Bacharach, poble bucòlic junt al Rhin

Si busques un lloc lloc entranyable i tranquil per a gaudir d'un nadal blanc Bacharach és una bona eleccció. Aquest històric poble s'exten entre una muntanya amb el seu castell i un gran riu europeu, el Rhin.
Per a arribar es pot fer fàcilment en tren des de Frankfurt i en vaixell des d'alres ciutats com Magúncia o Coblença ja en primavera i estiu. La part del Rhin on està ubicat el poble està molt poc construida i els paisatges són espectaculars. L'UNESCO l'ha declarada patrimoni de la humanitat

El poble conserva part del seu antic sitema de fortificació com són el castell, algun llenç de muralla, torre defensiva i la imponent porta del mercat just al costat del riu.

Markturm

El passeig pels seus carrers amb cases típiques construides a partir d'entramats de vigues de fustes de segur que t'omplirà de goig.

Moltes d'aquestes cases s'han habilitat com a tendes, bodegues o cafeteries conservant l'encant del passat amb elegants i clàssics escaparates i amb cartelles anunciadors de forja.

Pero la casa que més crida l'atenció i que afortunadament es visitable és la Alter Posthof, destaca sobretot per l'entramat del seu pati. Ací trobaràs l'oficina de turisme.

 

El monument més imponent del poble és l'església evangèlica de Sant Pere, situada just al centre i lloc des d'on iniciar la pujada la castell.

L'església és d'estil romànic tardà típic d'aquesta regió coneguda com Renaina i va ser construida al segle XIII. Et resultarà difícil visitar el seu interior perque sols s'obri en hores de culte

De pujada al castell veuràs les romàntiques restes de la Wernerkapelle, és interessant aturar-se per a observar-les i per a agafar forces, et queda una costera fins al castell.

Hi ha una terrassa d'on comencen a veure's les espectaculars vistes al Rhin i sobretot al paisatge de vinyes que envolta el poble. Aquestes estan plantades sobre les muntanyes del voltant i sembla que estan posades quasi verticalment.

Un tortuòs camí per un bosc et conduirà al Burg Stahleck, del que es té notícies des del segle XII.  Va ser destruit en la guerra d'Augsburg i restaurat vàries vegades. Hui és un alberg de joventut i conserva encara cert aire medieval així que és recomanable passar ací una nit.

El castell de Buda, el trocet de Budapest més pròxim al cel

La ciutat de Budapest és una visita més que obligada i obligat és passar ací més d'un dia ja que la capital hongaresa actual és en realitat una fusió de dos ciutats Buda i Pest que decidiren unir els seus destins en 1873. Però abans d'aquesta fusió tant Buda com Pest havien viscut una dilatada història que es remunta a l'època dels campaments celtes i ciutats romanes. Per ací passà Atila pero l'arribada dels asiàtics magyars fragua el sentiment nacional dels actuals hongaressos. Després vingueren els turcs que deixaren una emprenta encara visible en molts edificis fins que l'opulent Imperi Austrohongarès es fa en el control. Ja en el segle XX venen les guerres mondials, els nazis, el comunisme i l'europeització.
Com que hi ha molt a veure i molt a fer hui ens centrarem en la muntanya junt al Danubi on els reis hongaressos acabaren instal·lant el seu palau reial. És important saber que aquesta part de la ciutat està dedicada quasi exclussivament al turista i serà difícil respirar l'aire que respira el típic hongarès, però cal dir que des d'aci es pot gaudir de les vistes urbanes més impressionant del continent europeu i és on la ciutat es mostra més fotogènica.
Per a accedir al castell cal arribar a la parada de metro anomenada Moszkva Tér que si no estic equivocat vol dir plaça de Moscow en aquest idioma que parlen els hongaressos i que sols es pareix al finés. Aquesta parada de metro ja et deixa bocabadat, jo crec que és la més profunda que mai he vist, però és comprensible per que la línea a creuat tot un senyor Danubi.
Ja fóra del metro et trobaràs una destartalada i caótica plaça i si mires cap a davant uns carrers costeruts d'on ixen els minibussos rojos cap al castell.

El castell de Budapest va ser destruit pels soviètics després del setge de Budapest durant la segona guerra mondial. Per tant s'hagué de reconstruir i el seu interior alberga varios museus. El més interessant és passejar pels seus carrers i gaudir de la seua opulent arquitetura.

La font de Maties i la cúpula neoclàssica són alguns del exemples que ens traslladen a l'època de Sissí.

Però el castell de Buda no sols era una residència per als reis de la dinastia Arpad i Hasburg, con passa en moltes ciutats centroeuropees el castell és com un barri més de la ciutat és a dir una miniciutat que es troba en la part més alta. Per tant podem trobar cases on vivia la gent del poble i també palaus més modestos per a la noblesa.

L'edifici més interessant és l'església de Maties construida al segle XIII i ampliada en època del rei Matíes Corvino al segle XV. Va ser mesquita durant els 150 anys de dominació Otomana. L'aspecte actual és conseqüència de la restauració neogótica del segle XIX.












El seu interior es troba totalment pintat i decorat, no podràs descobrir ni un sol racó on estiga la pedra nua, la llàstima és que la iluminació és escasa i les fotos no ixen massa bé.

Enfront de l'església una construcció blanca crida l'atenció. És el conegut bastió dels pescadors, construit a finals del segle XIX i mai ha tingut funció defensiva ni tampoc de llar de pescadors. És com un castell de fades que s'asoma al Danubi.

 

Des del bastió de pescadors es pot disfrutar d'unes vistes espectaculars de la ciutat de Pest, sobretot del parlament d'Hongria que en el seu dia va ser l'edifici més gran d'Europa. Aquesta imatge em va deixar bocabadat uns minuts, no podia deixar de mirar-la.

 

Linz, història, cultura i avantguarda austriaca

Linz està abraçada al Danubi des de fa més de dos mil anys. Els romans fundaren ací la ciutat de Lentia aprifitant un assentament celta.
La ciutat va viure el seu moment d'esplendor quan l'emperador Frederic III d'Hagsburg es va establir a la ciutat a finals del segle XV. Al segle XX durant el Tercer Reich estigué a punt de convertir-se en el principal centre cultural de l'Alemània nazi ja que era la ciutat preferida de Hitler però la segona guerra mondial aturà aquest projecte. Però en l'any 2009 va ser la capital cultural d'Europa junt a Vilnius, la capital lituana.

Linz és hui la tercera ciutat més poblada d'Aústria i té aeroport però crec que la millor forma d'arribar-hi és amb tren des de Viena, veure el Danubi encara encaixonat entre muntanyes és una meravella. L'estació de la ciutat és un símbol de modernitat en la ciutat.



Abans d'arribar al centre històric cal passar per la catedral nova i per a trobar-la sols s'ha de mirar cap amunt fins topar-se en la punxa d'un campanar neogòtic de 134 metres, tres menys que el campanar de la catedral de Viena. L'arquitecte Vinzenz Statz tenia carta blanca i va fer el temple més gran de tota Aústria amb capacitat per a més de 20000 fidels però l'única condició era no superar l'alçada de la torre de l'Stephandom de Viena.

Cal entrar per veure la seua grandiositat interior, les colorides vidrieres i la impressionant cripta
.








 El lloc més bucòlic del centre històric és la Hauptplatz, una plaça de 220x60 metres amb edificis que van des del gòtic fins al barroc.

 

Però el que més crida l'atenció és columna de la pesta , aquest element està present en tota ciutat que va pertànyer a l'Imperi Austrohongarès.

La de Linz és de les més grans i data de de 1723 on els ciutadans agraïen haber-se lliurat del foc, la guerra i la pesta.

 Molt a prop aguaiten dos campanars idèntics barrocs que pertanyen a una església de Sant Ignaci que va ser construida pels jesuites i que es va convertir en la catedral de Linz en 1785 quan es traslladà el bisbat de l'Alta Aústria a aquesta ciutat.

Encara que la façana principal no pot negar de cap de les maneres que aquest temple és propi dels jesuïtes, la gent l'anomena com Alter Dom, és a dir, catedral vella.






















 Més són els palaus i esglésies que es troben al casc antic però si tens poc de temps serà millor que t'acostes cap al danubi per a pujar a la Römerberg ( muntanya romana) , on Frederic III va construir la seua residència. Al segle XVII es va renovar convertint-se en el castell barroc que és hui. En ell s'ha ubicat una colecció nacional d'art des d'època medieval dins al segle XIX.
 

Més que l'edifici i el museu el que més em va agradar va ser les espectaculars vistes al Danubi i a la ciutat.


Al costat del castell està l'església més antiga de Aústria, la de Sant Martí que va ser construida com a part de la residència reial en època de Carlemagne. Sols es pot visitar amb guia.

També hi ha una escultura de Johannes Keppler que va viure a la ciutat  i on va descobrir la seua tercera llei en l'any 1618.










La visita cultural de Linz no estaria mai completa sense l'entrada a l'Ars Electronica Center, un museu homenatge a la tecnologia més avantguardista, ubicat en un edifici que vist de modernitat una part de la ribera del Danubi.

L'entrada és cara, els primers minuts són un poc tensos perque no entens res però els guies son fantàstics i a la fi quedes impressionat.







Recorde dos muntatges que em van deixar bocabadat.
Un era una espècie de sistemes de rodes dentades enganxades entre si, la primera girava cada cert temps, quan ja havia girat deu vegades feia passar una dent a la segona, quan la segona havia girat deu vegades feia que una tercera passara una dent i així successivament. A la fi l'home havia construit un aparell que pot estar funcionant fins un temps enorme, més del que durarà la humanitat sobre la Terra!
El segon consistia en una escultura de fils de metall que anava canviant de forma. La guia ens va dir que tot depenia de l'observador. Segons la seua posició feia ombra per determinats llocs i aquest metall s'escalfava menys per aquestos llocs i es doblava per on més li donava la llum.
Realment interessant i observar aquestos enginys.

Si encara tens temps i vols gaudir d'un moment de pau junt a un entorn natural has d'agafar des de la Hauptplatz el Pötslingbergtram, un tramvia que puja fins al cim d'una muntanya on s'eregeix una basílica del segle XVIII la Wallfahrtskirche zu Sieben Schmerzen Mariens, o basílica de la mare de Déu dels set Dolors. El lloc és magnífic per que estàs a 537 en plena natura i pots gaudir d'unes vistes completes de la ciutat.

 

I per a recuperar forces res millor que tastar la linzertorte, un dolç de pasta cruixent i farcit de confitura i fruits secs picats, molt consistent. Segons diuen és la recepta més antiga de Aústria i està ja documentada en l'any 1653.

Binissalem, cor de pedra i sang de vi

Així és Binissalem un poble mallorquí de cases de pedra i on el vi és la quintaessència. Està situat als peus de la serra de Tramontana en un entorn que és realment un  trocet de paradís entre paissatges de muntanya i vinyes.
De les muntanyes s'extrau la molt apreciada pedra de Binissalem que ha servit per a construir les cases que defineixen l'entramat de carrers del centre històric.

Vaig viure cinc messos al poble i no vaig poder aconseguir coneixer bé el seu centre, sempre acabava perdut durant uns moments  per aquest pseudolaberint de façanes de pedra i finestes d'estil mallorquí fins que un pou o casalot conegut em retornava el sentit de l'orientació.


















Els conjunts més harmoniosos els trobem a la plaça de l'església i al passeig d'es born que naix a la mateixa plaça.
 La plaça és un espai rectangular gran amb un jardí central, amb monuments que honren al picapedrer i els vermadors i per suposat l'església parroquial, un dels temples barrocs més bonics de Mallorca.

Visitar l'interior és més que una recomanació perquè és un petit museu però resulta imprescindible fixar-se en el seu campanar construit en dues èpoques i que és únic a l'illa.

El passeig des born és un carrer ample amb arbres dominat per enormes casals de pedra ideal per a prendre el sol i el vi algun dissabte de matí d'hivern després de fer la compra.

Hi ha una gran quantitat de cases pairals que ací anamonen casals, la major part d'època barroca. El més interessant de tots és Ca'n Gelabert del segle XVII que ha estat habilitat com a casa de la cultura. En aquest lloc vaig decidir el meu futur,vaig posar unes xifres en un ordre determinat i aquestes decidiren on acabaria treballant els pròxims huit o més, anys.




La pedra és realment molt important per als binissalemers, tant que celebren la fira de sa pedra de Binissalem a finals de maig, però cal parlar també del líquid que ací s'elabora i que està regonegut amb una denominació d'origen, la DO de Binissalem, l'única per a vi que hi ha a les Illes Balears. És una sort poder passejar-te i guiat per l'olor a fermentació anar trobant cases o cellers, tu sols ha de dur una marraixa per a omplir-la de vi.
En setembre es celebren les festes des vermar, amb multitud d'actes com la festiva calvacada o l'ofrena del primer most que acaben de xafar uns joves vermadors, a la patrona la mare de Deu de Robines. Aquest dies es pot degustar els típics fideus des vermar, que semblen més uns espaguetis i van cuinats amb carn d'ovella, vi i són una mica picants.
I des del poble ixen moltes rutes de senderisme, recorde una que després de passar per ca n'Arabí,on estan les piscines s'arriba no sé com a sa panada una muntanyeta amb un mirador que té forma d'aquesta pasta mallorquina farcida de carn d'origen àrab o jueu.
I per conpletar la visita si eres molt amant de la literatura catalana contemporànea pots visitar la casa-museu de Lloenç Villalonga. És un casal del segle XVII i el lloc on segons paraules del propi autor va ser el lloc on va començar a concebre la seua principal novela Bearn.
http://www.fundaciocasamuseu.cat/cases/index.php?i=ca&s=lv&ss=historia

PD: Si les vivències d'una persona es pugueren escriure com s'escriu en un quadern de l'escola, jo a Binissalem vaig arribar a aprendre a viure i molt, després d' hores de reflexió i malson. Les pàgines plenes de tatxons i esborradures valen més que quedar-se en blanc.  Gràcies a  tots els meus companys d'escola de la vida d'aquella època com Maricarmen, Rafel, Marta, Sergio, Andrés, Edit, Teresa, Rosa, Bea, les Maria José, Dolors i un llarg etc.

Ljubljana, eslava, austriaca i mediterrànea

Ljubljana podria ser una ciutat de nom impronunciable si les "j" no es pronunciaren com a "i",  a pesar d'això el nom resulta extrany i difícil per a un parlant de llengua llatina pero ací encara que estan a molt pocs quilòmetres del mare nostrum es parla eslovè, una de les llengüens eslaves del sur.

L'eslovè és una llengua diferent al serbocroat que es parla en la resta de la república ex-iugoslava i la seua gent en certa mesura també ho és per això ací la guerra sols durà tres dies i el camí cap a la unioeuropeització ha sigut ràpidissim. En 1991 independència de Iugoslàvia, en 2004 estat membre de la Unió europea, de l'euro en 2007 i actualment en una brutal crisi com tots els socis comunitaris del sud.

Ljubljana és la capital d'Eslovènia, país que amb una discreta eixida a la Mediterrània i una cuina molt italiana però de llengua eslava i les ciutats interiors amb un marcat aspecte austriac herència del periode que va pertanyer a l'imperi dels Augsburg.

Passejar per Ljubljana és com passetjar per Saltzburg, Linz o Graz, sols que els ròtuls dels carrers no estan en alemany estan en eslovè, cosa que dificulta l'orientació encara més. La ciutat és menuda pero molt coqueta a pesar de no poseir monuments espectaculars.

Destaca el seu estret i llarg mercat que discorre paral·lel al riu Ljubljanica i que va ser projectat per l'arquitecte amb més renom del país, Jože Plečnik. A l'interior parades de fruites, verdures i peixos mediterranis i a l'exterior un extens mercat de roba, trastos i el pont del drag, figura que simbolitza la ciutat. Segons la llegenda va ser Jasó qui el va matar en un llac pròxim quan tornava de la Còlquida a través del mar Negre, després el Danubi, seguit del Sava i per fi el Ljubljanica.

Entrada al Mercat

Però si hi ha un pont realment original i autèntic en la ciutat és l'anomenat Tromostovje o pont triple que va ser triplicat pel gran arquitecte a l'afegir a l'original dos ponts laterals. Aquest pont uneix el centre històric de la ciutat amb l'església dels franciscans una de les joies barroques de la ciutat.

 

El centre històric és un entramat de carrers amb cases històriques i edificis molt bonics com són la catedral de Sant Nicolau i l'Ajuntament. La catedral d'aspecte exterior sencill té un interior barroc exuberant.

 

La ciutat està dominada per un castell d'origen medieval pero reconstruit als segles XVI i XVIII. El castell s'articula entorn a una gran plaça d'armes i a l'interior es conserven diverses construccions com l'església medieval de Sant Jordi.

 

 Les vistes de la ciutat des d'ací són espectaculars i per a disfrutar-les cal pujar o bé a través de diverses sendes o còmodament amb funicular.

Després de baixar cal anar al barri de o poble medieval de Mirje on encara es poden veure les pedres de la muralla de la ciutat romana d'Emona que August manà col·locar fa just 1999 anys.

 Al barri medieval de Mirje trobaràs cases baixes amb hort i interessants tabernes on menjar i entrar en calor amb un vi calent amb espècies.

 

Si estàs molt cansat i amodorrat pel vi i no tens forces per a massa coses el millor és fer un minicreuer en vaixell pel riu Ljubljanaica. Però ves amb compte que si t'adorms et podries despestar en Budapest, Viena o en el mar Negre.