Pest, l'elegant part noucentista de Budapest.

El darrer viatge que vaig fer amb els meus pares va començar en Praga i va acabar en Saltzburg, una de les parades va ser la capital d'Hongria, que s'havia reinventat cent cinquanta anys abans a l'unir-se la part del palau reial, Buda amb l'antic poble agrícola Pest.
La part que visitarem hui, Pest va saber enganxar-se al corrent de modernització de ciutats que creuava Europa entre els segles XIX i XX convertint-se en un dels llocs de visita obligada del vell continent.

Arribarem a Budapest en tren a l'estació de Keleti Pályaudvar des de qualsevol ciutat del centre d'Europa, construïda entre 1881 i 1884 i amb unes impressionats sales decorades amb daurats i pintures murals.

Des d'ací agafarem el metro fins a arribar a l'estació de Fórvam Tér. Allí ens espera el mercat central de Budapest, una espectacular estructura de rajola, ferro i vidre on es pot comprar i degustar la cuina local. Va ser construït a finals del segle XIX i quasi destruït en un bombardeig de la segona guerra mundial.

Creuant el pont que es troba enfront i després de gaudir del pas de les aigües del Danubi, encara que ja no estiga'm en Pest poden trobar elegants edificis com els Banys Géllert que obriren les seues portes en l'any 1918 i on escara és possible relaxar-se amb les calentes i sulfuroses aigües que es troben baix el sol de Budapest.

Ja relaxats tornarem a Pest i caminarem bordejant el Danubi per a quedar-nos a babau amb les meravelloses vistes de Buda, el seu palau reial i el bastió de pescadors, caminarem fins a arribar al centre de la ciutat.

El primer monument destacable que trobarem és l'església parroquial del centre, l'edifici més antic de la ciutat, construït al segle XI sobre el lloc d'enterrament de Sant Géllert. Al segle XIV es reformà en estil gòtic i després de l'incendi de 1723 es va reconstruir en estil barroc. Curiosament al seu interior encara hi ha mihrab d'estil otomà que assenyala la direcció de La Meca.

Caminant cap a l'interior de Pest i deixant a les nostres esquenes el riu Danubi entrarem en el barri jueu, que al segle XIX estava als afores de Pest. La Gran Sinagoga és el seu monument més emblemàtic d'estil bizantí-morisc que es va construir a mitjan segle XIX. El preu de l'entrada que inclou visita guiada és abusiu.

Al patí interior una escultura recorda als sis-cents mil jues hongaresos que moriren durant la segona guerra mundial. Té forma de l'arbre desmai i va ser costejada en part per l'actor Tony Curtis.

Molts són els edificis del segle XIX i XX que fan d'aquesta part de la ciutat una de les zones més elegants i boniques d'Europa, un d'ells és la sala de concerts Vigadó, decorada amb figures de balladors i bustos de reis.

El carrer Váci és el més comercial i important de Budapest, discorre paral·lel al riu Danubi i en ell es poden trobar les millors botigues i cafeteries de la ciutat.

I acabarem la nostra visita en la basílica de Sant Esteve dedicada al primer rei magiar que es batejà i va convertir al cristianisme a tot el seu poble. Aquesta grandiosa església és de meitat del segle XIX i té planta de creu grega.

Aquisgrà, balneari romà i capital del Sacre Imperi

El primer viatge que vaig fer a l'estranger amb els meus pares va ser a regió de Renània-Westfàlia en Alemanya i vàrem visitar les ciutats de Colònia, Bonn i Aquisgrà.

Aquisgrà ja era famosa en temps dels romans per la qualitat de les seues aigües termals, de fet el seu nom ve del llatí Aquae Granni. D'aquell passat romà i termal encara hi queda algun vestigi, com són algunes restes de termes.

Però no sols els romans saberen gaudir de les qualitats de les seues aigües, als segles XVIII i XIX Aachen era una vertadera ciutat de balnearis, del que encara queden elegants edificis com l'Elisenbrunnen o font de Santa Isabel.

Fonts modernes envaeixen els racons de la ciutat, com també escultures entranyables que no passen desapercebudes per als vianants i turistes. La font del cercle dels diners simbolitza l'avarícia, la cobdícia, el mecenatge i la mendicitat i està alimentada per aigües termals.

L'església de Sant Foilà està a molt poca distància de la catedral ja dins dels carrers per a viaants. Ja existia al segle XI encara que l'aspecte actual respon més a la reconstrucció gòtica del segle XV i a la feta fa seixanta anys després que una bomba la destruïra el dimarts de pascua de 1944.

L'ajuntament de la ciutat ja el vàrem visitar fa anys i és on es donen els prestigiosos premis europeïstes Carlemany. Amb moltes reformes encara conserva certs elements del palau reial de Carlemany.

ajuntament d'Aachen-palau-reial

Però la joia arquitectònica i monumental de la ciutat és la catedral, que anà engrandint-se entorn de la capella palatina del palau de Carlemany. Aquesta capella d'estil carolingi, és del segle VIII i recorda molt l'estil bizantí.

En aquest lloc han sigut coronats multitud de reis alemanys i els mosaics cobreixen els sostres de les galeries que l'envolten són una vertadera meravella.

Cal destacar l'ambó, un púlpit recobert de coure, banyat amb or i decorat amb marfil i pedres precioses que regalà Enric II l'any 1014.

Carlemany fou canonitzat i descanonitzat tres-cents anys després (carlemany beat), les seues despulles es conserven en un espectacular reliquiari del segle XIII que s'exposa al presbiteri.

Les vidrieres són un autèntic espectacle de colors i van ser incorporades a la catedral a principis del segle XV.

Les vidrieres són un autèntic espectacle de colors i van ser incorporades a la catedral a principis del segle XV.

La visita del tresor inclou un passeig per un bonic claustre gòtic amb una impressionat font coronada per una alta agulla gòtica.

De les moltíssimes peces exposades la més coneguda és la del bust reliquiari de Carlemany fet en l'any 1350 en argent i recobert en or.

Saragossa, romana, mudèjar i capital de l'Ebre

Aquesta setmana ma mare hauria complit huitanta anys i per això dedicaré les entrades del mes de maig a recórrer eixos llocs que vaig visitar amb ella i mon pare que són els que m'ensenyaren a gaudir dels viatges mentre es viatja i després quan es recorda.

El primer viatge de tota la família que recorde va ser a la ciutat de Saragossa, fa ja tant de temps que no hi havia mòbils i com eren família nombrosa anàrem en dos cotxes. Les dues cotxades es van separar en tres ocasions, a l'entrada de València, a l'eixida de Terol i a l'entrada de Saragossa i el telèfon fix de ma tia va ser el centre de coordinació d'emergències.

En aquella època jo tenia uns deu anys i reconec que a pesar de tota la monumentalitat de la capital d'Aragó ara sols recorde el parc d'atraccions i el raig d'aigua de la banyera de l'hostal Santiago que eixia de baix d'un cendrer.

Començarem el recorregut monumental per un dels edifixis més antics de la ciutat i a l'hora més moder, el seu teatre romà. Va ser inaugurat en l'era d'August i té dos mil i poquets anys. Però va ser redescobert fa uns quaranta anys i no era encara visitable quan hi vaig estar allà pels vuitanta.

 D'aquest exemple d'arquitectura romana sens n'anem a gaudir d'un dels millors edificis d'estil mudejar de tota la ciutat, es tracta de l'església de Sant Gil Abat amb una torre de la qual ja es té constància al segle XIV.

Però si he de triar algun temple mudéjar trie l'església de la Magdalena de la que cal destacar el seu absis de rajola i sobretot la seua torre, la més bonica de la ciutat.

L'originària catedral de la ciutat, coneguda com la Seu del Salvador, queda eclipsada amb la magnificència i espectacularitat barroca de la basílica del Pilar. Però cal reconéixer el seu valor hitòric perque va ser temple romà en època d'August i una de les primeres mesquites d'Al-Andalus. La seua discreta façana neoclaàssica no convida a tal reconeiximent.

Però el que és una verdadera joia és la seua decoració mudèjar, sobretot el mur de la parroquieta on el color de la ceràmica distribuïda en boniques formes geomètriques sorprén a tots els que passen per davant.

Estem ja en la zona més monumental de la ciutat on està també l'ajuntament i la llotja un edifici que havia de ser bonic i al mateix temps funcional per a fer els intercanvis comercials. Hui en dia és un dels millors edificis del renaixement aragonés.

I per fi arribem a l'edifici més emblemàtic de la ciutat, la basilica del Pilar. Segons diu la tradició l'apòstol Santiago estava desanimat de veure que les seues paraules i accions no valien massa a l'hora de converitir al cristianisme als hispanoromans. En un moment de debilitat va voler abandonar la seua tasca evangelitzadora però de sobte la mare de Déu se li va aparéixer sobre una columna romana, que no sobre un pilar per a animar-lo.

L'espectacular temple barroc està ubicat al costat del riu Ebre i el seu interior de tres naus està presidit per la imatge de la verge sobre la columna de jaspi de la que es diu que va aparèixer la mare de Déu des de Jerusalem quan encara no havia mort. Molt prop encara es pot gaudir d'un xicotet llenç de la muralla romana.

Des d'ací es pot gaudir de la vista de l'església de Sant Joan de los Panetes amb la seua original torre mudèjar octogonal i cimbori.

I per finalitzar la ruta anirem fins al palau de l'Aljaferia, construït al segle XI per ordre del rei de la taifa saragossana Abu Jafar en una zona que estava extramurs en aquella època i per tant tenia la seua pròpia muralla.

En època cristiana va ser palau de la Inquisició i caserna fins fa unes dècades que va ser restaurat per a ser la seu del govern autonòmic. El pati mudèjar de Santa Isabel articula tot l'edifici.

Les restes del que era l'oratori o  xicoteta mesquita dels que habitaven el palau encara es conserven en prou bon estat.

Durant el període cristià es feren grans reformes de les quals cal destacar els espectaculars artesanats de fusta d'estil mudèjar que cobreixen els sostres d'algunes sales.