El Cabanyal, el modernisme de la gent del poble

El barri del Cabanyal va nàixer com un barri de pescadors i calafatadors ben a prop de la platja. Va ser municipi independent durant seixanta anys compressos entre 1837 i 1897

Al principi el barri estava format per modestes barraques de sostre vegetal que s'articulaven en carrers en forma reticular però els incendis de 1796 i 1875 acabaren amb aquest tipus de construccions, conservant-se hui en dia sols aquesta distribució en quadrícula de les cases.


Va ser a finals del segle XIX i principis del XX quan els habitants de El Cabanyal i nouvinguts, que desitjaven viure un peu en la mar i altre en l'horta, construiren cases adosades de dos plantes que acabaren decorant-se amb el corrent que imperava en aquella època, el modernisme.

 

Criden molt l'atenció aquelles que tenen la façana completament recoberta amb rajoles ceràmiques de vius colors.

El barri ha estat declarat bé d'interés cultural per la seua distribució tan quadriculada i per la quantitat d'edificis modernistes que encara es conserven, però un nou pla d'ordenació urbana de l'ajuntament de València vol fer arribar l'avinguda de Blasco Ibáñez a la mar i crear un gran boulevard perpendicular.

Aquest polèmic pla ha dividit la gent del barri, uns consideren que regenerarà el tan degradat entorn, altres el veuen com un estratègia urbanística de treure diners. El que és ben cert és que el barri quedarà dividit en dos, s'assolaran una gran quantitat de cases modernistes i es pedrà en part l'estructura reticular.
La lluita entre l'ajuntament i la plataforma "Salvem el Cabanyal" ja porta anys en mans de tot tipus de jutges i encara no ha acabat. Per ara s'ha aconseguit salvar un dels edificis històrics del barri, l'antiga llotja del peix, de l'any 1900.

Altre edifici interessant com és l'antic matader ha sigut restaurat i convertit en un centre de salud, curiosa transformació.

L'església de la Mare de Déu dels Àngels és un edifici entre barroc i neoclàssic que va perdre part del seu esplendor durant la guerra civil i la riuada del 57, però sempre ha sigut un referent per als mariners, una de les seues torres va ser utilitzada com a far durant anys.

Passetjar per aquest barri és una delicia,en cap moment notaràs que estàs en la ciutat de fet la seua gent encara diu "me'n vaig a València", quan han d'anar al centre. Descobriràs interessants racons i cases emanen creativitat i color.