Hotel Termas Pallares d'Alhama d'Aragó, un llac per a tu sol.

Reconec que va ser un gran encert passar una nit en aquest hotel en desembre, el poble d'Alhama d'Aragó estava tranquil sense ser un poble dessert ja que la indústria turística funcionava amb normalitat.
Havia decidit allotjar-me una nit en aquest lloc atret per la seua publicitat que prometia un bany en l'únic llac termal natural d'Espanya. L'estada a l'hotel et permtia banyar-te al llac i a més una hora en un circuit termal a l'interior de l'hotel.
El poble d'Alhama d'Aragó sempre ha viscut entorn als seus naiximents d'aigua termal, de fet el lloc era conegut en època romana com Aquae Bilbilitanorum, Bilbilis era la Calataiud romana. Alhama ve de l' àrab Al-hamman que siginifica els bany.
Resulta difícil trobar l'hotel si vas amb cotxe ja que està ubicat junt a l'antiga nacional i des del poble és direcció prohibida així que els gps i els habitants d'aquest lloc t'indiquen que has d'eixir del poble i agafar l'autovia per a agafar la primera eixida.
El balneari és un conjunt de jardins i edificis del segle XIX rehabilitats. en realitat són més d'un hotel, hi ha un de tres i altre de quatre estreles.

L'edifici de l'hotel de quatre estreles és realment elegant i bonic i de seguida et teletransporta a l'època d'esplendor dels balnearis. És el més pròxim al llac, encara que el de tres estreles no estarà a més de cinc minuts.

El llac termal és una meravella i més si vas a l'hora del crepuscle quan la combinació de les darreres llums del dia i l'aigua es fussionen més harmoniosament. Al centre del llac hi ha una illa amb un edifici romàntic que són els vestidors. Un vigilant et preguntarà si estàs allotjat a l'hotel.

L'entrada a l'aigua em donà una mica d'impressió, crec que eren uns vint-i-pico graus però aconsellat pel vigilant de seguida vaig anar a buscador el brollador i la temperatura era agradable. La gent té costum de fer voltes senceres al llac per la zona exterior i això és el que vaig fer esbalait pel fet de poder estar banyant-me a l'aire lliure en desembre.

L'únic inconvenient que vaig trobar va ser notar una espècie de pedres negres que xocaven contra les meues plantes del peu, al principi pensava que la força en que brollava l'aigua les llançava, però després vaig descobrir que eren uns peixos kamikaces, cosa que em va confirmar el vigilant. Vaig secar-me i canviar-me per a tornar a l'hotel. Si no havera fet tant de fred hauria anat i tornat amb barnús.

Enfront de l'hotel de tres estreles a l'altra part de la carretera està el circuit termal, la recepció i el menjador. Jo vaig anar a la meua cita amb el circuit termal en el barnús ja que hi ha un passador covert que comunica els dos edificis. En aquest edifici encara es nota el glamour i l'atmosfera d'èpoques passades.

Al recinte hoteler un dels edificis més glamorosos ha estat habilitat com a bar-musical amb uns aires de modernitat que res tenen a veure amb l'aire històric dels balnearis. També pots anar a relaxar-te al poble.

El poble està a pocs minuts caminant i té el seu encant. Està travessat per un riu i té certs edificis històris com és l'església de la Nativitat de la Mare de Déu, barroc-mudéjar.

Al seu interior podràs gaudir d'uns espectaculars retaules d'estil xurrigueresc i les dones que s'encarreguen del manteniment del temple t'encenen els llums per que fasses millor les fotos.

Palaus, cases senyorials, botigues de productes gourmet d'aragó i bodegues de vi de la denominació d'origen Calataiud completen l'oferta turística. I ademés un castell del segle XIV

Desing Hotel Mr President, el millor lloc on quedar-se en Belgrad

L'experiència d'allotjar-me en el Design Hotel Mr President és la millor experiència hotelera que mai he viscut. Feia tres dies que havia abandonat ma casa i encara no havia passat la nit en cap llit normal.
http://www.hotelmrpresident.com/

El primer dia havia anat des de Bratislava fins a Saltzburg passant per Vienna i fent una escala de unes hores per visitar la ciutat de Sankt Pölten, la capital de la Baixa Aústria. En Saltzburg comenzava el meu viatge en tren que havia d'arribar fins a Sofia, la capital de Bulgària. Però aquest primer tren arribava ja un parell d'hores tard.
El tren afortunadament, model austriac era nou, net i còmode i vaig dormir plàcidament fins a que les primerenques llum del dia em despertaren quan passava per la ciutat de Ljubljana. Abans de fer la primer parada uns policies em demanaren el passaport a l'eixir d'Eslovènia i a l'entrar en Croàcia. Al poc de temps el tren arribà a Zagreb i allí vaig passar més de 12 hores patejant la ciutat i intentant recuperar hores de són en el jardí d'un monumental cementeri.
A les 10 de la nit vaig agafar altre tren, aquesta vegada no era austriac i per l'aspecte parexia un tren militar de la segona guerra mondial. En quan a neteja deixava molt que dessitjar. Em va costar adomir-me. A les poques hores, puix serien les tres del matí, uns policies croats em demanaren el passaport. En ells anar-se'n vaig intentar agafar la son de nou però de res va valdre per que una hora més tard uns policies serbis em demanaven el passaport i em preguntaven mil detalls sobre el meu viatge. Vaig pegar mil cabotades fins arribar a Belgrad.

La mateixa porta de l'estació es va convertir en el menjador on en vaig menjar el meu desdejuni que duia a una bossa. En acabar vaig anar a buscar l'hotel per veure si em permetien deixar la maleta perque encara era molt matí i als hotels no pots entrar a l'habitació fins les dotze en el millor dels cassos.

Arribar a Desing Hotel Mr President va ser començar un període de bones vibracions que em durà tot el temps que vaig passar a Sèrbia. En recepció una xica molt agradable em va dir que ja podia fer ús de l'habitació, que estava convidat a desdejunar i com a tot client em va regalar un atlas de butxaca i un puzzle tridimensional de fusta.
L'hotel està dissenyat pels millors creadors serbis i disposa d'unes seixanta habitacions, cadascuna dedicada a un president de fama mondial, que com a inconvenient ha de dormir amb tú perque el seu retrat està sota el capçal del llit. A mi em va tocar dormir amb aquest senyor que no sé qui és i que agrairia que si algú ho sap que m'ho diguera.

Després d'una reconfortant dutxa, em trobava més que bé per a començar a descobrir la ciutat, però aquesta història ja vos l'he contada.  

http://ferranlerma.blogspot.com.es/2013/08/belgrad-la-vibrant-capital-serbia.html

Després de dinar una espècie de torrada de carn Sèrbia,elegida a l'atzar perque el cambrer sabia menys d'anglés que jo de serbi escrit en cirílic, vaig tornar a l'hotel per fer una deliciosa migdiada. L'habitacions eren tan acollidores!!

(Ja sé que aquesta no és la meua, és la de Lenin, però com que no tinc una foto dela meua habitació tota sencera)

A l'endemà tenia preparada una excursió a Novi Sad, la segon ciutat de Sèrbia ja que havia comprat un billet d'autobús per a les 9 del matí aixi que quan estava degustant un complet i deliciós desdejuni a l'espectacular cafeteria de l'hotel, vaig veure que eren les huit i mija i el meu rellotge marcava les set i mija. Acabava de  descobrir que en Sèrbia van dues hores per davant del meridià de Greenwich i no una com passa al nostre país. Havia estat un dia sencer pensant que tot passava una hora més tard del que havia passat!

Cràcies al personal de l'hotel, als seus dissenyadors i a la gent de Belgrad per ajudar-me a gaudir d'aquesta ciutat tan especial.

L'Hotel Amulet de Bukharà, un lloc realment especial

La ciutat de Bukharà és una de les ciutats més grans, més de mil·lió i mig d'habitants, i més turístiques d'Uzbekistan, ja que el seu centre històric és patrimoni de la humanitat per ser el millor exemple d'art medieval de tota Àsia Central.
La ciutat té més de 2500 anys i va ser al segle X quan va viure la seua època més gloriosa essent la capital de l'imperi sasànida i amb una població de més de 300.000 habitants era de les ciutats més poblades del món.
Molt prop de la plaça Lyabi-Hauz, el centre neuràlgic de la Bukharà turística es troba l'Hotel Amulet que s'ubica en una escola corànica del segle XIX que manà construir un ric mercader.
Aquest hotel disposa de molt poques habitacions ja que la madrassa on s'ubica no és de les més de 17 madrasses històriques i monumentals que podem trobar a la ciutat. Per això és un lloc ideal per a gaudir de la pau després de la visita del trepidant centre històric.

Tota madrassa d'estil persa s'articula entorn a un pati central on donen totes les portes de les habitacions dels estudiants. Hui en dia aquesta zona serveix de hall i menjador de l'hotel.

Les escoles coràniques solen tindre dos cúpules, una a cada costat de l'entrada, una d'elles cobreix la mesquita i l'altra l'aula d'estudi. En aquest hotel jo sols vaig poder veure'n una i no estava en massa bon estat.

L'hotel està regentat per gent molt jove, un xic que fa de recepcionista, maleter i serveix el desdejuni i varies xiques que preparen el desdejuni. Tots entenen i parlen anglés, cosa molt d'agrair en aquest país.
El desdejuni en estiu consisteix en excel·lent fruita freca de temporada, confitura cassolana, iogur, suc i gran varietat de pans i torrades a l'estil local, tot servit en la típica vaixella uzbeka.

El problema és que es seveix en un moble típic d'Uzbekistan que és com si fora un llit on posen una taula central i la gent seu al voltant d'aquesta taula. Els occidentals podem arribar a cansar-nos de tindre el cul i les cames a la mateixa altura així que els xics de l'hotel t'ofereixen anar a una sala amb taula i cadires sinomés detecten la teua incomoditat.

Durant l'única vesprada que vaig passar a Bukharà se n'anà la llum així que quan ja estava enfosquint la ciutat anava paralitzant-se i jo vaig atornar a l'hotel. Vaig matar el temps tombat en aquest meravellós moble que durant el desdejuni em semblava endimoniat. Ací vaig gaudir de la frescor de la nit del dessert, l'eixida de la lluna i les estreles i la quetud d'una ciutat sense llum. Deprés ja me vaig tralladar al llit, amb la incertesa de saber quan tornaria la llum i quan faria la maleta ja que no hi havia llum a l'habitació. Per cert que les habitacions són menudes com cal esperar ja que eren la cel·la d'un estudiant però estan perfectament decorades amb artesania del país.

phttp://amulet-hotel.com/sp/index.php
Molt prop de l'hotel es troba un dels monuments més singulars de la ciutat, el Char-Minar que en sànscrit vol dir quatre minarets. Aquest edifici del segle XIX era també una madrassa i les quatre torres no són minarets, simplement són decoració. Hui en dia és una botiga de souvenirs.