David I al segle XII, després de veure la santa creu en la cornamenta d'un cérvol que intentava caçar. Les seues bucòliques ruïnes encara resulten imponents.
Al darrere del palau i de l'abadia, un majestuós jardí que es fusiona amb l'exuberant vegetació. florida en abril, que brolla del sol de les darreres estivacions de la taula volcánica coneguda com a seientd'Artur on s'assenta la històrica Edimburg.
I del Palau carregat de sales profusament decorades cal destacar el bonic pati central des d'on s'articula tot l'edifici.
I per a recuperar forces es pot anar a l'elephant house on van molts escriptors novells a inspirar-se per que es diu que ací J.K. Rowling va escriure les primeres línies de Harry Potter.
I mot prop, si es vol descansar a l'aire lliure en un parc-cementeri, l'escultura d'un gos, Greyfriars Bobby ens marcarà per on anar. Aquest gos va custodiar la tomba del seu amo durant catorze anys fins que va morir en 1872.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada