Lausanne, la capital olímpica

Les terres francòfones s'estenen més enllà de les fronteres de França i abarcant part de països veïns com és el cas de Suïssa on el francés és la segona llengua més parlada després de l'alemany. Hui ens dedicarem a visitar Lausanne, seu del Comité Olímpic Internacional. Aquest organisme ha pres aquesta setmana una insòlita decisió, ajornar un any els jocs olímpics d'estiu, sols les guerres mundials havien impedit que no tingueren lloc quan estaven programats en 1916, 1940 i 1944.

Lausanne és una ciutat que des de la vora del llac Leman s'escampa sota tres tossals, així que cal pujar molts carrers costeruts. Des de l'estació el monument més pròxim és l'església de Sant Francesc, aixecada entre els segles XIII i XIV i desproveïda de tota la seua esplendor ornamental durant la Reforma protestant.

Des de la plaça on s'ubica l'església caminarem per elegants carrers comercials fins a arribar al centre neuràlgic de la ciutat, la plaça Vaud on es troba la font de la Justícia. L'escultura policromada d'una dona executada ja fa segles representa la justícia amb una espasa i una balança.

En aquesta plaça també hi podem trobar l'Ajuntament que en francés és conegut com l'Hôtel de Ville. L'edifici d'estil renaixentista es va aixecar al segle XV. En 1915 es va establir en aquest lloc que Lausanne fóra la seu del COI.

De la bonica plaça de Palud continuarem en ascens a buscar la catedral de Nôtre-Damme. El seu campanar d'estil gòtic francés i l'agulla de la seua torre que mesura setanta-cinc metres ens servirà de far per a arribar.

La catedral de Lausanne és un dels temples gòtics més bonics del país, construïda entre els segles XII i XIII sota temples anteriors i sota el que va ser un campament romà. Des de la seua torre i des de l'any 1405 el guardià nocturn anuncia verbalment les hores en les quatre direccions.

El pòrtic de Montfalcon és l'entrada de la catedral orientada a l'est i va ser totalment restaurat al segle XX incorporant còpies de les escultures que dataven de la primera meitat del egle XVI.

El seu rosetó data del segle XIII i les vidrieres estan decorades amb què representen els quatre elements terra, mar, aire i foc, els símbols del zodíac i les quatre estacions entre altres.

I acabarem la ruta de hui en el castell de Santa Maria, antic palau episcopal fins que els bisbes de Lausanne deixaren de ser els senyors de la ciutat al segle XVI. La ciutat va dependre de Berna fins al segle XVIII, durant aquesta època fou residència dels alguatzils de Berna. Hui en dia és la seu del govern del Cantó de Vaud, del qual lausanne és la capital.