El seu nom significa pous i la ciutat rep aquest nom pels seus tres naixements d'aigua que es troben, un a la plaça del mercat i els altres dos al Palau episcopal. Des de temps immemorials que l'aigua d'aquestos pous es considerava sagrada.
La catedral és sense cap mena de dubte un dels millors exemples d'arquitectura gòtica del sud d'Anglaterra i la seua imposant façana té ni menys ni més que tres-centes escultures medievals de reis, cavallers i sants.
Al seu interior gaudirem d'una espaiosa nau central i dues laterals més menudes, l'espai és del tot harmoniós i lluminós i sense massa turistes.
Cal destacar l'arc en tisora que tanca la nau i que podría fer-nos pensar que es va construir en plena època modernista però que en realitat és de final del segle XII.
Altra joia de la catedral és la sala capitular que destaca per la seua volta blanca en forma de ventall. És de finals del segle XIV d'estil gòtic tarda i està sostinguda per una columna central d'on naixen trenta-dues nervadures.
I no podem eixir de la catedral sense passejar pel seu claustre construït al segle XV, on encara es podem veure les creus i làpides dels soterraments de gent vinculada a la vida de la catedral i gaudir d'una bona visió del cimbori.
Al costat de la catedral es troba el Palau episcopal i els seus meravollossos jardins rodejats per una muralla i un fosso habitat per cignes que demanen menjar tocant una campana de la porta. I amb puntualitat anglesa són alimentats a les 11 i a les 16 hores.
El Palau episcopal és un edifici d'origen medieval remodelat en estil victorià en el que encara és possible trovar-se amb el seu passat gòtic a diverses sales.
Una elegant escala victoriana custodiada per dos dracs verds ens permet accedir a la planta noble on trobem el saló amb els retrats dels bisbes de la catedral.
Al costat del Palau es conserven les restes del Great Hall, el que degué ser un enorme saló amb finestrals gòtics que es va construir en el segle XIII.
Al costat de la catedral es troba un curiós carrer conegut amb el nom de Vicar's Close, on viu gent que encara canta en el cor de la catedral i és considerat el carrer completament medieval més antic d'Europa. Les seues cases són del segle XIV i es conserven en un estat impecable.
I passejant pels carrers del centre històric encara es pot trobar alguna porta de l'antiga muralla com la coneguda amb el nom de l'ull del bisbe i altra que dóna accés al Palau episcopal.
I si tornem en autobús, perque aquesta ciutat no té tren, de camí podrem fer una paradeta en l'església de Sant Cutbert, construïda al segle XIII i amb un bonic sostre de fusta pintat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada