La plaça del Congrés de Ljubljana, el cor de la nació eslovena

 Eslovènia pot celebrar diferents dies de la independència per que un 29 d'octubre de 1918, només acabar-se la primera Guerra Mundial, es va proclamar la República del Eslovens, Croates i Serbis, totalment independent de l'Imperi Austrohongarès. El 25 de juny de 1991, després d'una guerra llarga i cruel que en Eslovènia durà deu dies, va nàixer l'actual país, membre de ple en la Uunió Europea i amb l'euro com a moneda.

Hui visitarem de nou la seu capital, Ljubljana, amb un recorregut més contemporani i menys medieval que l'anterior on coneixerem les seus de les principals institucions de la ciutat. L'eixida serà des de la plaça del Congrés que es diu així no per que està ací la seu del Coongrés eslové més bé per que va ser projectada per a la celebració d'un congrés, el de la Santa Aliança, aquella aliança de nacions que derrotà a Napoleó i va traçar el mapa polític de l'Europa de l'edat contemporània.

Ens centrarem solament amb tres dels seus edificis tots ben bonics. El primer de tots és la seu del rectorat de la Universitat de Ljubljana, la més antiga universittat del país que es va crear en 1919. En aquell moment els eslovens no hagueren d'estudiar en alemany a Viena o en serbocroat a Zagreb. 

Altre edifici interessant també referetn cultural en la ciutat és la seu de la Filarmònica Eslovena que es va aixecar en 'any 1891 després de l'incendi del Teatre Estatal on poques vegades s'interprtaven obres de compositors o escriptors nacionals.

I abans de deixar la "Kongresni Trg" faré saber que en 1918 es proclamà la independència dels estats eslaus del sud i que 1945 una gran multitud rebia a Tito i el seu exèrcit d'alliberació contra eels nazis. El darrer edifici en el que ens fixaren és en el de l'església ursulina, d'estil barroc.

Des de la plaça de la República agafarem un carrer rotulat amb el nom de "Gosposka ulica" i ens pararem a veure una escultura metàlica dedicada al compositor i director d'orquesta austriac Gaustav Mahler. Va arribar a dirigir la Metropolitan Orchestra i la Filarmònica de Nova York. El music va dirigir en Ljubljana amb només vint anys i des d'ací inicià la seua carrera internacional.

Continuarem pel mateix carrer fins a arribar a la Biblioteca Nacional i Universitària d'Eslovènia. Abans del gran terratrèmol de 1895 ací hi havia un palau del segle XVIII. Entre 1936 i 1941 el genial arquitecte que va renovar Ljubljana al segle passat, Joze Plecnik, va aixecar aquest robust edifici que va resistir l'inpacte d'un avió en la segona Guerra Mundial.

Molt prop està l'Acadèmia Nacional Eslovena de Ciències i Arts que reuneix als pricipals científics i artistes del país es va fundar en l'any 1938.  Ocupa dos bonics edificis neoclàssics de la plaça Nova, Novi trg en slovè que arriba fins al riu Ljubljanica.

I ara creuarem el riu Ljubljanica pel punt on el riu més s'acosta al turó on està el castell, ho farem a travessant el pont del sabater que té un irrecordable en eslovè. La construcció també és obra de Plecnik dels anys trenta del segle passat. Les columnes que veiem ara no són les originals que varen ser traslladades al Museu Plecnik.

Ens trobem dins la ciutat medieval amb un bonic castell sobre u turó que la protegia. Caminarem en sentit contrari fins arribar a la plaça de la Ciutat, Mestni trg. És el centre neuràlgic des del segle XII on a pesar del terratrèmol encara és possible gaudir d'arquitectura medieval i barroca.

A destacar l'edifici de l'ajuntament, un dels més antics de la capital eslovena construït al segle XV però renovat en estil barroc per l'arquitecte Gregor Macek entre els anys 1717 i 1719. Després es va amoliar amb les dues cases del costat que finalment es conectaren en 1895.

Al seu interior podem gaudir de dos bonics claustres un més senzill i l'altre d'estil barroc decorat amb uns bonics esgrafiats. Aquest darrer claustre té un gran pou i una font amb l'escultura de Narcís que prové d'un castell pròxim.

I fora de l'edifici, en la plaça de la ciutat s'aixeca la font de Robb, una font obra de l'escultor venecià Francesco Robba de 1751 en estil barroc inspirada en la font romana dels quatre rius de Bernini. La font eslovena està dedicada a només tres rius els eslovens Sava, Ljubljanica i Krka. Tres figures masculines representen els tres rius que es recolzen en un gran obelisc de marbre.

Ljubljana, eslava, austriaca i mediterrànea

Ljubljana podria ser una ciutat de nom impronunciable si les "j" no es pronunciaren com a "i",  a pesar d'això el nom resulta extrany i difícil per a un parlant de llengua llatina pero ací encara que estan a molt pocs quilòmetres del mare nostrum es parla eslovè, una de les llengüens eslaves del sur.

L'eslovè és una llengua diferent al serbocroat que es parla en la resta de la república ex-iugoslava i la seua gent en certa mesura també ho és per això ací la guerra sols durà tres dies i el camí cap a la unioeuropeització ha sigut ràpidissim. En 1991 independència de Iugoslàvia, en 2004 estat membre de la Unió europea, de l'euro en 2007 i actualment en una brutal crisi com tots els socis comunitaris del sud.

Ljubljana és la capital d'Eslovènia, país que amb una discreta eixida a la Mediterrània i una cuina molt italiana però de llengua eslava i les ciutats interiors amb un marcat aspecte austriac herència del periode que va pertanyer a l'imperi dels Augsburg.

Passejar per Ljubljana és com passetjar per Saltzburg, Linz o Graz, sols que els ròtuls dels carrers no estan en alemany estan en eslovè, cosa que dificulta l'orientació encara més. La ciutat és menuda pero molt coqueta a pesar de no poseir monuments espectaculars.

Destaca el seu estret i llarg mercat que discorre paral·lel al riu Ljubljanica i que va ser projectat per l'arquitecte amb més renom del país, Jože Plečnik. A l'interior parades de fruites, verdures i peixos mediterranis i a l'exterior un extens mercat de roba, trastos i el pont del drag, figura que simbolitza la ciutat. Segons la llegenda va ser Jasó qui el va matar en un llac pròxim quan tornava de la Còlquida a través del mar Negre, després el Danubi, seguit del Sava i per fi el Ljubljanica.

Entrada al Mercat

Però si hi ha un pont realment original i autèntic en la ciutat és l'anomenat Tromostovje o pont triple que va ser triplicat pel gran arquitecte a l'afegir a l'original dos ponts laterals. Aquest pont uneix el centre històric de la ciutat amb l'església dels franciscans una de les joies barroques de la ciutat.

 

El centre històric és un entramat de carrers amb cases històriques i edificis molt bonics com són la catedral de Sant Nicolau i l'Ajuntament. La catedral d'aspecte exterior sencill té un interior barroc exuberant.

 

La ciutat està dominada per un castell d'origen medieval pero reconstruit als segles XVI i XVIII. El castell s'articula entorn a una gran plaça d'armes i a l'interior es conserven diverses construccions com l'església medieval de Sant Jordi.

 

 Les vistes de la ciutat des d'ací són espectaculars i per a disfrutar-les cal pujar o bé a través de diverses sendes o còmodament amb funicular.

Després de baixar cal anar al barri de o poble medieval de Mirje on encara es poden veure les pedres de la muralla de la ciutat romana d'Emona que August manà col·locar fa just 1999 anys.

 Al barri medieval de Mirje trobaràs cases baixes amb hort i interessants tabernes on menjar i entrar en calor amb un vi calent amb espècies.

 

Si estàs molt cansat i amodorrat pel vi i no tens forces per a massa coses el millor és fer un minicreuer en vaixell pel riu Ljubljanaica. Però ves amb compte que si t'adorms et podries despestar en Budapest, Viena o en el mar Negre.