No sóc sols jo el que pensa que aquest lloc és realment especial, puix la UNESCO el va declarar patrimoni de la humanitat en l'any 1994. Els més importants reis de Geòrgia com són David el Constructor, la reina Tamar i Bragat III estan soterrats ací. Els monjos formaven part de la cort reial i a més va ser la seu del patriarcat de la Geòrgia Occidental.
El monasteri va ser creat al segle XII pel rei David el constructor, i a part de monasteri era una acadèmia on s'estudiava filosofia, gramàtica, música i un llarg etc... Els més importants savis georgians s'establien ací després de la seua estada en la millor escola de Constantinoble.
El recinte del monasteri està amurallat i sols té una porta d'entrada.
A l'interior del monasteri els monjos desenvolupen feines de supervivència com és la ramaderia i l'agricultura.
També compleixen amb Déu ja que hi ha tres esglésies amb tres cúpules georgianes que junt a la del campanar en sumen quatre.
L'edifici més imponent és l'església dedicada a la mare de Déu que data del segle XII i el seu interior està decorat amb frescos d'estil bizantí i mosaics, un d'ells de 2,5 mil·lions de peces. El seu estat de conservació no és el més òptim ja que el monasteri va ser cremat pels turcs al segle XV.
Eixint d l'església es troba una porxada on està enterrat el rei David el Constructor, aquesta porxada era abans la porta d'entrada al monestir i la sepultura del rei del segle d'or georgià era trepitjada per tots.
La segona església en grandària és la de ant Jordi, que va ser construida a l'igual que la de la Mare de Déu, al segle XII.
L'eglésia més menuda és la dedicada a Sant Nicolau que va ser construida al segle XIV i resulta curiosa per la seua escala exterior que serveix per a accedir a l'entrada.
La quarta cúpula del recinte és la del campanar, que com mana la tradició ortodoxa, ha d'estar exent de l'església. En moltes esglésies on s'esgotaren els diners per a la construcció és sols un andami de fustes i ferro que sostenen les campanes, ací a Gelati és de pedra.
Baix d'ell es troba una porxada i un manantial que és l'únic punt d'abastiment d'aigua dels monjos del segle XXI que ací viuen.
Quan vaig visitar el monasteri com que era dia de cap d'any, els monjos s'alçaven tard i no venien souvenirs. La meua sorpresa va ser veure a un d'ells amb sotana negra i barba llarga retirant gel de la font i llavant-se la cara. Perque ací al monestir ni llum ni aigua calenta.
Sols queda per visitar l'antiga acadèmia un edifici reconstruit i destartalat que ja no té els seus valuosos llibres i manuscrits antics perque s'han traslladat a un museu de Tbilisi.
El monasteri està en mig de les muntanyes i des d'ací es pot gaudir d'una bonica vista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada