Mdina, la capital de Malta abans de l'arribada dels cavallers

La setmana passada encetarem un tour dedicat a muralles pel mur d'Adrià i d'Anglaterra ens n'anem fins a Malta, que formà part de l'imperi britànic i no va ser fins a la dècada dels setanta del segle passat que els britànics l'abandonaren.




Però la petjada més forta pel que fa a l'arquitectura la deixaren els cavallers de l'orde de Sant Joan de Jerusalem amos i senyors de l'illa des de la cessió per part de l'emperador Carles I en l'any 1530 fina a l'ocupació napoleònica en 1798.

Mdina era la capital de l'illa des de la seua fundació per part dels fenicis en el 700 aC fins l'arribada dels cavallers que decidiren establir el seu centre de poder en la costa, en la ciutat de la Valetta. Així que hui en dia Mdina és poc més que un poble de 250 habitants, que els maltesos anomenen la ciutat del silenci, rodejat per unes imponents muralles que envolten un entramat de carrers i construccions de pedra per on fa goig passejar.

Així que entrarem a la ciutat per la porta de Mdina o porta de Vilhena, construïda en estil barroc al segle XVIII durant el mandat del mestre de l'ordre António Manoel de Vilhena. Aquesta porta ha estat un lloc de rodatge de la sèrie Game of Thrones.

El mestre Vilhena és hui en dia el mestre de l'orde de Sant Joan de Malta millor considerat pels illencs perque va impulsar moltes obres benèfiques com també altres arquitectòniques com són el teatre Manoel, el fort Manoel a la Valetta i el seu propi palau en Mdina hui en dia museu de ciències naturals.

Un altre palau interessant és el palazzo Falson, que respon a l'estil de palau medieval sicilià i que va pertànyer al capità Olof Fredericl Gollcher artista i col·leccionista d'objectes antics. Hui en dia es pot visitar perque s'ha convertit en un museu d'història.

El palazzo de Santa Sofia és del segle XIII, encara que el pis de dalt va ser construït posteriorment, ha passat  per diverses mans, va ser fins i tot una escola catòlica i hui és un edifici privat que de tant en tant obri les seues portes per a celebrar diversos actes.

Un altre museu digne de visitar és el de la catedral que posseeix una col·leció de peces d'art sacre i de relíquies que els cavallers anaren ajuntant durant els quasi tres segles que dominaren l'illa de Malta.

I com no visitarem la cocatedral de Sant Pau construïda al segle XI en estil normand i refeta pels cavallers a finals del  segle XVI després d'un fort terratrémol, en estil barroc.

Al seu interior podrem gaudir d'una exuberant decoració barroca, d'una lluminosa cúpula i de les impressionants làpides funeràries dels cavallers esculpides en marbre de colors. Això si per entrar-hi s'ha d'anar decorosament vestit, no valen samarretes de tirants i pantalons massa curts.

I per acabar la visita a la ciutat del silenci entrarem al convent carmelita construït al segle XV després de la cessió que va fer Margalida d'Aragó d'una capella i terrenys per a l'establiment d'un orde religiós a l'illa a canvi d'acceptar unes condicions. Finalment varen ser les carmelites les que les acceptaren i per tant s'establiren en Mdina.

Al seu interior trobarem el que es pot trobar en tot convent, una església d'estil barroc, una sala capitular, un claustre, i una cuina entre altres coses.

Molt prop, a unes passes caminant està la ciutat de Rabat, amb les seues catacombes que cal visitar.
http://ferranlerma.blogspot.com/2016/02/les-catacombes-de-santa-agata-i-sant.html

El mur d'Adrià, el monument romà més important de Britània

Sembla que un 13 de setembre de l'any 122 va començar la construcció d'un mur de 117 quilòmetres per ordre de l'emperador Adrià que havia visitat l'illa, coneguda hui com a Gran Bretanya, dos anys abans. I tot per protegir la província romana de Britània, el que hui quasi ve a ser Anglaterra, dels atacs dels pictos un poble que vivia en el que hui és Escòcia.

El mur mesurava 117 Km de llarg, entre dos i tres metres d'ample i entre 3 i 5 metres d'alçada. A la part nord hi ha havia un fosso i a la part sud un camí militar de ronda. Hui en dia queden encara molts trams que evidentment no són tan alts perque les pedres han sigut utilitzades per a altres construccions.

Aquest limites romani o limes, amb altre més al nord, el mur d'Antoní, i altre en la zona d'Alemanya varen ser declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO. En realitat consisteixen en un llarg mur on es van succeint una sèrie de torres i fortificacions habitades per legionaris romans que defensaven l'imperi de qualsevol atac o invasió. Però moltes d'aquestes fortificacions acabarien essent poblades per famílies dels soldats i comerciants convertint-se en ciutats.

Un dels millors exemples digne de visitar és Vindolanda, el millor jaciment arqueològic romà de Gran Bretanya en procés d'excavació on any rere any es van desenterrant noves peces arqueològiques, com per exemple aquesta col·lecció de pintes que es pot visitar al museu.

El que més crida l'atenció del museu és la col·lecció de calçat romà trobat en les excavacions que sorpren pel seu estat de conservació i per la gran quantitat del que s'ha trobat i s'exposa com si fóra un aparador de centre comercial. 

Però les peces més valuoses d'interés arqueològic són sense cap tipus de dubte les tauletes de Vindolada, unes xapes de fusta escrites amb missatges molt diversos, com assumptes militars o fins i tot una invitació d'aniversari. Part d'aquestes tauletes estan exposades al British Museum de Londres.

Al voltant del museu es troba el jaciment arqueològic que cal visitar i gaudir de les restes d'un antic graner o d'uns banys romans.

També s'han fet dues reconstruccions de les antigues torrasses on es situaven els soldats per a vigilar el mur de possibles invasions, una és de fusta com eren al principi i altra de pedra com es construïen posteriorment.

Hui en dia es pot recórrer a peu tot el mur d'Adrià des de Newcastle a l'est fins a Carlisle a l'oest on hi ha una oferta de Bed and Breakfast, hotels i granges per a poder pernoctar i menjar durant els 117 Km de camí i on es pot gaudir d'un espectacular paisatge verd de pastura i del mateix mur d'Adrià.