Novi Sad, la bella capital de la Voivodina sèrbia

 Voivodina és l'única regió autònoma de Sèrbia, si considerem a Kosovo un estat sobirà i independent. Aquest estatus d'autonomia va ser suprimit per l'expresident Iugoslau Milosevic i no es va recuperar fins a la seua caiguda en l'any 2000. 

Aquest territori de majoria sèrbia ortodoxa té una important població hongaresa, romanesa i rutena amb un passat fortament lligat al dissolt Imperi Austrohongarés, de fet l'aspecte de la seua capital, Novi Sad respon més al d'una ciutat centreeuropea que a una ciutat dels Balcans. Hui visitarem una de les ciutats més boniques de Sèrbia començant el nostre trajecte per la seua ben conservada sinagoga.

El seu solar ja havia està ocupat per antigues sinagogues des del segle XVIII, l'edifici actual és de la primera dècada del segle XX quan la població jueva era de quatre mil. Després de l'ocupació nazi sols uns mil sobreviviren a l'holocaust i molts d'ells emigraren després a Israel. Hui encara hi ha una població de quatre-cents i la sinagoga és més un centre cultural i de concerts i no s'utilitza per a cerimònies religioses. Cal destacar els vitralls que decoren el rosetó i la part superior de les portes d'accés.

A pocs metres, en una bonica plaça es troba la catedral catòlica del Dolç Nom de Maria, un temple d'estil neogòtic de la segona meitat del segle XIX. El que més destaca des de fora és l'alçada de més de setanta metres de l'agulla del seu campanar.

Aquesta església catòlica ocupa el solar d'altra construïda a principis del segle XVIII. Al seu interior trobarem un temple de tres naus, el més gran de la ciutat. els murs laterals i l'absis estan decorats amb uns bonics vitralls, poc habituals en les esglésies ortodoxes de la ciutat, que donen molta llum. 

Enfrontat amb la catedral està l'ajuntament de la ciutat, un edifici neorrenaixentista monumental de 1895. La seua façana està decorada amb escultures mitològiques i coronada amb una imponent torre amb una campana que avisava la població dels incendis. Matilda, que era el nom de la campana, va ser fosa en temps de guerra.

La catedral ortodoxa dedicada a Sant Jordi es troba en altra plaça darrere de la catedral catòlica. L'edificació barroca del segle XVIII va ser incendiada en les revolucions nacionalistes de 1848 contra els Habsburg, el temple actual és de la segona meitat del segle XIX i no es va acabar fins a l'any 1905.

Al costat d'aquest edifici està l'anomenat palau episcopal ortodox on té la seua residència el bisbe de la diòcesi ortodoxa de Backa des del segle XVIII. Un bombardeig realitzat des del veí castell de Petrovaradin, que ja visitaren fa anys, el va destruir. Hui en dia s'aixeca aquest bonic edifici de 1901 d'estil bizantí serbi.

I en una cantonada propera en un carrer de nom  impronunciable es troba un bonic edifici dels darrers anys del segle XIX. Es va fer en estil neobarroc per a ser la seu bancària de les grans fortunes de la ciutat. La construcció rep el nom del carrer i el número on s'ubica, Grčkoškolska 2.

El que més capta l'atenció de tots els que passegen per ací és l'enorme cúpula coronada per l'escultura de bronze del deu grec del comerç Hermes, obra de l'escultor Jordi Jovanovic, nascut a Novi Sad en l'any 1861. Va ser membre de l'Acadèmia Sèrbia de les Arts.

Però Novi Sad és molt més, està plena d'esglésies cristianes de totes les confessions, de jardins, de riu Danubi i d'agradables carrers per a vianants per on passejar, que s'omplin de gent quan fa bon solet sobretot diumenge després de les misses.

 

La fortalesa de Petrovaradin, abraçada pel Danubi

Quan encara no fa ni una setmana que va entrar el nou horari d'hivern, tinc el plaer de presentar-vos una nova trilogia dedicada al temps i els seus instruments de mesura, els rellotges.
Hui viatgem a terres de Sèrbia per conèixer una de les més grans fortaleses d'Europa que molts l'anomenen el Gibraltar dels Balcans, no sé massa bé el perquè. Doncs aquest castell està coronat per una torre amb rellotges de dos metres de diàmetre.
Però el més curiós d'aquest rellotge és el fet de tindre les varetes canviades, és a dir, la de les hores és la llarga i la dels minuts la curta. El motiu era per a què els barquers del Danubi pogueren veure l'hora des de lluny, cosa que tampoc entenc.

La història del castell es remunta a un assentament celta que ocuparen després els romans i anomenarem Cusum. Els bizantins li posaren el nom de Petrikon, presumiblement en honor a Sant Pere. I al segle V va ser devastada pels huns.

Però el seu aspecte actual, més modern i militarment més avançat, és del segle XVIII quan aquest lloc va ser definitivament ocupat als turcs pels austríacs, gràcies a l'acció militar d'Eugeni de Savoia. Llavors, seguint els plànols de l'arquitecte francès el marquès Sebastià de Le Prestre de Vauban, es va construir el més important bastió defensiu dels Habsburg als Balcans.

 Per arribar al castell cal creuar el pont de Varadin, bombardejat per l'OTAN en la guerra de Kosovo en 1999.

 Des d'aquest pont es poden fer unes espectaculars fotografies del recinte fortificat de Petrovaradin, que va ser durant algun temps el més gran del vell continent.

Ja en Petrovaradin cal gaudir d'algun dels seus edificis més emblemàtics, com és l'església barroca de Sant Jordi que formava part d'un monestir dels jesuïtes de principis del segle XVIII.

Més moderna és la construcció de l'església ecumènica de cristiana. L'edifici és de meitat del segle XIX però abans hi havia una altra església més senzilla que s'ubicava sobre el que va ser el minaret d'una mesquita otomana que a la seua vegada va substituir a una capella cristiana medieval. Per tant aquest lloc està carregat de simbolisme, on el cristianisme ha triomfat sobre l'islam. Mira detingudament l'agulla que corona la cúpula, la creu està sobre la mitja lluna. Cal dir que el dia cinc d'agost a l'interior del temple es realitzen actes litúrgics catòlics, ortodoxos i protestants per commemorar la victòria d'Eugeni de Savoia contra els otomans.

Accedir a la part alta del castell és fàcil perquè hi ha diverses portes. Jo ho vaig fer per la porta de Varadin.

Però la porta de Belgrad és més bonica i amb més història per què va ser presó. Ací estigueren tancats escriptors com Ljuben Karavelov, però el més famós allotjat potser siga Josep Broz Tito, que va dirigir amb mà d'acer la comunista Iugoslàvia durant molts anys, oposant-se tant a la URSS com a occident.

Dalt del castell es pot realitzar una visita guiada per algun tram dels 16 Km de galeries subterrànies, conèixer el museu de la ciutat de Novi Sad , visitar els quasi noranta tallers d'artistes i artesans o simplement deixar-se perdre's pels seus sis bastions.

Però el millor de tot és gaudir de les vistes al Danubi, un riu que enganxa i que no pots parar de mirar.

Desing Hotel Mr President, el millor lloc on quedar-se en Belgrad

L'experiència d'allotjar-me en el Design Hotel Mr President és la millor experiència hotelera que mai he viscut. Feia tres dies que havia abandonat ma casa i encara no havia passat la nit en cap llit normal.
http://www.hotelmrpresident.com/

El primer dia havia anat des de Bratislava fins a Saltzburg passant per Vienna i fent una escala de unes hores per visitar la ciutat de Sankt Pölten, la capital de la Baixa Aústria. En Saltzburg comenzava el meu viatge en tren que havia d'arribar fins a Sofia, la capital de Bulgària. Però aquest primer tren arribava ja un parell d'hores tard.
El tren afortunadament, model austriac era nou, net i còmode i vaig dormir plàcidament fins a que les primerenques llum del dia em despertaren quan passava per la ciutat de Ljubljana. Abans de fer la primer parada uns policies em demanaren el passaport a l'eixir d'Eslovènia i a l'entrar en Croàcia. Al poc de temps el tren arribà a Zagreb i allí vaig passar més de 12 hores patejant la ciutat i intentant recuperar hores de són en el jardí d'un monumental cementeri.
A les 10 de la nit vaig agafar altre tren, aquesta vegada no era austriac i per l'aspecte parexia un tren militar de la segona guerra mondial. En quan a neteja deixava molt que dessitjar. Em va costar adomir-me. A les poques hores, puix serien les tres del matí, uns policies croats em demanaren el passaport. En ells anar-se'n vaig intentar agafar la son de nou però de res va valdre per que una hora més tard uns policies serbis em demanaven el passaport i em preguntaven mil detalls sobre el meu viatge. Vaig pegar mil cabotades fins arribar a Belgrad.

La mateixa porta de l'estació es va convertir en el menjador on en vaig menjar el meu desdejuni que duia a una bossa. En acabar vaig anar a buscar l'hotel per veure si em permetien deixar la maleta perque encara era molt matí i als hotels no pots entrar a l'habitació fins les dotze en el millor dels cassos.

Arribar a Desing Hotel Mr President va ser començar un període de bones vibracions que em durà tot el temps que vaig passar a Sèrbia. En recepció una xica molt agradable em va dir que ja podia fer ús de l'habitació, que estava convidat a desdejunar i com a tot client em va regalar un atlas de butxaca i un puzzle tridimensional de fusta.
L'hotel està dissenyat pels millors creadors serbis i disposa d'unes seixanta habitacions, cadascuna dedicada a un president de fama mondial, que com a inconvenient ha de dormir amb tú perque el seu retrat està sota el capçal del llit. A mi em va tocar dormir amb aquest senyor que no sé qui és i que agrairia que si algú ho sap que m'ho diguera.

Després d'una reconfortant dutxa, em trobava més que bé per a començar a descobrir la ciutat, però aquesta història ja vos l'he contada.  

http://ferranlerma.blogspot.com.es/2013/08/belgrad-la-vibrant-capital-serbia.html

Després de dinar una espècie de torrada de carn Sèrbia,elegida a l'atzar perque el cambrer sabia menys d'anglés que jo de serbi escrit en cirílic, vaig tornar a l'hotel per fer una deliciosa migdiada. L'habitacions eren tan acollidores!!

(Ja sé que aquesta no és la meua, és la de Lenin, però com que no tinc una foto dela meua habitació tota sencera)

A l'endemà tenia preparada una excursió a Novi Sad, la segon ciutat de Sèrbia ja que havia comprat un billet d'autobús per a les 9 del matí aixi que quan estava degustant un complet i deliciós desdejuni a l'espectacular cafeteria de l'hotel, vaig veure que eren les huit i mija i el meu rellotge marcava les set i mija. Acabava de  descobrir que en Sèrbia van dues hores per davant del meridià de Greenwich i no una com passa al nostre país. Havia estat un dia sencer pensant que tot passava una hora més tard del que havia passat!

Cràcies al personal de l'hotel, als seus dissenyadors i a la gent de Belgrad per ajudar-me a gaudir d'aquesta ciutat tan especial.

Belgrad la vibrant capital sèrbia supervivent de totes les guerres

Belgrad significa ciutat blanca en l'antic eslau i es troba situada en la confluència dels rius Sava i Danubi. El lloc és un punt estratègic de primer ordre perque des d'ací es pot accedir aigües amunt pel Sava a les capitals balcàniques de Zagreb i Ljubljana i a través de les aigües del Danubi a les capitals centreuropees de Budapest, Bratislava i Viena.
La història de la ciutat resulta trepidant sobretot durant el darrer segle on s'ha vist involucrada en quatre guerres, la primera mondial, la segona, la guerra dels balcans i la guerra de kosovo. Després de tants bombardejos poc queda de la ciutat històrica, però no deixa de ser gratificant descobrir els encantadors racons que encara sobreviuen en aquesta ciutat mediterrànea plena de gent als carrers que oculten que fa quinze ací va haver una guerra.

Per a retrobar-se en l'edat mitjana no hi ha res millor que visitar la fortalesa de Kalemegdan  que encara es mostra imponent amb les seues torres i muralles.

Una succeció d'edificis otomans es poden veure al seu interior i pegades a la muralla troben dues esglésies ortodoxes, la de Sav Paraskevi més antiga i altra més moderna on venen els estudiants abans dels exàmens.





Però el que més sorpren de la fortalesa són les vistes de la ciutat i els seus rius que des d'ací es poden gaudir.

Ara cal tornar al centre per a descobrir dos de les poques edificacions otomanes que conserva la ciutat, perque cal recordar que els turcs la van posseir durant tres-cents anys fins que va ser alliberada pels austriacs. Aquestes edificacions són la mesquita Bajrakli del segle XVIII i encara oberta al culte musulmà i el mausoleu del jeque Mustafà.

 La gent sèrbia és majoritàriament cristiana ortodoxa amb el seu propi papa o patriarca, i la seu de l'església ortodoxa sèrbia es troba a Belgrad entre el castell i el casc antic. La catedral de Sant Miquel i el patriarcat són el cor espiritual de la ciutat.

Molt a prop està el konak o casa típica turca que va manar construir el príncep Milos Obrenovic per a la seua muller la princesa Ljblica. L'edificació de principis del segle XIX és un dels pocs exemples d'aquesta arquitectura que queda en peu.

Però Belgrad com a capital de l'antigua Iugoslàvia posseix grandiosses edificacions com són l'antic palau reial i l'Assemblea Nacional.

palau reial

I ningú pot anar-se'n de Belgrad sense anar al temple de Sant Sava, una grandiosa església ortodoxa que es va començar a construir en 1935. Però amb el bombardeig de la segona guerra mondial i durant l'era comunista de Tito varen quedar paralitzades. Fins a la mort del dictador no es reiniciaren les obres que hui encara continuen amb l'ajuda de donatius.

Visitar l'interior és trobar-se en icones ortodoxes,  fidels encenent espelmes, bastides i obrers treballat.