Wells, la ciutat més menuda del Regne Unit

Segons la llengua anglesa "city", que nosaltres traduïm per ciutat, és tot aquell municipi que té catedral i bisbe. Així que moltes ciutats notablement poblades no són "city" sinó "town". En canvi, Wells amb poc més de deu mil habitants és considerada la city més xicoteta del Regne Unit.

El seu nom significa pous i la ciutat rep aquest nom pels seus tres naixements d'aigua que es troben, un a la plaça del mercat i els altres dos al Palau episcopal. Des de temps immemorials que l'aigua d'aquestos pous es considerava sagrada.

La catedral és sense cap mena de dubte un dels millors exemples d'arquitectura gòtica del sud d'Anglaterra i la seua imposant façana té ni menys ni més que tres-centes escultures medievals de reis, cavallers i sants.

Al seu interior gaudirem d'una espaiosa nau central i dues laterals més menudes, l'espai és del tot harmoniós i lluminós i sense massa turistes.

Cal destacar l'arc en tisora que tanca la nau i que podría fer-nos pensar que es va construir en plena època modernista però que en realitat és de final del segle XII.

Altra joia de la catedral és la sala capitular que destaca per la seua volta blanca en forma de ventall. És de finals del segle XIV d'estil gòtic tarda i està sostinguda per una columna central d'on naixen trenta-dues nervadures.

I no podem eixir de la catedral sense passejar pel seu claustre construït al segle XV, on encara es podem veure les creus i làpides dels soterraments de gent vinculada a la vida de la catedral i gaudir d'una bona visió del cimbori.

Al costat de la catedral es troba el Palau episcopal i els seus meravollossos jardins rodejats per una muralla i un fosso habitat per cignes que demanen menjar tocant una campana de la porta. I amb puntualitat anglesa són alimentats a les 11 i a les 16 hores.

El Palau episcopal és un edifici d'origen medieval remodelat en estil victorià en el que encara és possible trovar-se  amb el seu passat gòtic a diverses sales.

Una elegant escala  victoriana custodiada per dos dracs verds ens permet accedir a la planta noble on trobem el saló amb els retrats dels bisbes de la catedral.

Al costat del Palau es conserven les restes del Great Hall, el que degué ser un enorme saló amb finestrals gòtics que es va construir en el segle XIII.

Al costat de la catedral es troba un curiós carrer conegut amb el nom de Vicar's Close, on viu gent que encara canta en el cor de la catedral i és considerat el carrer completament medieval més antic d'Europa. Les seues cases són del segle XIV i es conserven en un estat impecable.

I passejant pels carrers del centre històric encara es pot trobar alguna porta de l'antiga muralla com la coneguda amb el nom de l'ull del bisbe i altra que dóna accés al Palau episcopal.

I si tornem en autobús, perque aquesta ciutat no té tren, de camí podrem fer una paradeta en l'església de Sant Cutbert, construïda al segle XIII i amb un bonic sostre de fusta pintat.

Victòria-Rabat, la capital de Gozo

Després de tres setmanes visitant verdaderes megalòpolis de tres continents, hui comença la segona part del nostre viatge urbanita de sis entrades que està dedicat a ciutats on es respira l'ambient de poble però amb una dilatada història i ric patrimoni.

L'estat maltés està compost per tres illes Malta, Gozo i Comino. La capital del país és La Valetta, situada a l'illa de Malta ( http://ferranlerma.blogspot.com/2013/06/la-valetta-la-nova-casa-dels-cavallers.html ) i la capital de Gozo és Victòria-Rabat que hui visitarem.

Aquesta ciutat habitada des de temps immemorials, era coneguda amb el nom de Rabat, mot d'origen àrab com és també l'idioma maltés, però en 1887, amb motiu del 50è aniversari de l'arxiconeguda reina Victòria, se li va canviar el nom. Per aquella època, l'illa de Gozo i Comino van formar una nova diòcesi i la nova catedral seria l'església de l'Assumpció  a l'interior del recinte fortificat de Citadel.

La catedral que podem visitar hui en dia es va construir al segle XVIII en estil barroc però es sap que en aquest lloc hi va haver un temple romà dedicat a Juno. Cal destacar al seu interior la pintura al sostre que simula una cúpula i el museu de la catedral.

Però el que cal fer és deixar-se perdre's per la Ciutadella, un recinte emmurallat amb algun que altre carreró i cases en estat ruïnós que et porten de seguida a l'era medieval.

Es pot gaudir d'unes impressionants vistes de l'illa de Gozo si es passeja la ronda de muralla que encara que té trams que reclamen una restauració, és del tot recomanable el passeig.

Fora de la muralla de la ciutadella es troba Rabat, nom que ve de l'àrab i significa raval o suburbi. Es tracta d'un bulliciós barri, ple de comerços, com cal esperar en una capital d'illa amb trenta mil habitants.

El seu monument més important és sense cap mena de dubte, la basílica de Sant Jordi, temple barroc d'origen medieval.

Les pintures murals i la decoració d'aquesta església só realment sorprenents i no tenen res a envejar als de la pròpia catedral. Però cal recordar que la catedral en realitat era altra parròquia que es va erigir catedral en el segle XIX.

Cal recòrrer els seus carrers i gaudir de l'essència de Malta, perque Victòria-Rabat no és tan turístic com poden ser altres llocs de l'illa com La Valetta o Mdina. (http://ferranlerma.blogspot.com/2018/09/mdina-la-capital-de-malta-abans-de.html)

El carrer Istikal i la plaça Taksim,l'Istambul del segle XXI

Decidir quina és la ciutat més poblada d'Europa no és una tasca fàcil, Moscou amb dotze milions i mig d'habitants o Istanbul amb més de tretze, però repartits entre dos continents, així que encara que anem a passejar pel trepidant centre urbà d'Istanbul, vosaltres decidiu quina ciutat és la més gran del vell continent.

La part més animada i vibrant de l'antiga Constantinoble està ubicada en l'europea part coneguda amb el nom de Pera, caldrà creuar algún llarg pont si ens trobem en la turística àrea del Corn d'or, on està Santa Sofia, Topkapi o la mesquita blava.

El monument més famós de Pera és sens dubte la torre Gàlata, que s'aixeca sobre un Pujol i que és visible des de qualsevol punt alt de la ciutat. Aquesta fortificació de guaita mesura seixanta-sis metres i va ser construïda per la colònia de genovesos que hi existia en aquesta zona en el segle XIV.

Es pot muntar fins a un mirador que hi ha a uns cinquanta metres i gaudir d'una de les millors vistes de la ciutat d'Istanbul, ja siga de l'europeu Corn d'or o de l'asiàtic barri d'Uskudar. També es pot menjar al seu restaurant que hi ha Baix del mirador.

http://ferranlerma.blogspot.com/2014/07/topkapi-sarayi-el-centre-de-poder-del.html
http://ferranlerma.blogspot.com/2013/09/uskudar-listambul-asiatica.html

I després de sentir dos continents sota els teus peus, tornarem a posar els peus en terra per a enfilar-se cap al centre neuràlgic de la ciutat, la plaça Taksim i ho farem pel seu carrer més bullició Istikal caddesi que significa, avinguda de la independència. El carrer és llarg i el bucòlic tramvia pot ser un gran aliat si ja portem massa passes fetes.

Si tries l'opció de caminar, veuràs una quantitat enorme de turcs i turques que quasi arribem a camuflar els turistes i a més multitud de bars, restaurants i negocis de tota mena, estem en el centre comercial més llarg de tot Istanbul.

L'església de ritus catòlic més gran de tota la ciutat es trova en aquest animat carrer, és l'església de Sant Antoni de Pàdua i es va construir en l'any 1912 imitant l'estil d'algunes esglésies gòtiques venecianes.

Al seu interior recuperarem la pau i la tranquil·litat perduda quan entrarem de ple en el carrer més comercial i bulliciós de la moderna Istanbul. A més gaudirem de les tres espaioses naus neogòtiques que configuren el temple.

I finalment entrarem en la plaça Taksim. El seu nom vol dir plaça de la distribució perque des d'ací es centralitzava la distribució l'aigua des de 1732 fins principis del segle passat. quan aquesta zona era un suburbi d'Istambul. Hui en dia és el cor de la ciutat i al seu centre està el monument a la república que s'inaugurà en 1928, cinc anys després de la independència de Turquia.

En tramvia es pot arribar de nou on començarem i agafar el metro en Tünel, una de les línies de metro més antigues del vell continent.