Des de Sant Ferran ens dirigirem cap a La Mola al llarg de la carretera principal que uneix les dues poblacions i a un parell de quilòmetres una indicació a la dreta ens assenyalarà el camí per a arribar al castellum romà de can Blai. Es tracta dels fonaments d'una construcció romana inacabada del segle III aC, situada en el punt més alt de la franja arenosa que uneix La Mola amb la resta de l'illa.
Reprendrem de nou la carretera que va a La Mola i a poca distància, a mà Esquerra trobarem l'eixida cap a Es Caló de Sant Agustí, un antic poblet de pescadors que rep aquest nom per la proximitat al desaparegut Monestir de Sant Agustí.
El que més crida l'atenció d'aquest bonic lloc, a banda de la gama de blaus de la seua costa, és el conjunt d'edificacions de fusta i canyís que guarden les barques de pescadors amb els seus escars que facilliten la pujada i baixada d'aquestes.
El passat d'aquest poblet lligat a l'orde dels agustins, encara es recorda hui amb el nom d'Es Caló de Sant Agustí i amb la plaça del Delme, que significa la dècima part del que es pescava o conreava a l'església.
Una bonica platja i bons restaurants trobarem en Es Caló, lloc ideal per a agafar les forces suficients per recórrer a peu l'ascendent camí de Sa Pujada, mal anomenat camí romà per l'empedrat que trobem en alguns trams.
El camí de Sa Pujada no és una calçada romana, data del segle XVIII i discorre sota un bonic bosc de pins i altres plantes mediterrànies a la vora d'una mar que ací en aquesta part de l'illa es mostra, si és possible, més clara i blava.
I la gran recompensa per a aquest esforç, si es pot dir esforç, quan arribarem a un lloc conegut com a Es Mirador on tot visitant s'atura de camí a La Mola a fer la típica foto on es veu l'estret istme que ens uneix a la resta de l'illa, besat per dues mars.
Continuarem caminant per la carretera fins aarribar al nucli poblacional del Pilar de Mola on es troba l'església del Pilar. És una construcció en cubs i parets encalades típicament pitïusa que data del segle XVIII.
De maig a octubre, cada vesprada des de dimecres fins diumenge el famós mercat artesanal, moltes vegades amenitzat amb música en directe. Molts dels artesans i músics són hereus de la cultura dels hippies que va arribar a les Pitïuses en els anys setanta i vuitanta.
Caldrà arribar al far de La Mola continuant cap a l'est però molt abans d'arribar-hi ens desviarem a la dreta seguint les indicacions del molí vell de La Mola. Aquest molí és de l'any 1778 i va funcionar fins a l'any 1956. Sempre s'ha dit que en aquest molí va viure una temporadeta Bob Dylan però no hi ha cap document escrit o gràfic que ho corrobore. És cert que molts jóvens americans en contra de la guerra del Vietnam es refugiaren en aquestes illes.
I per fi arribarem al far de La Mola, que va tindre farer fins des de 1861 fins l'any 1970, quan va ser electrificat. En la novel·la Hèctor Servadac, escrita per Verne, un cosmògraf feia senyals de llums. Un monòlit, aixecat per la comunitat francesa que residia a l'illa en 1978 rendeix homenatge a l'escriptor.
El far s'aixeca sota uns impressionants penya-segats on trobarem els residents més famosos de l'illa, les seues sarganrtanes úniques i diferents dels illots veïns. Hui en dia estan amenaçades per les serps vingudes en arbres ornamentals des de la península, que mai en la història havien trepitjat sol formenterer.
Els residents censats de La Mola reben el malnom de virots. Un virot és un ocell que sols cria en les Illes Balears, sobretot als penya-segats de Formentera i que es coneix també amb el nom de baldriga baleàrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada