En tramvia s'arriba a un dels barris perifèrics de Sofia i des d'allí cal agafar un bus, el 64, 93 o 98. El conductor no ven billets ni tampoc et cobra res, vas de polissó en tot moment. Llavors el bus comença a muntar per una de les vessants del mont Vitosha i s'acaba la ciutat i comença un territori de carretera que es perfila en mig d'un dens bosc.
Si tens sort i mostres una foto del monasteri de la guia de viatge a un dels ancians que viatja en l'autobús aquest t'explicarà molt amablement en búlgar com arribar i t'indicarà en quan has de baixar.
Una vegada baix i com que no has entés res de l'explicació de com arribar en una llengua eslava, l'instint de supervivència et fa pujar cap amunt per un camí amb l'esperança d'aconseguir una orientació al tindre vista en altura.
Llavors comences un deliciós passeig a través d'arbres i rierols on sols tu i el cant dels ocells delaten la presència de vida animal.
Ja portes un bon temps caminant costera amunt, et trobes cansat i els mals pensaments comencen a dominar la teua ment, pot ser estàs caminant cap a ninguna part i després cal tornar perque l'avió ix a la vesprada.
Finalment decideixes caminar uns minuts més, pot ser una miqueta més alt els arbres ja no t'impediran divisar alguna cosa que t'oriente cap al monestir. I voilà, a través del dens bosc distingeixes una edificació blanca i roja que reconeix la teua ment gràcies a les fotos de la guia de viatge!!!
El monasteri de Nostra Senyora va ser fundat pel tsar Ivan Aleksandur al segle XIV, però al cap d'uns anys va ser abandonat i destruit per culpa de l'ocupació Otomana de Sofia.
No va ser fins al segle XV que tornà a ser reconstruit gràcies al noble local Radislav Mavar i són d'aquesta època les impressionants pintures al fresc que decoren un dels murs de l'església.
Al segle XIX el monestir va refugiar en varies ocasions a un dels herois nacionals de Bulgària, el revolucionari independentista Vasil Levski conegut com l'apóstol de la llibertat i va ser elegit en un programa de televisió búlgar del 2007 com el més gran búlgar de tots els temps.
En 1873 va ser captura i executat pels otomans, però com ell deia. "Si perd, perd jo, si guanye guanya tot un poble" I el poble búlgar guanyà en l'any 1878 quan s'independitzà dels turcs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada