Un més dels èxits editorials de Juli Verne narra la història de l'home correu del tsar, Miquel Strogoff, que ha de creuar tota Sibèria per a evitar la invasió dels tàrtars tramada per un militar exiliat. En aquesta novel·la es nomena la ciutat de Bukjara, per que el seu emir està del costat del traïdor de la Rússia Imperial.
Bukhara encara que no siga tan popular i famosa com la pròxima ciutat de Samarcanda, va ser capital de l'imperi samànida als segles X i XI a més de tenir una de les majors poblacions en època medieval junt amb Bagdad i Còrdova. El seu centre històric està declarat patrimoni de la humanitat i està plagat de mesquites i escoles alcoràniques que es diuen madrasses i eren com una mena d'internats.
El centre neuràlgic de la ciutat és la plaça Labi-i-Hauz, amb un estany central que dóna nom a la ciutat que agafà el nom de llac en llengua tadjik. En un extrem de la plaça es troba la madrassa de Nodir Divan Begi, un edifici del segle XVIII.
El més curiós és la peculiar ceràmica que decora la façana principal, dos ocells de la felicitat amb un mamífer a les potes que volen cap al sol, amb cara humana. Aquesta representació d'animals i éssers humans és molt poc comú en la cultura islàmica.
Conta la llegenda que aquesta madrassa i altres edificacions varen ser construïts amb la venda d'una de les dues arracades que un marit regalà a la seua muller per a les noces. La muller havia quedat molt despagada amb el regal i el marit va vendre una de les arracades i quan la muller va obrir el joier pensava que hi havia hagut un robatori i llavors el marit li explicà tot el que s'havia pogut fer amb sols una de les arracades.
Una altra madrassa, la Kukeldash s'aixeca en la part nord de la plaça i va ser manada construir per l'emir Abdullah II en 1569. En aquella època era la més gran de tota Àsia Centra, mesura 80x60 metres i podia acollir fins a 320 estudiants.
I en la part de llevant està ubicat el Nadir Divean Begi Khanak, un edifici de principis del segle XVII, lloc de reunió dels sufís va ser el centre religiós i espiritual de la ciutat.
Si deixem la plaça i caminem en direcció nord-est de seguida ens troben en la mesquita de Magoki Attor del segle IX , la més antiga d'Àsia Central, que abans havia estat temple zoroastrista al segle V i anteriorment un temple budista.
Just per darrere comença a veure's un dels conjunts arquitectònics més interessants de la ciutat, el minaret Kalon amb la seua mesquita i la madrassa Mir-i-Arab. El minaret de l'any 1127 mesura poc menys de cinquanta metres i diu la llegenda que Guengis Khan va quedar tan meravellat que va el va salvar de la destrucció de la ciutat.
La mesquita del mateix nom és posterior ja que es va construir en el segle XVI sobre el solar de la mesquita destruïda per Guengis Khan. L'enorme esplanada és un lloc idíl·lic on passejar en les primeres hores del matí.
I el conjunt monumental es completa amb la madrassa de Mir-i-Arab, que rep el nom de la dona del visir Divan Begi i que es va quedar sense arracada per ser una parladora i dir que la seua família política no li havia fet un regal a l'altura del seu estatus econòmic.
Després de la visita monumental cal apropar-se a altre monument que és el basar Taki-Telpak Furushon, està ple de botigues de souvenirs i artesania d'Uzbekistan i just al mig el mercat de les espècies.
I en direcció nord arribem a la madrassa d'Ulugbek, la més antiga d'Àsia Central, de l'any 1427 que va ser el model per a la construcció d'altres madrasses. Ací estudiaven 80 alumnes i destacava per l'ensenyança de l'astronomia.
I queden moltes coses més que visitaren en altra ocasió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada