La ciutat té més de 2500 anys i va ser al segle X quan va viure la seua època més gloriosa essent la capital de l'imperi sasànida i amb una població de més de 300.000 habitants era de les ciutats més poblades del món.
Molt prop de la plaça Lyabi-Hauz, el centre neuràlgic de la Bukharà turística es troba l'Hotel Amulet que s'ubica en una escola corànica del segle XIX que manà construir un ric mercader.
Aquest hotel disposa de molt poques habitacions ja que la madrassa on s'ubica no és de les més de 17 madrasses històriques i monumentals que podem trobar a la ciutat. Per això és un lloc ideal per a gaudir de la pau després de la visita del trepidant centre històric.
Tota madrassa d'estil persa s'articula entorn a un pati central on donen totes les portes de les habitacions dels estudiants. Hui en dia aquesta zona serveix de hall i menjador de l'hotel.
Les escoles coràniques solen tindre dos cúpules, una a cada costat de l'entrada, una d'elles cobreix la mesquita i l'altra l'aula d'estudi. En aquest hotel jo sols vaig poder veure'n una i no estava en massa bon estat.
L'hotel està regentat per gent molt jove, un xic que fa de recepcionista, maleter i serveix el desdejuni i varies xiques que preparen el desdejuni. Tots entenen i parlen anglés, cosa molt d'agrair en aquest país.
El desdejuni en estiu consisteix en excel·lent fruita freca de temporada, confitura cassolana, iogur, suc i gran varietat de pans i torrades a l'estil local, tot servit en la típica vaixella uzbeka.
El problema és que es seveix en un moble típic d'Uzbekistan que és com si fora un llit on posen una taula central i la gent seu al voltant d'aquesta taula. Els occidentals podem arribar a cansar-nos de tindre el cul i les cames a la mateixa altura així que els xics de l'hotel t'ofereixen anar a una sala amb taula i cadires sinomés detecten la teua incomoditat.
Durant l'única vesprada que vaig passar a Bukharà se n'anà la llum així que quan ja estava enfosquint la ciutat anava paralitzant-se i jo vaig atornar a l'hotel. Vaig matar el temps tombat en aquest meravellós moble que durant el desdejuni em semblava endimoniat. Ací vaig gaudir de la frescor de la nit del dessert, l'eixida de la lluna i les estreles i la quetud d'una ciutat sense llum. Deprés ja me vaig tralladar al llit, amb la incertesa de saber quan tornaria la llum i quan faria la maleta ja que no hi havia llum a l'habitació. Per cert que les habitacions són menudes com cal esperar ja que eren la cel·la d'un estudiant però estan perfectament decorades amb artesania del país.
Molt prop de l'hotel es troba un dels monuments més singulars de la ciutat, el Char-Minar que en sànscrit vol dir quatre minarets. Aquest edifici del segle XIX era també una madrassa i les quatre torres no són minarets, simplement són decoració. Hui en dia és una botiga de souvenirs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada