El castell de Buda, el trocet de Budapest més pròxim al cel

La ciutat de Budapest és una visita més que obligada i obligat és passar ací més d'un dia ja que la capital hongaresa actual és en realitat una fusió de dos ciutats Buda i Pest que decidiren unir els seus destins en 1873. Però abans d'aquesta fusió tant Buda com Pest havien viscut una dilatada història que es remunta a l'època dels campaments celtes i ciutats romanes. Per ací passà Atila pero l'arribada dels asiàtics magyars fragua el sentiment nacional dels actuals hongaressos. Després vingueren els turcs que deixaren una emprenta encara visible en molts edificis fins que l'opulent Imperi Austrohongarès es fa en el control. Ja en el segle XX venen les guerres mondials, els nazis, el comunisme i l'europeització.
Com que hi ha molt a veure i molt a fer hui ens centrarem en la muntanya junt al Danubi on els reis hongaressos acabaren instal·lant el seu palau reial. És important saber que aquesta part de la ciutat està dedicada quasi exclussivament al turista i serà difícil respirar l'aire que respira el típic hongarès, però cal dir que des d'aci es pot gaudir de les vistes urbanes més impressionant del continent europeu i és on la ciutat es mostra més fotogènica.
Per a accedir al castell cal arribar a la parada de metro anomenada Moszkva Tér que si no estic equivocat vol dir plaça de Moscow en aquest idioma que parlen els hongaressos i que sols es pareix al finés. Aquesta parada de metro ja et deixa bocabadat, jo crec que és la més profunda que mai he vist, però és comprensible per que la línea a creuat tot un senyor Danubi.
Ja fóra del metro et trobaràs una destartalada i caótica plaça i si mires cap a davant uns carrers costeruts d'on ixen els minibussos rojos cap al castell.

El castell de Budapest va ser destruit pels soviètics després del setge de Budapest durant la segona guerra mondial. Per tant s'hagué de reconstruir i el seu interior alberga varios museus. El més interessant és passejar pels seus carrers i gaudir de la seua opulent arquitetura.

La font de Maties i la cúpula neoclàssica són alguns del exemples que ens traslladen a l'època de Sissí.

Però el castell de Buda no sols era una residència per als reis de la dinastia Arpad i Hasburg, con passa en moltes ciutats centroeuropees el castell és com un barri més de la ciutat és a dir una miniciutat que es troba en la part més alta. Per tant podem trobar cases on vivia la gent del poble i també palaus més modestos per a la noblesa.

L'edifici més interessant és l'església de Maties construida al segle XIII i ampliada en època del rei Matíes Corvino al segle XV. Va ser mesquita durant els 150 anys de dominació Otomana. L'aspecte actual és conseqüència de la restauració neogótica del segle XIX.












El seu interior es troba totalment pintat i decorat, no podràs descobrir ni un sol racó on estiga la pedra nua, la llàstima és que la iluminació és escasa i les fotos no ixen massa bé.

Enfront de l'església una construcció blanca crida l'atenció. És el conegut bastió dels pescadors, construit a finals del segle XIX i mai ha tingut funció defensiva ni tampoc de llar de pescadors. És com un castell de fades que s'asoma al Danubi.

 

Des del bastió de pescadors es pot disfrutar d'unes vistes espectaculars de la ciutat de Pest, sobretot del parlament d'Hongria que en el seu dia va ser l'edifici més gran d'Europa. Aquesta imatge em va deixar bocabadat uns minuts, no podia deixar de mirar-la.