Aquest imperi de nom tan rimbombant, herència de l'imperi carolingi fundat per Carlemany sempre va ser considerat com el legítim descendent de l'Imperi Romà d'Occident, mentre que l'imperi romà d'Orient va ser després l'Imperi Bizantí i amb la caiguda de Constantinoble en l'any 1453 els russos es van considerar els seus legítims successors.
Així que amb l'excusa de celebrar el 1056 aniversari de l'inici del Sacre Imperi Romanogermànic emprendrem un llarg viatge de huit a entrades al llarg i de l'amalgama de diferents nacionalitats i desenes d'estats que formaren part d'aquest fastuós imperi que va durar fins a l'ocupació napoleònica, el 6 d'agost de 1806.
Un dels llocs més interessants per a començar aquesta ruta de ciutats del Sacre Imperi és a la ciutat bàvara de Ratisbona, coneguda en alemany com Regensburg, per a mi una de les més boniques d'Alemnyaa que conserva quasi intacte el seu centre històric medieval pel simple fet de no estar industrialitzada durant la segona guerra mundial i no ser objectiu de l'aviació dels aliats.
Eixint de l'estació trobem un parc i si ens dirigim a través d'ell cap a la dreta, s'arriba al complex monumental format pel palau de la família Thurn und Taxis i l'abadia de Sant Emmeram. El palau que ocupa part de l'antiga abadia, és segons els locals, el palau habitat més gran d'Europa. Ací està ubicat una galeria del Museu estatal de Babiera. Però el que realment deixa bocabadat al seu visitant és l'esplendor barroc de l'església de l'antiga abadia.
El sostre de fusta pintat representa la vida de sant Benet, ja que aquesta és una abadia benedictina fundada al segle VIII.
Les relíquies de Sant Maximià sostenint la palma del martiri amb les daurades vestimentes sobre l'esquelet de segur que capten l'atenció de tot visitant.
El lloc més silenciós i místic de l'abadia és sens dubte la seua medieval cripta que és més gran del que és habitual i que és lloc de pau i recolliment.
Al costat de la basílica es troba l'antiga parròquia de Sant Rupert, amb una nau del segle XIV decorada en estil barroc als segles XVII i XVIII.
Deixarem darrere aquest complex monumental i en dirigirem en direcció nord a buscar la Neupfarplatz, on es troba l'església luterana més antiga de la ciutat en el lloc on estava el barri jueu destruït en l'any 1519. El lloc és màgic durant el temps d'advent perque en la plaça es situa el típic mercat de nadal.
Passant per carrers estrets de cases amb sabor medieval anirem trobant-se amb alguna que altra torre d'aquesta època com som la Goliathaus i la Baumburger Turm.
 |
| Goliathaus |
 |
| Baumburger Turm |
La torre de l'or, un edifici de nou plantes de 50 metres d'alçada és la més alta de les que construïren els rics mercaders per a demostrar el seu poder econòmic, és tot un gratacel de l'edat mitjana.
 |
| Goldener Turm |
 |
| Römerturm |
La catedral de Sant Pere és un bell exemple del gòtic, va ser construïda entre els segles XIII i XVI encara que les esveltes torres són neogòtiques del segle XIX.
La catedral ocupa part del que va ser el campament romà de Castra Regina i en un carrer lateral encara es pot contemplar les restes d'una de les seues portes, la porta Pretoria.
De la catedral anirem en direcció oest a buscar l'antic ajuntament del segle XIII on es troba la cambra imperial, lloc on es va reunir la Dieta Imperial des de l'any 1663 fins a l'any 1806. Aquesta ciutat lliure imperial va ser com una espècie de capital del Sacre Imperi junt amb Nuremberg.
I anirem a trobar-nos amb el majestuós riu Danubi, el gran riu europeu que uneix l'occident amb l'orient, i ho farem per la Bruckstrasse o carrer del pont, on es troba una porta de l'antiga muralla i el magatzem de sal del segle XVII conegut amb el nom de Saltztadel.
La casa més antiga del món on es venen salsitxes està ubicada just ací al costat del riu i de la porta de la ciutat, Wurstkuchl ja existia al segle XII i cal tastar les seues salsitxes.
I per a acabar la visita de hui creuarem el pont de pedra, construït també al segle XII per a gaudir de les millors vistes del centre històric de Ratisbona, declarat patrimoni de la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada