El balcó de l'ajuntament de València, el centre de totes les mirades en el mes de març

La metamorfosi que sofreix la ciutat de València durant la seua setmana gran, la setmana fallera, de segur que és de les més espectaculars transformacions urbanes del món durant un període festiu i és que arriba a cada barri i carrer del cap i casal. No sols a l'àmbit d'espais, l'aire que es respira durant eixe temps fa olor de pólvora cremada i oli de fregir bunyols i utilitzaré una frase que va dir una companya anglesa per descriure el bullici i soroll provocat pels coets, la gent i la música: "mai estaré en un lloc tant sorollós com en València en falles"

L'epicentre d'aquest terratrémol es situa en el cor de la ciutat, la plaça de l'ajuntament on es planta la falla municipal i des d'on es viuen les mascletades des del primer dia de març fins al dia de Sant Josep.

I part dels actes més representatius venen orquestrats i dirigits des del balcó de l'edifici de la nova casa de la ciutat o Ajuntament, ubicat en un edifici renovat al segle XX que va utilitzar les instal·lacions d'una casa d'Ensenyança per a xiques del segle XVIII.

Es pot visitar el seu interior de franc, sols cal passar un breu control policial, i després gaudir del seu espectacular saló de cristall, el museu històric municipal ubicat a l'antiga església barroca de Santa Rosa i descobrir com era l'espasa del rei En Jaume I, un enorme plànol de la ciutat fet pel pare Tosca al segle XVIII i moltes coses més. Recomanable del tot és concertar la visita al refugi antiaeri construït durant la guerra civil per a protegir a xiquets i mestres de les bombes. Cal recordar que durant dos messos de guerra cil l'Ajuntament va ser la seu del parlament espanyol.

La façana principal de l'ajuntament és de la primera meitat del segle XX i està rematat per una esvelta torre amb el seu rellotge. A la façana també podem trobar escultures de Marià Benlliure que representen les arts, les lletres, l'administració i la justícia.

L'edifici de l'ajuntament de València presideix la plaça que es va obrir quan l'antic convent de Sant Francesc va ser enderrocat i aprofitant el solar que ocupava el cenobi i el seu hort començaren a construir-se durant el segle XIX i XX espectaculars edificis. L'edifici de Correus va ser inaugurat en 1923 i és una verdadera joia sobretot la seua cúpula de cristall a l'interior.

Cinc escultures femenines que estan a la façana principal represent els cinc continents o es podia enviar correu en els anys 20, no sé si ara es pot enviar una carta a l'Antàrtida però si es pot fer hi hauria d'afegir-se una escultura més.

I per a gaudir d'una bona visió de la plaça de l'Ajuntament cal pujar a la terrassa de l'Ateneu Mercantil a la que es pot pujar, pagant si no eres soci, agafant un ascensor per la part de darrere. L'edifici va ser acabat en 1953 encara que la institució va ser creada en 1879.

I ja dalt de la terrassa cal mirar la plaça i la font, dissenyada per l'avi d'un company meu d'universitat inaugurada en 1963. Les vistes de la ciutat de València i el seu centre històric fan oblidar un poc el peatge de la pujada.

I des de la plaça de l'Ajuntament anirem a través de l'avinguda del Marqués de Sotelo fins al carrer Xàtiva on estan dues de les millors construccions de l'edat contemporània de la ciutat, però abans d'arribar ens detindrem en els edificis que fan cantó. El de la detra és l'institut Lluís Vives, declarat monument nacional en 1983. Va ser el primer col·legi jesuïta de la península, construït ja fa quasi cinc segles.  Encara conserva el claustre, una espectacular capella barroca dedicada a Sant Pau i també té un refugi antiaeri.

L'edifi de l'esquerra que fa cantó, és un edifici d'habitatges que està rematat per l'escultura de Zeus transformat en àguila i raptant al seu jove amant Ganimedes. L'edifici va ser construït en temps de la República per a ser seu de la companyia de la Unión y el Fénix.

I a l'altra part del carrer Xàtiva arribem a la joia modernista més apreciada de la ciutat, la seua estació del Nord que en el 2017 va complir 100 anys. El seu nom no té res a veure amb el lloc on està ubicada, perque en realitat es troba en la part Sud de València, es diu estació del nord pel fet de ser inaugurada per la Companyia Camins de ferro del nord d'Espanya.

Cal entrar i gaudir de l'interior on la ceràmica, el ferro i la rajola s'utilitzen per a crear una decoració vegetal i d'escenes costumistes locals que sorprenen a tots els visitants.

I per a acabar la darrera entrada dedicada als balcons famosos de diferents ciutats ens detindrem en el anomenat de vegades com a coliseu valencià, es tracta de la plaça de bous de València que recorda un poc el coliseu de Roma i que va ser construïda en la meitat del segle XIX. Al seu interior es pot accedir a través del museu taurí que té l'entrada en el passatge comercial de l'esquerra.

Seguint el carrer Xàtiva, per on discurria la muralla cristiana, cap a l'estació de nou, s'arriba a la plaça de Sant Agustí on es troba l'església del mateix nom que pertanyia a l'antic convent d'agustins instal·lats a finals del segle XIII. La guerra del francés i la guerra civil van destruir per complet el monestir i sols s'ha salvat l'església d'estil gòtic després de llevar-li la decoració neoclàssica.

Al seu interior i en l'altar major es troba la imatge bizantina de la Mare de Déu de Gràcia, un dels llenços més antics de les nostres terres i que arribà miraculosament a través d'un peregrí que va donar la imatge de gràcia, és a dir, de franc sense cobrar res. Des d'aquell moment tothom pensà que el peregrí era un àngel i la Mare de Déu de Gràcia va ser patrona de València abans que s'esculpira la Geperudeta.