De les muntanyes s'extrau la molt apreciada pedra de Binissalem que ha servit per a construir les cases que defineixen l'entramat de carrers del centre històric.
Vaig viure cinc messos al poble i no vaig poder aconseguir coneixer bé el seu centre, sempre acabava perdut durant uns moments per aquest pseudolaberint de façanes de pedra i finestes d'estil mallorquí fins que un pou o casalot conegut em retornava el sentit de l'orientació.
Els conjunts més harmoniosos els trobem a la plaça de l'església i al passeig d'es born que naix a la mateixa plaça.
La plaça és un espai rectangular gran amb un jardí central, amb monuments que honren al picapedrer i els vermadors i per suposat l'església parroquial, un dels temples barrocs més bonics de Mallorca.
Visitar l'interior és més que una recomanació perquè és un petit museu però resulta imprescindible fixar-se en el seu campanar construit en dues èpoques i que és únic a l'illa.
El passeig des born és un carrer ample amb arbres dominat per enormes casals de pedra ideal per a prendre el sol i el vi algun dissabte de matí d'hivern després de fer la compra.
Hi ha una gran quantitat de cases pairals que ací anamonen casals, la major part d'època barroca. El més interessant de tots és Ca'n Gelabert del segle XVII que ha estat habilitat com a casa de la cultura. En aquest lloc vaig decidir el meu futur,vaig posar unes xifres en un ordre determinat i aquestes decidiren on acabaria treballant els pròxims huit o més, anys.
La pedra és realment molt important per als binissalemers, tant que celebren la fira de sa pedra de Binissalem a finals de maig, però cal parlar també del líquid que ací s'elabora i que està regonegut amb una denominació d'origen, la DO de Binissalem, l'única per a vi que hi ha a les Illes Balears. És una sort poder passejar-te i guiat per l'olor a fermentació anar trobant cases o cellers, tu sols ha de dur una marraixa per a omplir-la de vi.
En setembre es celebren les festes des vermar, amb multitud d'actes com la festiva calvacada o l'ofrena del primer most que acaben de xafar uns joves vermadors, a la patrona la mare de Deu de Robines. Aquest dies es pot degustar els típics fideus des vermar, que semblen més uns espaguetis i van cuinats amb carn d'ovella, vi i són una mica picants.
I des del poble ixen moltes rutes de senderisme, recorde una que després de passar per ca n'Arabí,on estan les piscines s'arriba no sé com a sa panada una muntanyeta amb un mirador que té forma d'aquesta pasta mallorquina farcida de carn d'origen àrab o jueu.
I per conpletar la visita si eres molt amant de la literatura catalana contemporànea pots visitar la casa-museu de Lloenç Villalonga. És un casal del segle XVII i el lloc on segons paraules del propi autor va ser el lloc on va començar a concebre la seua principal novela Bearn.
http://www.fundaciocasamuseu.cat/cases/index.php?i=ca&s=lv&ss=historia
PD: Si les vivències d'una persona es pugueren escriure com s'escriu en un quadern de l'escola, jo a Binissalem vaig arribar a aprendre a viure i molt, després d' hores de reflexió i malson. Les pàgines plenes de tatxons i esborradures valen més que quedar-se en blanc. Gràcies a tots els meus companys d'escola de la vida d'aquella època com Maricarmen, Rafel, Marta, Sergio, Andrés, Edit, Teresa, Rosa, Bea, les Maria José, Dolors i un llarg etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada