http://www.hotelmrpresident.com/
El primer dia havia anat des de Bratislava fins a Saltzburg passant per Vienna i fent una escala de unes hores per visitar la ciutat de Sankt Pölten, la capital de la Baixa Aústria. En Saltzburg comenzava el meu viatge en tren que havia d'arribar fins a Sofia, la capital de Bulgària. Però aquest primer tren arribava ja un parell d'hores tard.
El tren afortunadament, model austriac era nou, net i còmode i vaig dormir plàcidament fins a que les primerenques llum del dia em despertaren quan passava per la ciutat de Ljubljana. Abans de fer la primer parada uns policies em demanaren el passaport a l'eixir d'Eslovènia i a l'entrar en Croàcia. Al poc de temps el tren arribà a Zagreb i allí vaig passar més de 12 hores patejant la ciutat i intentant recuperar hores de són en el jardí d'un monumental cementeri.
A les 10 de la nit vaig agafar altre tren, aquesta vegada no era austriac i per l'aspecte parexia un tren militar de la segona guerra mondial. En quan a neteja deixava molt que dessitjar. Em va costar adomir-me. A les poques hores, puix serien les tres del matí, uns policies croats em demanaren el passaport. En ells anar-se'n vaig intentar agafar la son de nou però de res va valdre per que una hora més tard uns policies serbis em demanaven el passaport i em preguntaven mil detalls sobre el meu viatge. Vaig pegar mil cabotades fins arribar a Belgrad.
La mateixa porta de l'estació es va convertir en el menjador on en vaig menjar el meu desdejuni que duia a una bossa. En acabar vaig anar a buscar l'hotel per veure si em permetien deixar la maleta perque encara era molt matí i als hotels no pots entrar a l'habitació fins les dotze en el millor dels cassos.
Arribar a Desing Hotel Mr President va ser començar un període de bones vibracions que em durà tot el temps que vaig passar a Sèrbia. En recepció una xica molt agradable em va dir que ja podia fer ús de l'habitació, que estava convidat a desdejunar i com a tot client em va regalar un atlas de butxaca i un puzzle tridimensional de fusta.
L'hotel està dissenyat pels millors creadors serbis i disposa d'unes seixanta habitacions, cadascuna dedicada a un president de fama mondial, que com a inconvenient ha de dormir amb tú perque el seu retrat està sota el capçal del llit. A mi em va tocar dormir amb aquest senyor que no sé qui és i que agrairia que si algú ho sap que m'ho diguera.
Després d'una reconfortant dutxa, em trobava més que bé per a començar a descobrir la ciutat, però aquesta història ja vos l'he contada.
(Ja sé que aquesta no és la meua, és la de Lenin, però com que no tinc una foto dela meua habitació tota sencera)
A l'endemà tenia preparada una excursió a Novi Sad, la segon ciutat de Sèrbia ja que havia comprat un billet d'autobús per a les 9 del matí aixi que quan estava degustant un complet i deliciós desdejuni a l'espectacular cafeteria de l'hotel, vaig veure que eren les huit i mija i el meu rellotge marcava les set i mija. Acabava de descobrir que en Sèrbia van dues hores per davant del meridià de Greenwich i no una com passa al nostre país. Havia estat un dia sencer pensant que tot passava una hora més tard del que havia passat!
Cràcies al personal de l'hotel, als seus dissenyadors i a la gent de Belgrad per ajudar-me a gaudir d'aquesta ciutat tan especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada