Ratisbona, la ciutat més bonica de Baviera

Un dos de febrer de 962 el papa Joan XII nomena a Otó I el Gran, emperador de l'Imperi Romanogermànic que uns segles més tard adoptaria el seu nom més conegut, Sacre Imperi Romanogermànic.

Aquest imperi de nom tan rimbombant, herència de l'imperi carolingi fundat per Carlemany sempre va ser considerat com el legítim descendent de l'Imperi Romà d'Occident, mentre que l'imperi romà d'Orient va ser després l'Imperi Bizantí i amb la caiguda de Constantinoble en l'any 1453 els russos es van considerar els seus legítims successors.

Així que amb l'excusa de celebrar el 1056 aniversari de l'inici del Sacre Imperi Romanogermànic emprendrem un llarg viatge de huit a entrades al llarg i de l'amalgama de diferents nacionalitats i desenes d'estats que formaren part d'aquest fastuós imperi que va durar fins a l'ocupació napoleònica, el 6 d'agost de 1806.

Un dels llocs més interessants per a començar aquesta ruta de ciutats del Sacre Imperi és a la ciutat bàvara de Ratisbona, coneguda en alemany com Regensburg, per a mi una de les més boniques d'Alemnyaa que conserva quasi intacte el seu centre històric medieval pel simple fet de no estar industrialitzada durant la segona guerra mundial i no ser objectiu de l'aviació dels aliats.

Eixint de l'estació trobem un parc i si ens dirigim a través d'ell cap a la dreta, s'arriba al complex monumental format pel palau de la família Thurn und Taxis i l'abadia de Sant Emmeram. El palau que ocupa part de l'antiga abadia, és segons els locals, el palau habitat més gran d'Europa. Ací està ubicat una galeria del Museu estatal de Babiera. Però el que realment deixa bocabadat al seu visitant és l'esplendor barroc de l'església de l'antiga abadia.

El sostre de fusta pintat representa la vida de sant Benet, ja que aquesta és una abadia benedictina fundada al segle VIII.

Les relíquies de Sant Maximià sostenint la palma del martiri amb les daurades vestimentes sobre l'esquelet de segur que capten l'atenció de tot visitant.

El lloc més silenciós i místic de l'abadia és sens dubte la seua medieval cripta que és més gran del que és habitual i que és lloc de pau i recolliment.

Al costat de la basílica es troba l'antiga parròquia de Sant Rupert, amb una nau del segle XIV decorada en estil barroc als segles XVII i XVIII.

Deixarem darrere aquest complex monumental i en dirigirem en direcció nord a buscar la Neupfarplatz, on es troba l'església luterana més antiga de la ciutat en el lloc on estava el barri jueu destruït en l'any 1519. El lloc és màgic durant el temps d'advent perque en la plaça es situa el típic mercat de nadal.

Passant per carrers estrets de cases amb sabor medieval anirem trobant-se amb alguna que altra torre d'aquesta època com som la Goliathaus i la Baumburger Turm.

Goliathaus

Baumburger Turm

 La torre de l'or, un edifici de nou plantes de 50 metres d'alçada és la més alta de les que construïren els rics mercaders per a demostrar el seu poder econòmic, és tot un gratacel de l'edat mitjana.

Goldener Turm

En l'altes Kornmarkt o plaça de l'antic alfòndec, lloc on es comerciava amb cereals està la Römerturm i l'alte Kapelle, una església d'estil rococó que és una verdadera joia.

Römerturm

La catedral de Sant Pere és un bell exemple del gòtic, va ser construïda entre els segles XIII i XVI encara que les esveltes torres són neogòtiques del segle XIX.

La catedral ocupa part del que va ser el campament romà de Castra Regina i en un carrer lateral encara es pot contemplar les restes d'una de les seues portes, la porta Pretoria.

De la catedral anirem en direcció oest a buscar l'antic ajuntament del segle XIII on es troba la cambra imperial, lloc on es va reunir la Dieta Imperial des de l'any 1663 fins a l'any 1806. Aquesta ciutat lliure imperial va ser com una espècie de capital del Sacre Imperi junt amb Nuremberg.

I anirem a trobar-nos amb el majestuós riu Danubi, el gran riu europeu que uneix l'occident amb l'orient, i ho farem per la Bruckstrasse o carrer del pont, on es troba una porta de l'antiga muralla i el magatzem de sal del segle XVII conegut amb el nom de Saltztadel.

La casa més antiga del món on es venen salsitxes està ubicada just ací al costat del riu i de la porta de la ciutat, Wurstkuchl ja existia al segle XII i cal tastar les seues salsitxes.

I per a acabar la visita de hui creuarem el pont de pedra, construït també al segle XII per a gaudir de les millors vistes del centre històric de Ratisbona, declarat patrimoni de la humanitat.

El balcó de l'ajuntament de València, el centre de totes les mirades en el mes de març

La metamorfosi que sofreix la ciutat de València durant la seua setmana gran, la setmana fallera, de segur que és de les més espectaculars transformacions urbanes del món durant un període festiu i és que arriba a cada barri i carrer del cap i casal. No sols a l'àmbit d'espais, l'aire que es respira durant eixe temps fa olor de pólvora cremada i oli de fregir bunyols i utilitzaré una frase que va dir una companya anglesa per descriure el bullici i soroll provocat pels coets, la gent i la música: "mai estaré en un lloc tant sorollós com en València en falles"

L'epicentre d'aquest terratrémol es situa en el cor de la ciutat, la plaça de l'ajuntament on es planta la falla municipal i des d'on es viuen les mascletades des del primer dia de març fins al dia de Sant Josep.

I part dels actes més representatius venen orquestrats i dirigits des del balcó de l'edifici de la nova casa de la ciutat o Ajuntament, ubicat en un edifici renovat al segle XX que va utilitzar les instal·lacions d'una casa d'Ensenyança per a xiques del segle XVIII.

Es pot visitar el seu interior de franc, sols cal passar un breu control policial, i després gaudir del seu espectacular saló de cristall, el museu històric municipal ubicat a l'antiga església barroca de Santa Rosa i descobrir com era l'espasa del rei En Jaume I, un enorme plànol de la ciutat fet pel pare Tosca al segle XVIII i moltes coses més. Recomanable del tot és concertar la visita al refugi antiaeri construït durant la guerra civil per a protegir a xiquets i mestres de les bombes. Cal recordar que durant dos messos de guerra cil l'Ajuntament va ser la seu del parlament espanyol.

La façana principal de l'ajuntament és de la primera meitat del segle XX i està rematat per una esvelta torre amb el seu rellotge. A la façana també podem trobar escultures de Marià Benlliure que representen les arts, les lletres, l'administració i la justícia.

L'edifici de l'ajuntament de València presideix la plaça que es va obrir quan l'antic convent de Sant Francesc va ser enderrocat i aprofitant el solar que ocupava el cenobi i el seu hort començaren a construir-se durant el segle XIX i XX espectaculars edificis. L'edifici de Correus va ser inaugurat en 1923 i és una verdadera joia sobretot la seua cúpula de cristall a l'interior.

Cinc escultures femenines que estan a la façana principal represent els cinc continents o es podia enviar correu en els anys 20, no sé si ara es pot enviar una carta a l'Antàrtida però si es pot fer hi hauria d'afegir-se una escultura més.

I per a gaudir d'una bona visió de la plaça de l'Ajuntament cal pujar a la terrassa de l'Ateneu Mercantil a la que es pot pujar, pagant si no eres soci, agafant un ascensor per la part de darrere. L'edifici va ser acabat en 1953 encara que la institució va ser creada en 1879.

I ja dalt de la terrassa cal mirar la plaça i la font, dissenyada per l'avi d'un company meu d'universitat inaugurada en 1963. Les vistes de la ciutat de València i el seu centre històric fan oblidar un poc el peatge de la pujada.

I des de la plaça de l'Ajuntament anirem a través de l'avinguda del Marqués de Sotelo fins al carrer Xàtiva on estan dues de les millors construccions de l'edat contemporània de la ciutat, però abans d'arribar ens detindrem en els edificis que fan cantó. El de la detra és l'institut Lluís Vives, declarat monument nacional en 1983. Va ser el primer col·legi jesuïta de la península, construït ja fa quasi cinc segles.  Encara conserva el claustre, una espectacular capella barroca dedicada a Sant Pau i també té un refugi antiaeri.

L'edifi de l'esquerra que fa cantó, és un edifici d'habitatges que està rematat per l'escultura de Zeus transformat en àguila i raptant al seu jove amant Ganimedes. L'edifici va ser construït en temps de la República per a ser seu de la companyia de la Unión y el Fénix.

I a l'altra part del carrer Xàtiva arribem a la joia modernista més apreciada de la ciutat, la seua estació del Nord que en el 2017 va complir 100 anys. El seu nom no té res a veure amb el lloc on està ubicada, perque en realitat es troba en la part Sud de València, es diu estació del nord pel fet de ser inaugurada per la Companyia Camins de ferro del nord d'Espanya.

Cal entrar i gaudir de l'interior on la ceràmica, el ferro i la rajola s'utilitzen per a crear una decoració vegetal i d'escenes costumistes locals que sorprenen a tots els visitants.

I per a acabar la darrera entrada dedicada als balcons famosos de diferents ciutats ens detindrem en el anomenat de vegades com a coliseu valencià, es tracta de la plaça de bous de València que recorda un poc el coliseu de Roma i que va ser construïda en la meitat del segle XIX. Al seu interior es pot accedir a través del museu taurí que té l'entrada en el passatge comercial de l'esquerra.

Seguint el carrer Xàtiva, per on discurria la muralla cristiana, cap a l'estació de nou, s'arriba a la plaça de Sant Agustí on es troba l'església del mateix nom que pertanyia a l'antic convent d'agustins instal·lats a finals del segle XIII. La guerra del francés i la guerra civil van destruir per complet el monestir i sols s'ha salvat l'església d'estil gòtic després de llevar-li la decoració neoclàssica.

Al seu interior i en l'altar major es troba la imatge bizantina de la Mare de Déu de Gràcia, un dels llenços més antics de les nostres terres i que arribà miraculosament a través d'un peregrí que va donar la imatge de gràcia, és a dir, de franc sense cobrar res. Des d'aquell moment tothom pensà que el peregrí era un àngel i la Mare de Déu de Gràcia va ser patrona de València abans que s'esculpira la Geperudeta.

El balcó de l'embaixada ecuatoriana de Londres, el més mediàtic dels darrers mesos.

El pròxim balcó que anem a visitar és el que possiblement haja sigut el més fotografiat en premsa en els darrers mesos i no es troba en cap edifici històric ni tampoc té un interés artístic. La seua fama li ve de ser l'únic punt de contacte que té  amb el món exterior Julian Assange, l'activista o traïdor segons amb qui parles.

Aquest home va publicar nombrosos documents secrets de l'exèrcit dels Estats Units  a través de la seua pàgina wikileaks i a més acusat de delictes sexuals, la forma amb la que ha evitat anar a presó és amagant-se en l'embaixada d'Equador des de l'any 2012.

Deixarem darrere la presó voluntàriament elegida d'Assange i ens n'anirem de compres a un dels grans magatzems més famosos de Londres, el Harrods,  encara que no vullgues comprar res, visitar l'edifici és tot un plaer per als sentits per l'exuberant decoració de les diferents sales.

Per darrere de l'edifici de Harrods ens enfilarem cap al sud per la Brompton Road fins a arribar a la Brompton Oratory, una església catòlica de finals del segle XIX que imita el barroc italianitzant, un fet insòlit en aquestes latituds i massa recarregada en ornamentació per al gust dels anglesos.

Per un carrer que transcorre entre el Victoria and Albert Museum (http://ferranlerma.blogspot.com.es/2017/05/victoria-albert-museum-el-mes-gran-del.html) i el Museu d'Història Natural ens n'anirem a l'auditori de música més famós de la ciutat, el Royal Albert Hall. El nom va ser posat per la mateixa reina Victòria en honor al seu marit Albert que ja havia mort. És d'un estil victorià senzill i va ser construït a la segona meitat del segle XIX.

Molt prop es troba altres dels llocs més interessants de la ciutat de Londres per als amants de la música. Es tracta del Royal College of Music fundat a finals del segle XIX. L'edifici té aspecte de castell romàntic i conté un museu dedicat a instruments musicals.

Nosaltres ara caminarem direcció oest per l'A315 a la vora del Hyde Park però abans cal gaudir del daurat Albert Memorial erigit en record del marit de la reina Victòria. I després caminarem fins al palau de Kesingston.

Travessarem els seus jardins per descobrir coses tan curioses com una estàtua de Peter Pan, el jardí per a la memòria de la princesa Diana i una imponent escultura de la reina Victòria. També hi ha un llac on gaudir dels vaixells en miniatura i fins i tot un cementeri de gossos.

La visita al palau és molt cara com totes les coses en aquesta ciutat i la seua visita és interessant però no imprescindible. El que era una casa de camp a ser convertida en palau pel més important arquitecte de Londres, Wren al segle XVII fent dues parts diferenciades una per al rei i altra per a la reina. Hui es visiten les dependències de la reina. Sorprén l'escala de l'entrada totalment pintada i creant a l'observador una falsa sensació.

Passarem a través dels jardins al Hyde Park un dels parcs més famosos de Londres on podrem gaudir d'un gran llac conegut amb el nom de Serpentine i on està l'speaking corner on tothom pot dir tot el que pensa sense criticar a la família reial gràcies a la llei de 1872 que autoritzà les asemblees públiques.

Eixirem del parc per a caminar per A40 i Oxford street però abans ens detindrem a fotografiar el Marble Arch un arc construït en 1827 com a porta d'entrada per al palau de Buckingham però resultà massa estret per a certes carrosses reials. Des de 1851 es troba ací i sols podia ser travessat per la família reial i un dels seus regiments.

I per a acabar la passejada de hui ens dedicarem a recòrrer Oxford street el carrer més comercial de la ciutat on està des de l'any 1909 el Selfridges tot un històric en grans magatzems. És ací on va nàixer la filosofia de venda, el client sempre té la raó.

Heldenplatz, on està el balcó més històric de la Viena del segle XX

Hui, i com fem cada any, ens passejarem per una porció de Viena que és la meua ciutat preferida, per conéixer un balcó que marcaria la història del segle XX.

Aquest balcó es troba al Neue Burg, l'ala més moderna del Hofburg, el palau de la família imperial dels Habsburg dins la ciutat de Viena. Va ser manat construir per l'emperador Francesc Josep I en la segona meitat del segle XIX, però les obres foren molt costoses a causa de problemes econòmics i polítics i després va esclatar la primera guerra mundial que va acabar amb el poder del Habsburg així que aquest palau mai ha estat residència imperial.
Hui en dia és la seu de diversos museus com el Museu Imperial de Cacera i Armeria, la col·lecció d'antics instruments de música, el museu d'Éfes amb peces de l'antiga ciutat d'Àsia Menor i el Museu etnològic.

Però un fet històric ocorregut un 15 de març de 1938 marcaria la història del país i va ser el discurs que Adolf Hitler va pronunciar a més de dos-cents cinquanta mil austríacs per a comunicar que Aústria entrava a formar part del tercer Reich. Aquell home que intentà guanyar-se com pintor en aquesta mateixa ciutat i que fracassà vint anys més tard era victorejat com a lider polític pels seus habitants.

En la plaça dels herois podem trobar dos impressionants escultures en homenatge a les victorioses campanyes militars dels Habsburg. La primera representa al príncep Eugeni de Savoia, que va lluitar contra els turcs en el setge de Viena, i en posterior batalles els arracatà part dels Balcans. La segona està dedicada a l'arxiduc Carles Lluís que va guanyar la batalla d'Aspern contra les tropes napoleòniques. Aquestes estàtues dedicades a tan grans insignes herois s'erigiren en la plaça dels herois poc després de la important derrota dels austríacs en el Piemont on perderen el nord d'Itàlia.

En la plaça dels herois podem gaudir d'un arc triomfal, el Burgtor, que commemora la victòria de Leipzig de 1813 contra Napoleó i que es va aixecar aprofitant l'antiga muralla.

Travessaren la Heldenplatz per passejar a través dels Volkspark i per darrere del Burgtheater arribar a la Freyungplatz a través d'un bonic passatge que ens conduirà fins a la font d'Àustria. Aquesta preciosa font de la primera meitat del segle XIX simbolitza els quatre principals rius de l'imperi, el Danubi, el Po, el Vístula i l'Elba.

Freyungplatz o plaça de la llibertat rep aquest nom pel dret d'asil que tenia tot fugitiu que arribara al convent dels escocesos, creat per frares irlandesos en 1155 ja que en aquell temps Irlanda era coneguda com la Gran Escòcia. A finals del segle XVIII va ser remodelat  en estil barroc, aspecte que llueix la seva espectacular església des de llavors. Les estances del convent acullen una interessant col·lecció d'art sacre amb obres i la seua peça més apreciada és l'antic retaule gòtic amb panells amb escenes bíbliques que tenen de fons la mateixa ciutat, segons els experts les representacions de Viena més antigues.

I per a recuperar forces ens sentarem en un típic café, a Viena es diu que el saló d'estar de qualsevol vivenda està ubicat a un d'aquestos cafés. Per la herrengasse arribarem al Café Central un dels més famosos de la ciutat que al segle XIX era el lloc de reunió preferit dels escritors del Jung-Wien moviment i també de joves socialistes com el mateix Totsky.